diumenge, 29 de març del 2009

CREUS EN LES SUPERSTICIONS?

Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! La seva herència està per tot arreu. Creences com entrar a la núvia en braços a la nova llar, casar-se en certes dades o tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna encara perduren en els nostres dies.
La superstició és la creença en una mena de força oculta i superior a la persona que pot afavorir-la o castigar-la en funció de les accions que realitzi i així doncs, pot influir en nosaltres i modificar la nostre conducta.
El professor de Psicologia Bruce Hood, va dur a terme un experiment per a mostrar que els esforços per combatre les creences "irracionals" són inutiles, ja que segons ell el cervell humà tendeix a funcionar de forma supersticiosa. Per a demostrar la seva teoria, Hood va preguntar a varis participants si estaven disposats a provar-se una jaqueta blava a canvi d’una gratificació de 10 lliures esterlines. Molts voluntaris van aixecar la ma però quan va dir que la jaqueta pertanyia a Fred West, un assassí en serie la majoria es va tirar en rera. (En realitat la jaqueta no havia pertangut a Fred West).
Personalment, no em considero una supersticiosa compulsiva però recordo que d’adolescent, a vegades, m’agradava portar algun amulet que em dones sort. No es pot dir que influís de manera important en ma vida però si l’amulet havia estat regalat per algú proper a mi , em gratificava d’una manera especial. Tot i així, la superstició positiva més estesa de totes és la de “tocar fusta” i aquesta encara la practico! Me’n faig present, també, com una parenta meva tenia per costum posar una cinta vermella per alguns racons de la casa, el cotxe o en objectes personals per fer fugir els mals espirits.
Pateixes de “Trezidavomartiofòbia o “Triskaidekafòbia”? Et casaries un dimarts 13? Aniries a viure al pis 13 ? Ambdós paraules és defineixen com por irracional als dimarts 13 o simplement al número 13, de la mateixa manera en els països anglosaxons és més popular la “Paraskevidekatriafòbia” o por als divendres 13. La por a aquest dígit sembla venir del fet que a la taula de “l’Últim sopar” tretze persones es van asseure i una va morir.
Alguns edificis, hospitals i avions ometen el nº13 així com també en les competicions del món del motor no s’assigna a cap participant aquest número per evitar l’angoixa dels “Triskaidekafóbics”
Compraries un nº de loteria acabat en 666? Acceptaries l’habitació 666 d’un hotel? A la Bíblia és el número de "la marca de la Bèstia" relacionat amb Satanàs. Els “hexakosioihexekontahexafòbics” o “Triplehexafòbics” eviten qualsevol cosa relacionada amb aquest número. (Tenen c_ _ _ _ _ s les parauletes! Qui se les va inventar dubto que patis alguna d'elles!)
Creus que tindràs 7 anys de mala sort si trenques un mirall?
Passaries per sota d’una escala?
Penses que el dia t’anirà malament si se’t creua un gat negre?
Trepitjaries primer amb el peu esquerre abans de llevar-te?
Obriries un paraigües dins de casa?
Deixaries les tisores obertes?
Si ets dona, evitaries fer maionesa si estiguessis menstruant?
Evites tallar-te les ungles els dies que porten “erre”?
Menges 12 raïms al ritme de les campanades del rellotge i portes roba interior vermella per atraure la bona sort l’any que comença?
Ets dels que poses diners dins una bota o penjats a la porta d’entrada per a la prosperitat econòmica?
Hi ha infinitats de supersticions i aquí us deixo unes quantes doncs la llista seria interminable.

Ets supersticiós? Si ho ets en què i perquè?

Creus que les supersticions amagan falta de confiança en un mateix, o falta de confiança en Déu, pels que són creients?

dimarts, 24 de març del 2009

"TUPPERSEX"

Tot va començar amb el “Tupperware”. Recordeu aquelles reunions a casa d’una amiga on es venien tota classe de recipients i “l’anfitriona” era obsequiada amb un regal? Doncs, així funciona el Tuppersex”, una manera de poder adquirir joguines sexuals on les dones comparteixen experiències d’aquests productes. Dic dones perquè el “Tuppersex” està més encarat a elles, però això no vol dir que ells no s’hi puguin afegir.
Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat d’anar a una d’aquestes reunions. L’esdeveniment s’organitzava en un restaurant i un cop vam acabar de sopar, l’assessora del “Tuppersex” va entrar al menjador amb una gran maleta. Entre riures i comentaris picants, la venedora en qüestió anava traient les diferents joguines sexuals distribuint-les per damunt la taula, davant les atentes mirades de les clients. Sovint em pregunto perquè quan és parla del tema de la sexualitat es fan sempre bromes i acudits sobre aquesta. Potser és que ens posem una cuirassa i disfressem de facècies el pudor que sentim?
Els objectes més curiosos i divertits de la nit van ser el consolador de diamants, que en David Beckham li va regalar a la seva dona Victòria i del que és fan fantàstiques reproduccions, la cosmètica carregada de “feromones” i el vibrador vaginal i fàl·lic amb comandament a distància.
La vetllada va ser d’allò més animada ja que, a més de passar-ho bé, rebre informació i aclarir possibles dubtes sobre la sexualitat, la reunió també ens va servir com a teràpia de grup, treure’ns perjudicis, enriquir la nostre vida sexual i el que és més important, poder dedicar una estona a nosaltres. Per un altre banda, és més fàcil adquirir productes sexuals en les sessions del “Tuppersex” que flanquejar les portes d’un sex-shop.
Les joguines sexuals i eròtiques pels adults tenen una funció lúdica, és a dir proporcionar plaer, però també una funció terapèutica.
“La sexualitat és vital i necessària per el ser humà però sempre partint del respecte, no es forci a ningú i no és perjudiqui psicològicament amb imposicions”


Vibradors, olis amb feromones, potenciadors sexuals i lubricants


Boles xineses i reproducció del consolador de Victòria Beckham


Vibrador vaginal i fàl·lic amb comandament a distància


Anell vibrador clitorià i anell vibrador clitorià i fàl·lic


Funda d'estimulació fàl·lica-vaginal i vibrador d'estimulació del punt "G"


Boles anals

dimecres, 18 de març del 2009

UNA VISIÓ DE COMPRA DIFERENT: EL MERCAT DE 2ª MÀ

Feia temps que una companya de feina, sovint, em comentava del mercat de trastos vells que fan el diumenge pel matí, a les afores de Castelló d’Empuries. Al final, vaig decidir anar-hi sense l’esperança de trobar quelcom que em fes peça.
El mercat està situat en un llarg carrer del polígon industrial d’aquest bonic poble de l’Alt Empordà i al poc d’anar endinsant-me per ell, em vaig adonar de que havia veritables tresors amagats a increïbles preus però, a la vegada, tota mena de andròmines com ara nines que semblaven tretes del Museu dels horrors, cadires de rodes (potser la que havien fet servir en la pel·lícula “¿Que fue de Baby Jane?) i altres rampoines de difícil catalogació. Tot una mena de productes de la societat de consum d’ara i dels darrers anys.
A qui li faci peça algun objecte decoratiu característic de les botigues d’antiguitats, en aquest mercat dominical , on no hi manca el regateig, el trobarà a bon preu i a més amb l’envelliment característic del temps que denota autenticitat.
Per un altre banda, a qui li faci falta algun electrodomèstic o mobiliari de la llar, trobarà calefactors a 6 euros, radio CD a 10 euros, aparells de massatges pels peus a 5 euros, planxes amb calderó a 10 euros, televisors, ordinadors, impressores, llits, armaris, taules, cadires, miralls, làmpades...En fi, la llista és interminable i no acabaria mai.
De totes maneres a qui no l’interessi comprar, pot anar a fer un vol per aquest “paradís del drapaire” simplement per tafanejar o observar el comportament humà davant de diferents situacions que contínuament et vas trobant al llarg del passeig.
Hi ha marxants romanesos, alemanys, francesos, subsaharians, marroquins, catalans..... tot una barreja de nacionalitats que fan d’aquest mercat de 2ª, mà, diferent a molts.

dissabte, 14 de març del 2009

COM T'AGRADA UN BLOG?

Com t’agrada un blog?

Clars? Obscurs? Recarregats? Amb fotos? Senzills? Apagats? Colorats? Amb música? Amb vídeos? Amb moviment? Amb fons d’imatges? Amb eines? Suaus? Grotescs? Amb eines útils (o potser inútils)?...

Alguns bloggers duran mesos, fins i tot anys amb el mateix disseny, sense fer cap canvi. Serà perquè des de el principi sabien perfectament el que volien o, potser, perquè els hi costa el canvi, arriscar-se i provar?
Particularment m’agrada investigar, tafanejar i experimentar amb alguns dels trucs que ens ofereix Blogger doncs, canviar, de tant en tant, alguna petita cosa del teu blog et fa sortir de la rutina. No sé.....potser he de passar la fase del Blogger novell que no para de fer-ho.
Per un altre banda, crec que el problema de canviar sovint de plantilles fa que el nostre blog perdi personalitat i el lector no es pugui identificar amb ell i, si sempre li canviem la imatge, és més difícil de que es creï un llaç de connexió.
Al principi, m’agradaven els blogs amb plantilles fosques, imatges de fons i música però, desprès em vaig adonar que no eren precisament fàcils de llegir. Ara, em decanto per les plantilles amb fons pàl·lids, més senzilles i llegibles.
Un cop t’has ficat en aquest món, t’adones de que ha d’haver-hi una dedicació plena doncs, l’important a part del disseny és un bon contingut i una publicació freqüent (a vegades difícil)

De totes maneres, el blog és molt personal i cadascú te el que vol i com vol.
“Contra gustos no hi ha res escrit”

diumenge, 8 de març del 2009

COLOR, FESTA I MÚSICA A LA FAGEDA

El divendres 27 de febrer, la Fageda es va vestir de color , festa i música en la seva segona festa de Carnaval. És va començar amb una rua on va participar una bona part del personal que hi treballa. El protagonisme però, va ser per la desfilada de comparses i diferents disfresses. Els nois del Servei de teràpia ocupacional (S.T.O.) van elaborar un cuc gegant i vàren obtenir un premi a la millor comparsa treballada. Els nois del Centre especial de treball (C.E.T.) amb les seves màscares de paper pinotxo van representar un magnífic ball i això els hi va valer un premi a la millor comparsa amb ball. Totes dues comparses es van emportar un enorme pastís de llaminadures. Els premis d’originalitat varen ser per l’home emmascarat i la fada, tots dos treballadors de C.E.T.
Malgrat a l’escassa estona que vàrem tenir per gaudir de la festa va ser un èxit rotund doncs, va haver-hi molta participació per part de tots.
Desprès del repartiment de premis, un bon tall de coca i suc de fruites per tothom va ser el final d’aquesta curta però intensa horeta de la tarda.
Gràcies a tots i... fins l’any vinent!!!


Les monis d'esplai de C.E.T i el cuc gegant de S.T.O.


Comparsa amb ball de C.E.T.


The Gypsy's gardener i la comparsa d'administració



diumenge, 1 de març del 2009

PER PENSAR.....

Els ulls es fien d’ells mateixos, les orelles es fien dels altres.

(Proverbi alemany)