dilluns, 22 de novembre del 2010

DE L’AMOR A L’ ODI...UN SOL PAS

La barreja d’amor i rebuig pot causar gran confusió i dolor. Per una banda, és possible que les persones segueixin estimant-se, encara que l’amor tingui tints d’egoisme i dependència. Per un altre costat, el ressentiment generat a causa de la sensació de pèrdua de llibertat produeix malestar, aversió i fins i tot odi cap a l’altre. 
De l’atracció s’arriba a l’enamorament i de l’enamorament s’arriba a l’amor i d’aquest hi ha un pas a l’odi.
La persona estimada es converteix en la persona odiada a causa d’una baixa tolerància a la  frustració. Es posa a algú en un pedestal – a vegades sense que l’altre ho mereixi- i llavors es decideix rebutjar-lo. Es descobreix que l’enamorat no compta amb totes les qualitats projectades i això pot causar un gran desengany. Les expectatives no complertes porten a una animadversió degut a la decepció que generen, de manera que el que abans s’acceptava sense major esforç ara és denegat inflexiblement.

Els sentiments van canviant d’acord amb el nostre estat d’ànim, humor i amb el dia a dia.
A vegades, sentim que el nostre temps ha estat perdut per haver-lo invertit en un altre, que no mereix tants pensaments per part nostre, tant dolor i tantes llàgrimes, però de sobte ens venen molts records, paraules boniques, moments d’alegria, moments tendres que hem viscut amb aquesta persona.
Així doncs, arribem a la conclusió de que tot en aquesta vida és temporal i passa per quelcom, tal com estimem, odiem.

Per últim, una frase que m’agrada molt:
L’amor i l’odi no són cecs, si no que estan cegats pel foc que porten dins
Friedrich Nietzsche

Heu arribat mai a odiar a una persona que heu estimat molt?