dissabte, 9 de maig de 2009

FINS QUAN?


Es parla que un percentatge alt de nens maltractats es convertiran en botxins. Està demostrat que el 90% dels agressors no són malalts mentals. Hi ha indicadors importants que et fan pensar que un home pugui ser un maltractador: Les drogues i el alcohol poden ser un detonant (però no la rel del problema), el que maltracta als animals, cultures masclistes, baixa autoestima....

Per desgràcia, la violència de gènere o domèstica és part del nostre quotidià i no hauria de ser així.

Un cas molt recent de violència contra la dona que m’ha causat un fort impacte es el de Connie Culp, mare de dos fills, que va rebre un tret a la cara pel seu marit Thomas Culp a Hopedale (Ohio) l’any 2004. Desprès de la discussió, ell va intentar suïcidar-se però no ho va aconseguir. Va sobreviure amb ferides lleus i està complint una condemna de 7 anys a la presó.

Desprès de més de 30 operacions fallides, a Connie se li va fer el trasplantament de cara més ampli realitzat fins a la data i aquest passat dimarts (5 de maig) va voler mostrar el resultat del treball.

La Sra. Connie te 46 anys i va patir una innovadora operació de 22 hores a la Clínica de Cleveland (Ohio) el passat mes de desembre del 2008 per restaurar un rostre que havia estat destrossat per una ment desequilibrada.

Connie no podia respirar sense ajut, ni menjar aliments sòlids, ni olorar i tampoc somriure. Un equip de vuit cirurgians han trasplantat el 80% de la cara, incloent un nas, les galtes, les parpelles inferiors, el maxil·lar superior, el paladar i alguns ossos presos d’una donant que romandrà en l’anonimat. La part superior de les parpelles, el front, la barbeta i el llavi superior segueixen sent els seus propis.

Connie es va mantenir en secret fins dimarts que va aparèixer en una roda de premsa a l’hospital de Cleveland fent un pas endavant per mostrar els resultats de l’operació i dient : Suposo que sóc la persona que heu vingut a veure però no us centreu en mi si no que és més important que us centreu en la família de la donant i vull donar les gràcies a ells i a l’equip de cirurgians que han fet possible que tingui el rostre d’aquesta persona. També va demanar respecte pels que tenen rostres desfigurats i que d’una manera o altre pateixen les burles i incomprensió de la gent. Ella ho ha estat patint en la seva pròpia pell i sap el que se sent.

De moment la seva expressió és quelcom estàtica però pot parlar, menjar i olorar.

Com la vida d’un ésser humà pot canviar de immediat a conseqüència d’un rampell d’ira d’un desaprensiu.

A més, no puc entendre a on està la justícia. Condemnen al seu marit a 7 anys de presó (només li falten 2 per sortir) però a Connie li han destrossat tota una vida encara que gràcies a la ciència pot tornar , entre cometes, a refer-la. Tot així, li espera moltes revisions per vigilar la seva evolució, rehabilitacions, fisioteràpies i en un futur sotmetre’s a moltes més operacions.

NO HI HA DRET!

QUE PÀSSA EN AQUESTA SOCIETAT “TAN AVANÇADA”?

EN AQUESTA SOCIETAT QUE ALS NOSTRES FILLS SE’LS IMPOSA “EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA” I TANMATEIX AVUI S’ESDEVENEN AQUESTS CRIMS SEXISTES?




Us deixo un curtmetratge de violència de gènere anomenat"Levantate y Anda" del director Fran Martín Moreno i protagonitzat per alumnes de l'escola Septima Ars. Un treball molt ben realitzat i fet amb molta sensibilitat.


VIURE SOTMÉS ÉS MORIR EN VIDA, NO SEGUEIXIS DE GENOLLS

He fet un recull de pel·lícules de violència domèstica bastant interessants:

- "La escurridiza o como esquivar el amor" (Violència psicològica) de Abdel Kechiche FRANÇA 2005

- "Te doy mis ojos" (Violència psicològica) de Íciar Bollaín ESPANYA 2003

- "El Bola" (Violència domèstica cap als fills) de Achero Mañas ESPANYA 2000

- "Next door" (Violència domèstica) de Päl Sletaune NORUEGA 2005

- "Solo mia" (Violència domèstica) de Javier Balaguer ESPANYA 2001

- "Hector" (Violència domèstica) de Grácia Querejeta ESPANYA 2004

- "La Maltita" (Violència domèstica a la dona) de Miguel Santos VENEZUELA 2007

- "Durmiendo con el enemigo" (Violència psicològica) de Joseph Ruben E.E.U.U. 1991)

- "Celos" de Vicente Aranda ESPANYA 1999

- "Si las paredes hablasen" de Nancy Savoca i Cher E.E.U.U. 1996

- "Solas" (Violència de gènere) de Benito ZAmbrano ESPANYA 1999

- "Cicatrices" (Violència domèstica i psicològica) de Paco del Toro MEXIC 2005

- "Tina Turner: What's love got to do with it " de Brian Gibson E.E.U.U. 1993

17 comentaris:

gerardeli ha dit...

Molt colpidor, això que expliques.
Aquest post té diversos comentaris possibles:
1. Impressionant el que és capaç de fer la medicina. Fa pocs anys era impensable una operació d'aquesta magnitud. La meva felicitació als metges que ho fan possible.
2. Sento vergonya de gènere en saber que certs "homes" (per anomenar-los d'alguna manera)són capaços de cometre actes com aquest.
3. També sento vergonya per com la Justícia (per anomenar-la d'alguna manera, també) pot ser tan injusta. Jo, a l'energumen aquest, l'hagués deixat la resta dels seus dies entre reixes.
4. Enhorabona a la senyora Connie per tenir el valor de donar la cara davant les càmeres i dir el que va dir. Què valenta!!!
5. Vaja recull de pel·lícules!!! Algunes em sonen i d'altres les he vist. Molt bones!!!

Thera ha dit...

Ahir vaig sentir la notícia del transplantament de cara, realtment és increíble el que avança la medicina. però, el que més impressiona és la gran quantitat de dones que estan visquent en un infern i dins de casa seva. Un malson.

yraya ha dit...

Que fuerte, había visto algo pero no la foto de como era antes de la agresión y el en la calle dentro de dos años, "perfecto" y ella con su vida jodida (perdón).
No entiendo al mundo y sus leyes.
De la lista que pones he visto tres, me bajaré las otras para verlas cuando sea capaz, porque ahora no estoy en el momento más adecuado.

MARTELL DE REUS ha dit...

Crec que per poder evitar-ho cal treballar força el vessant preventiu amb una bona educació però cal també tenir una justícia eficaç i això darrer, malauradament, ho tenim a anys llum.

Azu ha dit...

Aquest temes em possen mal·lament. No puc veure el sufriment de persones que han rebut l'odi de persones arribades, d'una manera brutal i gratuita.
De sempre que no he pougt veure la violencia. vaig veure aquestes images per les noticies, i ho vaig passar fatal i asobre no hi ha justicia. Amb aquest "esser inhuma" l'haurien de deixar cadena perpetua, no nomes 7 anys de pressó.

Un petonet Gaia

Lansbury ha dit...

este tema impacta pero saps el "problema" el "problema" son dones com la que va defensar Neira (el profesor que estige a punt de morir)que despres encara defensa al seu marid, ja se que bais tot aixo hi ha molt de psicologic pero per desgracia estes coses fan que te penses molt be defensar una dona si damunt ella et va tirar les culpes. Fora de tot aixo per supost condenar la violencia siga la que siga i un enhorabona per esta dona que demostra que es pot continuar en davant.

Els del PiT ha dit...

Vaig veure un trosset d'esquitllentes al telenotícies i m'ha agradat que fessis l'article sencer, desconeixia els fets i m'esgarrifa com a tots pensar que li van posar 7 anys (ell es volia suicidar? covard).
Sento marxar d'aquí fastiguejat per l'atrocitat comesa per aquest monstre i de tanta injustícia.
El vídeo no l'he vist conscient que em repugnaria tant com si fos de pederàstia o qualsevol altra filldeputada.

Ho sento Gaia, estic emprenyat, però no amb tu, eh?

GAIA ha dit...

Els del Pit : El vídeo el vaig veure amb ma filla i no varem poder evitar que ens saltés les llàgrimes. És fort, sobretot, el paper que juga el fill en el maltractament. És la pura realitat i són problemes que no els hi podem donar l'esquena. Estan aquí.

Els del PiT ha dit...

Estimada Gaia:
Has de disculpar el caràcter del nano, avui ha començat el dia sabent que una amiga de la seva filla té greus problemes amb sa mare i ha patit una violació per part d'un tiet (la nena té 12 anys i és de l'amèrica del sud).

No podem donar l'esquena a aquestes barbaritats, per descomptat, però avui el nano no ha tingut bon dia...

Que tinguis un bon vespre bonica i fes un petó al front a la teva filla de la meva part.
Avi Gres

GAIA ha dit...

Doncs, això et toca de ben a prop. Deu ni do!
Ara acaba de llegir això la meva filla!
Bona nit!

Jesús M. Tibau ha dit...

horrible, horrible, horrible

MIA ha dit...

sense comentaris! fa pena tot plegat.

Minnie ha dit...

Increible el que som capaços de fer alguns que s'autoanomenen "persones".

I la valentia d'aquesta dona!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

una història molt forta i molt ben explicada

(avui surt un trucador teu, conjuntament amb un altre bloguero)

una abraçada

zel ha dit...

Vaig llegir això, però les fotos finals no les havia vist...quina grandíssima putada, amb perdó...aquest, no el tancaran per sempre?

Educathor ha dit...

La violencia de género (como otras) se está estructurando entorno a lo individual, como problema de quien lo padece, siendo su origen político y social. Que los noticiarios o los reality shows se hagan eco sólo da una falsa sensación de que socialmente se hace algo. Tengo la sensación de que en este tema vamos un paso para delante y uno y medio hacia atrás.

El abuso por parte de los mas media de estas noticias tiene efectos contraproducentes: insensibiliza, normaliza y naturaliza la situación. Mientras políticamente ni se modifican las causas que lo originan ni se toman las medidas necesarias para evitar las muertes más que anunciadas de antemano.

Deprimente...

Salud.

SUPER FELÍ ha dit...

Si ,es clar , l´ home va perdre el control.....

Pero per que va perdre el control o mes ben dit arrel de que ?

esta clar que de la pressio a que era sotmes ...incapaç d aguantar va "sucumbir" a la follia....

sempre e pensat que si es suiciden despres ,en certa manera ,enmenden el seu crim ...

Hi veig , lluny dels tòpics , una espècie d ´amor molt romàntic en el fet de desaparèixer junts pagant amb les vides ...pero be ..jo soc hiper sensible..no em feu cas....