dimarts, 16 de juny de 2009

QUIN MISTERI S’AMAGA DARRERA DEL NOM DEL VOSTRE BLOG?

Desprès de dissipar els meus dubtes de com us agrada un blog i el perquè i amb quina finalitat bloguejem, allà va una tercera si més no curiositat de perquè heu anomenat el blog de la manera que ho heu fet.

Quan vaig decidir endinsar-me en el món dels blogs tenia clar que seria més de tipus personal, temes que m’afectaven, preocupaven o interessaven. A l’hora d’elegir el nom, una tempesta de idees em van envair la ment, noms místics com ara Calantha: flors boniques, Zoe: vida, Uriana: el desconegut, Thea: Deessa de l’or, Shangri-La o Shambala: Paradís fictici dels mestres espirituals, perdut entre les muntanyes de Himalaia on regne la saviesa i els homes són immortals vivint en perfecta harmonia amb la natura, GAIA o Gea: Deessa grega de la terra i, d’altres de caire més irònic com Escampar la boira, Per llogar-hi cadires, Qui canta els seus mals espanta, T’ho dic o rebento...

Al final, em vaig decantar per la Deessa mare que personifica la terra.

El nom de GAIA sempre m’havia atret pel seu significat i vaig decidir que així es diria el meu blog. Altres raons, van ser que era un nom curt, llegible, pronunciable, fàcil de memoritzar i amb força.

Per un altre banda, el nom de GAIA no és representatiu del que generalment escric. Se que això, és un punt bastant bàsic a l’hora d’elegir un nom pel blog però, les raons abans mencionades em van convèncer més i acabar de decidir-me.

Sento decebre’s però el nom del meu blog, no amaga cap història fàntastica, ni cap misteri. Els noms místics, de Deus i Deesses sempre m’han atret tot i que sóc atea.

A vegades, el que determina que es llegeixi un blog o no és pel seu nom. Hi ha blogs molt bons però amb un títol que no t’inspira res. També hi ha blogs amb títols sensacionals però amb continguts que costen d’arribar al lector. He dit que m’agradaven els noms de Deesses però no m’agraden els blogs amb contingut místic i sóc conscient, que en el meu cas es pot caure en una mala interpretació. He après a no guiar-me pel nom. Visito als que tinc oportunitat de fer-ho i si no m’agraden, no torno i llestos

Blogs amb noms originals en n’hi ha molts. Alguns refracten el que escriuen, d’altres és una qüestió més personal (el seu nick, noms de fills...) i en n’hi ha que ni està vinculat amb el que escriuen o tan sols no significa res.

És el nom del blog el que et motiva llegir-lo?

Quin misteri s’amaga darrera del nom del vostre blog?

62 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Normalment el nom del blog no és l'element determinant que em convida a llegir-lo, tot i que hi ha excepcions.

El nom del meu blog està inspirat amb el qualificatiu que es va autoimposar el General Franco, l'anterior dictador español, el qual es feia dir "Martillo de Herejes".

Alhora aprofito l'oportunitat que em dónes en aquest post per desmentir rotundament que el nom del meu blog tingui cap mena de connotació fal·lica, tal i com algú m'ha insinuat.

Eli ha dit...

El meu, és una frase que pronunciava fa molts i molts anys, amb unes amigues...
És una frase que es va quedar enregistrada en el meu cervell, i és una manera de pensar en que malgrat tots els entrebancs de la vida, s'ha de ser positiu.
Així que Somriu, és la segona millor cosa que pots fer amb la boca...
I no us oblideu de quina és la primera... tot i que per alguns, pot ser una altre, per mi, la primera és besar.

A vegades et crida l'atenció els noms de blogs, i a vegades t'agrada el que hi ha dins, però altres no... Això va com va!

:-D

_MeiA_ ha dit...

Tens tota la raó, el nom del blog és el primer que t'entra per la vista. Si t'atreu, el visites, sinó, no.

Pel què fa al meu blog, el vaig començar a escriure per tenir algun que altre hobby per fer i entretenir-me. A més, molts dels meus amics m'animaven a fer-me un, ja que ells en tenien.
I si, al final em vaig decidir de fer'ne un, la veritat és que hi ha de tot, pensaments que em passen pel cap, anècdotes, música que m'agrada, vídeos que he trobat que m'han fet riure, llibres que he llegit, frases que m'han arribat a tocar... de tot.
I el nom... de què vé el nom... doncs tinc una amiga que dins d'una conversa que teniem (sobre homes), per donar-me un consell, em va deixar anar que "no puedes ser una maceta toda la vida!!!" amb la seva cantarella argentina tant caracteristica. I la veritat que em va agradar. Per això el de "Me cansé de ser maceta" perquè a partir d'aquell moment hi va haver un canvi bastant important a la meva vida. I per ara no tinc pas intenció de canviar el títol, té una història al darrera, encara que del passat, però que ha marcat el futur.

Un petonet

Thera ha dit...

Hola misteriosa! Per a mi entrar en un blog mai és determinant el nom, per a mi el nom forma part del format del blog i, com bé dius, té o no relació amb el contingut, depèn.

En el meu cas, el nom que vaig escollir per al meu blog és el nom antic de l'illa 100% mediterranea, Santorini, és un nom que sempre m'ha agradat molt i per a mi l'illa és molt especial (i a més volcànica), o sigui que si mai em perds ja tens una pista d'on trobar-me... I en el meu cas el nom no té a veure amb el continent del blog, té a veure en que és meu i en que m'ajuda a expressar-me com a mediterranea i volcànica que sóc.

Lansbury ha dit...

hola de nou, sent la tardança :D, a mi meu va comentar un dia un amic, hem va mirar i va dir "tu tens pinta de blogaire" un poc mes i li digi "ta mare" pero meu va explicar i al principi hem vaig negar, clar que despres pensi que perque no i quan pensi que jo podía tindre un blog al meu cap vinge el nom "lansbury", tenia un bon amic que sempre deia que jo era com la Jessica Fletcher y poc a poc hem va començar a dir lans de lansbury aixina que eixa es la meua historia. Un bes

rebaixes ha dit...

Soc l'Anton. El primer ea Deixalles que el vaig deixar per causes tècnques, es diu Deixalles. Es ot veure Jo escribia coses curtetes,poques paraules i ho recollia en grups de 150. Quan vaig començar a Tinet
comqe la bzse pensava que seria aquell tipus d'escrit, ho enia car, un em vaig trobar dins vaig veure altres possibilitats... a tornré u altre ratet i et diré del altres, no hi ha gaires diferencies.Anton.
Si que vull dir-te que el que jo sabia de blogs era res i poc em varen ajudar Muntar-lo oom araté Blogger ès molt més fàcil. Jo no e res d'informàtic i setanta vuit anys

GAIA ha dit...

Martell de Reus: Doncs, vaja jo estava convençuda de que Martell, en el teu cas, significava "obrer" i venia del símbol emprat per representar el comunisme "La falç i el martell". Ahhhhhhh quin desengany!

Eli: Frase molt bonica. La primera també seria besar juntament amb menjar, je je

Meia: El nom del teu blog convida a entrar. El trobo molt divertit

Thera: El nom de Thera també té el seu misteri. Saps que és una illa estranya i misteriosa que canvia de forma cada dècada degut a l'activitat del seu volcà? Potser esbrinarem personalitats a través dels noms del blog

Lansbury: Al igual que la Sra. Fletcher també tens una interminable col·lecció de nebots, cosins , germans i demés?
I amics de tots els estrats socials?
Tens una cosa en comú: "us agrada escriure".
Interessant aquesta Sra. Fletcher. Si fos un personatge real seria la bomba!

Rebaixes: Estic intrigada pel de "rebaixes" sobretot, je je

Anzili ha dit...

Hola Gaia!

A veure, deixe'm recordar.... Mira, jo com tu, sóc ateu, però m'encanta la mitologia, i el meu nom, Anzili, és el d'un déu Itita, aquell regne que se'l coneixa com el regne dels mil deus. I Anzili, és el déu que es va perdre. Per tant, m'agrada, tenir el nom d'un no pas gens opulent ni res, simplement, el déu perdut.

Sobre Desert Humit. Doncs bé, perquè així mateix em sento jo. Com una persona amb molts cantrastos. I m'agrada la cotraposició de Desert, i Humit. I perquè el bloc, és de literatura, propia i no propia, poesia, art, pscilolgia, etc.

Una abraçada.

PD: per cert, si, en el que refereix a respecte, per a tot, m'encanten països com Bèlgica, o Suïssa, sempre penso, que m'agradaria viure fins i tot a un païs d'aquests. Però bé, a vegades caiem en l'error de què tot lo propi, és una merda, i tot lo exterior genial; i bé, no sempre és així clar. No?

Apa, una abraçada molt gran. Ah, i ara he de descobrir si lo de Gaia Ciència, bé del nom Gaia deesa de la terra.

gerardeli ha dit...

A mi el nom del blog, normalment, m'incita o em desanima a tafanejar-lo. I no té res a veure que sigui un nom curt o llarg.
Personalment tinc un "problema", i és que quan llegeixo el nom d'alguns blogs em faig una primera idea del seu contingut: moltes vegades no té res a veure. Tot i que tant pot ser per bé com per malament.
En general no tinc preferència per noms curts o llargs.
El nom del meu blog -"GINKGO"- ve perquè és el nom de l'arbre més primitiu que viu actualment en la Terra. I sempre he sentit admiració per aquest ésser viu.
Ha sobreviscut a glaciacions, plagues, desastres naturals, canvis climàtics...´És un fòssil vivent de 270 milions d'anys.
És admirable, oi?

garbi24 ha dit...

El nom potser es important , però el contingut es el que et fa tornar repetidament, com en el teu cas

¿-------,,------? ha dit...

Mol interesan estudi de camp.

Azu ha dit...

Doncs el nom del meu bloog, es perque tinc un amic que sempre em demanava que escriguis tot allò que em passa pel cap, jo sempre li deia SI NO TINC TEMPS D'ESCRIURE, i ell em va dir doncs busca'l..i em va fer pensar TEMPS D'ESCRIURE.
Amb el nom dels altres, potser si que es una manera d'iniciar el coneixe'ls però després em motiva els continguts, i crec que hi han dies que uns están mes inspirats i han dies que uns altres.

un petonet

Pere Llufa ha dit...

Per què el meu blog es diu com es diu? Quin misteri hi ha darrera el nom del blog?

Doncs... no sé... suposo que... mira, aneu a cagar, home!

Minnie ha dit...

Bé el nom del meu blog no el vaig rumiar gaire la veritat.

Puck minnie

Puck era el sobrenom de la protagonista de les meves novel·les preferides quan era una nena.

I Minnie era el nick que se'm va ocórrer "navegant" per aquests mons virtuals.

No crec que sigui un nom que inciti gaire a llegir el blog ,però tot i així veig que hi ha gent que ho feu i n'estic molt contenta:P

GAIA ha dit...

Anzili: Desconeixia aquest Deu. Interessant. Respecte al nom del teu blog el trobo atraient. La primera vegada que vaig entrar, guiant-me pel títol, vaig pensar que era un blog de tipus personal. Hi ha una mica de tot, com tu dius, però sobretot m'agrada molt el "diari literari" i el referent a psicologia.

Gerardeli: El Ginkgo també és el meu arbre preferit. M'encanta!
El nom del teu blog m'agrada perquè s'assimila al meu en que és curt, memorizable i amb força.
I com el meu, no te res a veure amb el que escrivim, je je je

Garbi24: Però quina història hi ha darrera del teu nom?

Azu: Ben trobat el nom del teu blog i a més guiant-te pel nom pots pensar que és personal com de veritat és.

Pere Llufa: Doncs, el teu nom el trobo divertidissim, canyero i contundent, vaja que només veure'l et donen unes ganes d'entrar increïbles i un cop dins no deceps al lector.
Ah, i bona contesta! je je

Agnès S. ha dit...

Agnès Setrill, és el nom del meu blog. Vaig voler posar nom i cognom, que d'entrada és veiés ben català... De pas, en el cognom em vaig inspirar gràcies a un amic, català de soca-rel, que davant una esplèndida amanida em va demanar les vinagreres.
...no és pot perdre un nom tant bonic, català i folclòric com SETRILL, així que...endavant les atxes!
I d'aquí va sortir l'Agnès Setrill, m'encanta com sona! (deixo apart la modèstia)

Pere Llufa ha dit...

Gràcies pels compliments sra. Gaia, de fet em penso que acabo de mullar els calçotets.

GAIA ha dit...

Minnie: Nom divertit. Potser et pot desorientar i abans de llegir-lo, pots pensar que va de contes o relats infantils.

Agnès: Ja et vaig dir en un post que estava ben creguda que era el teu nom real. La veritat, és que "flipava" perquè dir-se de cognom "Setrill" te tela, ja ja ja. Tens molt bon sentit de l'humor

Pere Llufa: Ja sentia una oloreta...

Glòria ha dit...

El teu m'agrada. El meu és un diminutiu de l'original; i resulta curiós, però n'hi ha moltes persones del meu cercle que em diuen així: glorieta.
Una abraçada.

_MeiA_ ha dit...

Doncs l'altre blog, el de Ojo de Pez, el vam començar ja fa un temps amb amics bloggeros (Syl, Dani, Stela i jo Meia). L'únic requisit del blog, és que les fotografies que es penjin han de se fetes per nosaltres mateixos (no som professionals però ens agrada el món de la fotografia), i poc text.
I el nom del blog, té referència amb el món de la fotografia, que és aquell efecte d'ull.

=)

Els del PiT ha dit...

El nom té certa importància, però queda clar que si el que trobes a dins no t'agrada (o no t'hi sents bé) es fa difícil continuar llegint. Vaig començar amb "Un racó del meu petit món" (Ostres, encara em costa escriure-ho seguit...) i amb el subtítol: Retalls de vida personals i tranferibles (pensant que escrivia coses totalment personals que podia explicar/transferir).
Després d'un any vaig haver de canviar a "Personal i Transferible" quan vaig fitxar l'avi Gres i el blog ja no seria exclusivament personal.
Finalment, després de sis mesos, l'avi me l'ha canviat un altre cop perquè s'ha autodeclarat: "intransferible" per evitar que el fitxin des de madrit, així que de moment i fins a nova ordre: "Personal in Transferible".
Bon post mossa!

mossèn ha dit...

bona pregunta ... salut

GAIA ha dit...

Gloria: Vaig suposar que era el diminutiu. Per petita que sigui sempre hi ha una història darrera.

Meia: Ben buscat aquest nom. Original

Els del Pit: Deu ni do quina història hi ha darrera el teu. Quin avi tan canyero, je je je

Té la mà Maria - Reus ha dit...

es un doble sentit i surt de la famosa frase en castellà

"encima la cama tiene la mano Maria"

que traduït al català.......

zel ha dit...

Doncs jo, pel fet que l'expressió "Ara mateix", em surt molt referent a sentiments, cops de geni, sensacions duradores o efímeres...i així es va dir...

Esther i Toni ha dit...

Hola a tots, nosaltres vam escollir el nom del nostre blog (Imatges de pedra i de Silenci),tot i que és una mica massa llarg, perquè teníem clar que mostraríem imatges d'art funerari i de cementiris, perquè teníem clar que el silenci sempre acompanya aquests recintes i perquè teníem clar que la força de la pedra, marbre o granit, és també una transmissora de silenci i d'eternitat. No volíem que el nom tingués connotacions "gòtiques" o de crònica negra i per això vam posar aquest.

Vaja, en resum, buscàvem un nom que identifiqués la nostra afició: fotografia d'art funerari, sempre intentant no ferir sensibilitats.

Una salutació a tots

helenna ha dit...

El nom del meu blog és deu a un llibre de l' Imma Monzó, "millor que no m'ho expliquis"....
Salut Gaia.

Maite ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jesús M. Tibau ha dit...

El meu és molt senzill. Quan vaig crear el blog, 5 minuts abans de sopar i de forma impulsiva i inconscient, el programa em va demanar un nom. Llavors em va passar pel cap el títol del meu primer llibre que, a més, és un anagrama del nom del meu poble: Tens un racó dalt del món.

novesflors ha dit...

El nom del meu blog és metafòric: cada post, una nova flor que naix en el camí d'escriure.

GAIA ha dit...

Mossen: Bona contesta

Té la mà Maria: La primera vegada que vaig veure el nom del teu blog vaig pensar que era de contingut eròtic.

Zel: Molt a veure amb el que escrius

Esther i Toni: El nom molt aconseguit pel contingut que té el vostre blog. M'agrada

Helena: Interessant. No he llegit el llibre, però

J.M. Tibau: Doncs, el trobo molt encertat i a la vegada molt bonic

Novesflors: Realment metafòric. Gracies per aportar la teva història i et dono la benvinguda

Clidice ha dit...

Hola Gaia, vinc de part d'en Tibau que t'ha citat :) El meu blog comença amb la tria del nick, en necessitava un urgent i mirant desesperadament al meu voltant vaig trobar el llibre de la Isabel-Clara Simó: "Els ulls de Clídice". Vaig passar a ser la Clídice i ho vaig mantenir quan em vaig fer el blog. Aleshores el títol va ser molt evident: "Un tel als ulls" jugant amb la imatge de la Isabel-Clara i el fet que tots anem per la vida veient la realitat sempre distorsionada, com si duguéssim un tel als ulls :) Felicitats pel bloc :)

sargantana ha dit...

jo tambe ving seguin la proposta d'en jesus.m'encanten les degustacions! sempre hi faig decubriments interesants. ;)

fa temps que utilitzo sargantana com a nick, crec que ho soc una mica i tot...jejejje
sargantana, que no lagarta eh!!
a mes...era catala i tenia musica la parauleta.
llavors era facil...el meu blog es tenia que dir: amb ulls de sargantana.
a la fi, no es res mes que la meva visio de les coses......

saps que s'esta be per aqui???
em sembla que tornare!!

un peto de sargantana

La lectora corrent ha dit...

Ves per on, per a mi, "Gaia" ultrapassa el sentit de la mitologia grega, em fa pensar en la Terra, però vista d'una altra manera. Em suggereix la visió que ens ha ofert el químic atmosfèric britànic James Lovelock en la seva teoria que anomena precisament 'Gaia': el planeta actual com a resultat de la interacció entre el substrat físic, l'atmosfera i la vida.

Pel que fa al nom del meu bloc (La lectora corrent), com Josep M. Tibau, vaig haver de decidir-lo sobtadament. Jo també vaig crear-lo empesa per la rauxa i el programa em va demanar que li posés nom al bloc. Com que una de les coses que pensava posar-hi eren comentaris de llibres (que no són pas les entrades més freqüents), vaig ser molt poc original i em vaig decidir per "La lectora corrent". És un homenatge a dues dones: Virginia Woolf, que va titular "The common reader" uns reculls de crítica literària, i Marta Pessarrodona, que titulava "La lectora corrent" una sèrie d'articles que escrivia fa anys a l'"Avui".

La lectora corrent ha dit...

Disculpeu, abans he batejat Jesús M. Tibau anomenant-lo Josep M Tibau.

GAIA ha dit...

Clidice: Benvinguda i gràcies per explicar-nos la història del teu nom.
Un nom molt ben trobat com la paraula que menciones al teu últim post: "Autoestimba"
M'agrada "Un tel als ulls" precisament pel sentit que li has volgut donar.

Sargantana: Nom molt ocurrent. Està bé que el nom del nick vagi relacionat amb el nom del blog. En el meu cas no té cap relació.
Benvinguda

La lectora corrent: Està bé que hagin diferents visions del meu nom. En un altre comentari em preguntaven si tenia res a veure amb la "Gaia ciència".
Doncs el nom del teu blog no el trobo pas vulgar si més no el contrari doncs darrera seu té una història bonica història: l'homenatge a dos fantàstiques escriptores.
Benvinguda

barbollaire ha dit...

Ei! quina proposta més encisadora.
Primer, gràcies per penjar el rellotge (i per tota l'explicació afegida!)
i ara el nom del blog:
Les Cambres Buides va néixer per contrarestar la pedanteria, el nom que podia sembla pretensiós del meu primer blog: Un lloc per nosaltres...
malgrat sols és una línia d'una cançó preciosa. Especialment impactant si s'escolta la versió d'en Tom Waits.

Quan vaig pensar en obrir un altre blog per escriure prosa, coses fora del format habitual del "Lloc", de seguida em va venir aquest nom.
Primer perquè no sabia si mai l'arribaria a omplir i després perquè tampoc sabia si algú es deixaria caure per allà.

I aquesta és l'història...
El nick? Bé, Barbollaire és sinònim de xerraire de fira.
M'ajuda a recordar que un no s'ha de creure mai gaire.
tinc una certa gràcia ajuntant paraules. Res més.

Gràcies, de nou, per l'invitació

Xarnego ha dit...

Al darrera del meu Mediterrani, no hi ha res que no sigui comú,

perquè el meu mar es de tots qui vulguin llegir-lo.

com son tots els blocs que m'agraden llegir-los.


Y del meu fictici nom (de guerra cibernètica)

Xarnego, (Ho som una mica tots)

Ciutadá (Hauríem de ser-ho també, siguin d’un siguin)

y Foraster (La veritat es que altre cosa seria si tots pugéssim experimentar aquesta sensació de no ser del lloc on estem)


Gracies per visitar el meu bloc.

Goculta ha dit...

Hola, doncs el meu ve d'una cançó que no recordo ni com és ni de qui és però em va agradar el fet que els dies tenen un color diferent un dels altres.
I em condiciona una mica trobar-li color a alguns dies i també fa que m'hi trenqui una mica el cap.
També he de dir que és una manera de mantenir un compromís amb mi mateixa.

GAIA ha dit...

Barbollaire: Gràcies a tu per col·laborar amb el blog Tictac.
La primera vegada que vaig veure el nom del teu blog vaig pensar (no sé perquè) que tenia relació amb art funerari (tombes). Particularment, m'agrada aquesta classe d'art.
De totes maneres, em resulta un nom impactant i ple de misteri.
Referent a barbollaire també em transmet un cert misteri.

Xarnego: Mediterrani, un nom molt d'aquí.

Goculta: Benvinguda! Referent al teu nom et diré que mai he sentit aquesta cançó (quina pena que no recordis de qui és). Tens tota la raó que cada dia té un color diferent

kika ha dit...

hola gaia,
ja he arribat!
el meu nick va sortir d'una enquesta que vaig fer a casa: doneu-me idees! i tots van dir: kika és clar, com si no! ja que així és com em diuen.
i quan vaig fer el blog, seguint les passes del capità picard, el que volia fer era un log de la kika.
vet aquí!

Frannia ha dit...

Hola, Gaia, et visito per primer cop estirada pel fil dels altres...El meu nick i el nom del meu bloc, Frannia, no és més que la traducció al pol·lonès del meu vertader nom. Per què? Perquè el vaig encetar després d'una fallida història d'amor amb un. Necessitava aixecar les runes, el personatge que havia quedat, que efectivament no era jo, sinó una altra. D'això fa més de 4 anys, ja veus i ja ha quedata així. Pot resultar un poc egocèntric, però en el fons, que faig sinó parlar de mi mateixa? I m'agrada com sona. I ha quedat com el meu alter ego, el personatge anònim i agosarat que em permet ser un poc més lliure.
Encantada de visitar-te!

Thera ha dit...

▒█▓▒▒▓█▓▓▓▓▓▓▓█▓▒▒▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓█▓▓▓▓▓▓█▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓██▓▓▓▓▓██▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒█▓█▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒███▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒▒█▒▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▒▒▒▒▒▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓███▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒█▓▓▓█▓▒▒▒▒▒▒▒▒▒▓█▓▓▓█
▒▒██▓▓▓█▓▒▒▒██▒██▒▒▒▓█▓▓▓██
▒█▓▓▓▓█▓▓▒▒█▓▓█▓▓█▒▒▓▓█▓▓▓▓█
█▓██▓▓█▓▒▒▒█▓▓▓▓▓█▒▒▒▓█▓▓██▓█
█▓▓▓▓█▓▓▒▒▒▒█▓▓▓█▒▒▒▒▓▓█▓▓▓▓█
▒█▓▓▓█▓▓▒▒▒▒▒█▓█▒▒▒▒▒▓▓█▓▓▓█
▒▒████▓▓▒▒▒▒▒▒█▒▒▒▒▒▒▓▓████
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒▒▒▒▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓█▓█▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████▓▓▓▓▓█▓▓▓▓▓████
▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████████▒▒▒████████
Pasa este osito a las personas qe quieres muchisimo y no quieres que cambien nunca. (espero recibir el osito).

Si recibes entre 2-4 ositos te quieren
Si recibes entre 4-8 ositos te quieren mucho
Si recibes entre 8-10 ositos te quieren muchiiiisimo

Ferran ha dit...

Caram caram, Gaia, quin post més interessant, preguntar-se pels noms de blogs... El meu, "In varietate concordia", té dos motius de ser: m'agraden les llengües, de moltes de les quals el llatí n'és mare, i és el lema de la Unió Europea, projecte que comparteixo de fa anys i panys.

Salutacions!

Gaia ha dit...

kika: Un nom molt ocurrent, je je
També és molt bona idea especificar les dades del post posant Stardate com a Star Trek

Frannia: A mi també m'agrada com sona però m'has deixat amb la intriga de quin és el teu vertader nom
Et dono la benvinguda.

Thera: Gràcies per l'osset

Ferran: Un mot tan bonic com el de "llibertat, igualtat, fraternitat" dels francesos.

USD ha dit...

De moment, el motiu del nom del meu blog es mantindrà en secret unes setmanes, igual que la meva identitat. Llavors ja ho comentaré en aquest post.

GAIA ha dit...

USD: Això si que és un misteri! Je je je

Educathor ha dit...

Hola Gaia.

Bueno...
Educathor, en principio era el nombre del blog pero también debía ser el nombre de un personaje. La idea original era que educathor representara un personaje ficticio que trataba cosas de educación social en un tono crítico y provocador. Después, cambié de opinión y lo dejé sólo en el nombre del blog, firmando yo con mi verdadero nombre. Finalmente, dejé de firmar con mi nombre y utilizo educathor como nick. Educathor es un nombre inventado que hace referencia a la educación ("educa"). Lo de "thor" no tiene significado alguno, simplemente me gustaba como sonaba. "Y esto es... esto es todo amigos"

Un abrazo

Alexandre Domènech ha dit...

Hola Gaia:

Caram, 48 missatges, això si què és un record eh!

Doncs merci per dir-me que t'agrada el bloc, bé, tenia ganes d'alguns canvis, i mira, vaig buscar i remanar molt fins aconseguir la meva idea, un bloc un domini la sencillesa, però a l'hora la bellesa, suau i amb colors agradables però no molt forts, i on domini sobretot lo escrit, lo comentat... I a més, el volia, sense tants enllaçós, ni referencies polítiques o ideológiques... I fent una mica de cas dels teus consells eh!

Per cert, et volia fer una pregunta personal, per curiositat, però te la faré per mail. Una abraçada Gaia.

Àlex.

Trini ha dit...

Ei! Hola Gaia!

Bé..., el cas és que jo feia bastant temps que participava en els blogs (com a comentarista) però no en tenia cap, ja que quan jo vaig començar amb la dèria d'explicar coses, els blogs com ara són, encara no existien i per això em vaig fer una web amb un fòrum de participació.

En aquest fòrum hi han dues companyes moooooolt insistents que, des que es va posar de moda, no paraven d'instigar-me en que m'apuntés a la moguda fel "fèisbuc". Com més elles insistien, més aversió li vaig anar agafant al tal, i va arribar un punt en el que vaig dir: "-abans em faig un blog, que m'apunto al "fèisbuc"!"- I..., dit i fet! El passat 16 de febrer, vaig fer click al botonet de "crear un blog".

A l'hora de posar-li el nom, no em va resultar gens difícil, vaig recórrer a la meva manera "d'anar per la vida": una mica "en surada".
Al meu poble, l'Ametlla de Mar (la Cala), mariner de tota la vida, se'n diu "anar en surada" de badar, de no assabentar-se'n de les coses, d'estar a la lluna o a Bàbia.
Surar..., deixar-se anar tranquil·lament sense preocupar-se de res...

Encapçala el meu blog la foto d'una surada (Cadascun dels suros, en forma de disc amb un forat al mig, que van enfilats per mantenir a la superfície de l'aigua un ormeig de pescar ) trencada que vaig trobar en un passeig pel camí de ronda (GR92) que passa pel meu poble.

I el meu pseudònim, no és cap pseudònim, és el meu nom.

Gràcies Gaia! M'ha agradat explicar-ho :)

Gatot ha dit...

finalment m'he decidit, Gaia.
El gatot és el nom del blog actual i ve d'una primera part que era el Gatot -versió íntima-.

El blog i el pseudònim coincideixen i és que el meu blog és quasi un diari personal; i per diferenciar-lo d'un altre blog meu, La Cuca al Cau, on el tema central és l'erotisme en català. El nom de la Cuca al Cau ve d'una col·lecció eròtica que tenia la editorial la Magrana i em va semblar prou addient i poc donat a confusió...

i el pseudònim de gatot bé de fa molts anys enrere, quan ja era el gatot als xats que es feien a Undernet amb un programa que es deia mIrc. Els gats no m'agraden gaire però reconec que tinc moltes semblances de caràcter amb ells; a més, al xat, a les noies els hi encantava que els hi pugés a la falda i, panxa enlaire, fer-me caricietes... i clar, jo no me'n podia estar!

petons i llepades felines!

GAIA ha dit...

Educathor: “Thor” és el Déu del tro i té a veure amb la justícia i protecció entre altres coses. Sense voler vas afegir aquest sufix tan significatiu i ben relacionat amb l’educació social.

Àlex: Estic molt contenta de com ha col·laborat la gent explicant la història del nom del blog.

Gatot: Carai! El nom de Gatot també em sembla una mica de caire eròtic i més desprès de veure el blog de la Cuca al Cau.
Per un altre banda, estava convençuda de que t'agradaven els gats.
Gràcies per haver-te decidit!

MIA ha dit...

hola! doncs el meu nom anava dedicat a l'art ( pintura ) exactament ja que soc artista, aleshores mica en mica he anat introduint fotografia, viatges,i altres temes prou interessants per donar diferents opinions.( En aquest cas el blog és de artistes en acció . El blog intimitats per compartir la idea era tocar temes personals, però la cosa es va decantar cap a les curiositats de la vida, i l'altre blog malaltia crònica està prou explicit , dono via lliure perquè tothom pugui expressar el que sent . I fins aquí una petita explicació dels meus noms.petons de cotó!

Educathor ha dit...

Hola.
Puedo prometer y prometo que todo parecido o relación con el dios "Thor" es pura casualidad. Por mí parte, desde luego, no ha habido intención alguna de relación.

Salut.

GAIA ha dit...

Mia: Gràcies per la teva aportació.
Evidentment, el nomb del blog "Intimitats per compartir" tendeix a confondre al lector. Una idea és que, de tant en tant, expliquis quelcom més personal i en el nom del blog afegeixis una paraula o frase més impersonal. Per exemple: "Intimitats per compartir i curiositats".

Educathor: Si m'ho dius d'aquesta manera, m'ho hauré de creure, je je
De fet, em referia més aviat amb la justicia i la protecció que tenen a veure amb el sufix "Thor".

Goculta ha dit...

Gaia, em vas picar i m'he posat a recordar i rumiar i he trobat la Canço "Mil cambios de color" d'Alex y Cristin. Aqust és l'origen del nom del meu blog.
!!!

GAIA ha dit...

Goculta: Gràcies per aclarir-me l'origen del teu nom. Buscaré aquesta cançó

Joana ha dit...

El meu, crec que és ben evident, és el meu nom...
Ni que potser, sols potser, en tinc un "d'amagat"...

GAIA ha dit...

Joana: Clar i català! Tothom té algun misteri amagat, je je

Temps fugit ha dit...

Me preguntabas por el nombre del blog: Hay entradas de arquitectura (el meu estimat modernisme:-) )poesía etc. pero la raiz principal es el arte funerario "la casa fosca"...
No he aparecido por aquí pues he estado dos meses en Girona y allí no tengo Internet, si quieres saber algo más aquí tienes: http://giverny.lacoctelera.net/ .
Petons!

Temps fugit

Josep ha dit...

DESCANS, és evident, oi?

GAIA ha dit...

Josep: Descans, no és precisament el que reflexa el teu blog. Si no pares, noi. Publiques post un dia si i un altre també. Així no hi ha qui descansi