diumenge, 25 d’abril de 2010

ELS GRAFFITERS, ARTISTES URBANS O BANDES VANDÀLIQUES?

El graffiti va començar a finals dels anys 60 quan un missatger adolescent d’origen grec, anomenat Demitrius va posar el seu “motiu” al costat del número del carrer on vivia (TAKI 183).
Demitrius viatjava constantment en el metro d’un lloc a l’altre de la ciutat de Manhattan i en el trajecte estampava el seu tag –firma- en tots els llocs, a dins i fora del vagó. Ell no ho considerava dolent i en una entrevista que se li va fer en el New York Times va respondre: “Simplement és quelcom que he de fer. Treballo, pago els meus impostos i no faig mal a ningú”. Aquests actes el van convertir en un heroi i d’aquesta feta, es va encetar un dels últims moviments artístics i culturals del segle XX.
A partir dels anys 80 comença l’expansió a la costa oest dels E.E.U.U., a Europa i arreu del món.

TAKI 183 a finals dels anys 60

A Barcelona, l’art urbà el podem trobar en diferents llocs –des de zones molt cèntriques fins a llocs perifèrics, des de parets fins a les persianes dels locals-  i és que el carrer necessita expressar-se, canviar, respirar i reinventar-se a cada instant i així ho fa però no sempre en la direcció adequada. Per desgràcia, a vegades, l’art dels graffiteros es veu pertorbat per altres  que només es dediquen a embrutar la ciutat amb pintades o tags –firma o acrònim d’una persona- ordinaris i mancats d’art en cases, pilars de ponts, monuments, lavabos públics...

TAGS en lavabos públics

Personalment, m’agraden els graffitis i prefereixo veure un bon mural graffiteat que veure una propaganda de Coca-cola, però també és veritat que s’haurien d’habilitar més llocs per poder realitzar aquestes obres d’art urbà.

GRAFFITI en una paret d'un carrer de Barcelona

El graffiti sempre ha estat relacionat amb molts problemes socials. La societat l’ha rodejat amb un gran núvol de tòpics relacionats amb la delinqüència, vandalisme, marginació, tribus urbanes, gamberrisme, etc...
Quan es menciona la paraula graffiti, automàticament es tatxa d’amoral, perjudicial, molest. També se li atribueix la característica de  crear malestar social, inseguretat ciutadana, terror, pànic...  Però en realitat el que provoca totes aquestes incomoditats, el que fa mal a la societat és la ignorància.
Cada cop s’obren més portes pels artistes dels murs: concursos i inclòs encàrrecs per decorar locals -a Barcelona, molts comerciants contracten a artistes urbans perquè pintin les seves obres a les persianes dels seus locals- Poc a poc el graffiti és més popular al carrer i cada cop hi ha més gent que admira aquest tipus d’art.

GRAFFITI en el centre comercial Maremagnum de Barcelona

GRAFFITI en una persiana d'un local de la plaça de Sant Agustí vell de BCN

Plaça de Sant Agustí vell de BCN (Barri de Sta. Caterina)

Plaça de Sant Agustí vell de BCN

Plaça de Sant Agustí vell de BCN

Plaça de Sant Agustí vell de BCN

Carrer del Comerç de BCN

Carrer del Comerç de BCN

Carrer del Comerç de BCN

Carrer de Gignàs de BCN (ciutat vella)

Carrer de Gignàs de BCN

Carrer de Joan Massana de BCN (ciutat vella)

Carrer de N'Arai de BCN (ciutat vella)

Carrer d'Avinyó de BCN

Carrer d'Avinyó de BCN

Carrer del Rec de BCN (Barri de la Ribera)

Carrer Pas de l'ensenyança de BCN

Carrer Pas de l'ensenyança de BCN

Barri del Carmel de BCN

El graffiter busca el seu propi camí i respon a les seves motivacions. Els ingredients de il·legalitat i competició que té aquest món el fan molt atractiu per alguns sectors de la joventut urbana.

“No hi ha major plaer que fer el que no pots fer”

 GRAFFITI en una paret del centre de Barcelona

GRAFFITI del Guernica de Picasso a una paret de la Ronda de Dalt de BCN

Per vosaltres, els graffitis son art urbà o simplement vandalisme?

15 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Si el senyor que va empastifar la paret de casa meva amb el seu esprai és un referent de l'art contemporani aleshores jo sóc ballarina del Bolshoi.

Glòria ha dit...

Crec que s'hauria de separar el grafitti artístic en murals habilitats per tal efecte del simple pintar per pintar.
Ahir vaig anar a Burriac (Cabrera de Mar)i és una pena que les parets estiguin embrutades per meres ratlles de colors; això... és vandalisme!

garbi24 ha dit...

FEt en el seu lloc es art, a qualsevol lloc vandalisme

Agnès S. ha dit...

N'hi ha de ben macos per racons, on poca gent els pot veure.
I estic totalment d'acord amb en garbi24.

Thera ha dit...

Dona, estic d'acord que hi ha grafitis que són vertaderes joies i que les habilitats pictòriques de l'artista hi són. Però, massa sovint són només empastifades de pintura que embruten les parets dels nostres carrers. Demana-ho a les brigades dels ajuntaments! Queixes dels veïns a dojo! I és que no tothom vol convertir la paret de casa seva en una obra d'art!
Jo també aposto per a cada cosa al seu lloc! No tot s'hi val!

Cris (V/N) ha dit...

Un recull fantàstic d'Art urbà.... Hi ha gent que contracta a graffiteros amb "classe" per decorar espais propis, ara, el tipic tocaous de la paret de casa, és un vàndal, si senyora :) Sempre amb bones preguntes i controvertides, felicitats un dia més i un gran petó!

Albert B. i R. ha dit...

Depèn. Aquells que estan en espais habilitats i consentits, cap problema, perquè a més acostumen a ser de bona qualitat. Ara bé, la immensa majoria, pintats per les parets i a alguns comerços de qualsevol manera, horribles. El meu barri n'està ple. Són actes vandàlics que, a sobre, ens toca pagar entre tots via impostos o al propietari del comerç de la seva butxaca.

GAIA ha dit...

Estic d'acord amb Thera que no tothom li ve de gust tenir un graffiti a la paret de casa seva. El que em sembla bé és que els comerciants ho demanin per decorar les persianes dels seus locals (la majoria de fotos tracten d'això)

yraya ha dit...

Completamente de acuerdo con lo dicho por Thera, pero he reconocer que hay algunas que realmente son verdaderas obras de arte.

Esther ha dit...

M'agrada aquest festival de colors

gerardeli ha dit...

A la ciutat on visc estic fart de veure sempre -i per tot arreu- la mateixa pintada que correspon -suposo- al nom del suposat "artista". En aquest, si l'enxampés, l'hi faria esborrar totes una per una amb la llengua si calgués.
Per altra banda hi ha obres d'art en façanes, parets divisòries, persianes i d'altres superfícies que crec s'haurien de conservar (sempre amb el permís del propietari, és clar).
I com tota mena d'art hi haurà gent a favor i gent en contra. Malament aniríem sinó...
Molt bon post Gaia!!!

MIA ha dit...

a mi m'agraden si es fan en llocs adequats, n'hi han de molt ben fets.

Thera ha dit...

Hola!!! Tinc una coseta per a tu a casa meva!!!! ;D

Clidice ha dit...

és curiós com la gent ho "veu bé" si ho fan "on toca", justament l'art del grafit té a veure amb fer allò on pot commoure, en positiu o en negatiu, o sigui fora dels llocs "on toca". Crec que realment és vandalisme, però no tinc tendència a considerar el vandalisme com a especialment dolent per a la societat. Si no ens sacsegen els esperits difícilment podem acceptar canvis. Per tant ja m'està bé que els grafiters facin el que fan i que la societat "benestant" intenti coartar-ho. :)

Molt bons, per cert. Vaig fer un viatge a peu pel nord on en comptes de fer fotografies de paisatges només vaig fotografiar grafits, molt bons. El meu disgust va ser perdre la targeta de memòria :(

GAIA ha dit...

Tal i com ho exposes tens raó però també es veritat que depenen on estiguin i com siguin poden resultar molt desagradables visualment.
Salut