diumenge, 30 de maig del 2010

FOTOGRAFIA ERÒTICA MASCULINA

La fotografia de la nuesa masculina ha tardat molt temps en ser acceptada com una forma legítima de expressió artística en la història de la fotografia.

L’aparició de la fotografia, en 1826, fou generant poc a poc l’interès pel nu, primer el femení i molt més tard, el masculí. Nois adolescents van començar a aparèixer despullats ja des de finals del segle dinou.

La mentalitat de l’època era, de fet, contraria a l’actual. El nu infantil era menys immoral que el adult. Les senyals de la pubertat, l’aparició del pèl moixí, especialment el púbic, era considerat en l'època obscè. I al revés, el nu preadolescent era considerat menys evocador de la sexualitat i per tant acceptat amb major facilitat. Avui en dia, aquests tipus de fotografies, serien tatxades, sense dubte, de pedòfiles.

En els seus principis, la fotografia de nus es va trobar amb dos grans problemes per ser acceptada socialment, així com en els ambients artístics. D’una banda el gran realisme que caracteritzava a la imatge fotogràfica i per tant la resultant insolència visual de les imatges  en contraposició amb la pintura. S’acceptaven nueses en pintura, però en fotografia eren massa reals i personalitzats, els cossos tenien un propietari visible. Per un altre banda, el segon problema va radicar en la proliferació d’imatges de nus de contingut sexual explícit, és a dir pornogràfic, el que escandalitzava a la societat d’aquells dies i donava a la nuesa fotogràfica un impacte visual i conceptual encara més gran.

El Baró Wilhem Von Gloeden (1856-1931) va ser un dels pioners en la imatge del cos nu masculí A partir, de l’any 1890 començaria a fotografiar
joves despullats. A l’any 1914, Von Gloeden va arribar a realitzar unes 7000 fotografies. Va ser idolatrat, però també odiat a la vegada.

La fotografia i l’erotisme ja es relacionaven a principis de segle. Per descomptat eren altres  formes tant estètiques com tècniques, i els conceptes de bellesa han anat variant al llarg dels anys imposats en gran part pels canons que marquen les modes. El que no sembla canviar gaire son els conceptes morals, que si bé a l’any 1900 ja eren restrictius, avui en dia encara hi ha un cert tabú en el que és refereix a la fotografia masculina eròtica.  Se sol confondre l’erotisme amb diferents tipus de perversió. La nuesa segueix estant mal vista per una gran part de la societat i no diguem ja per les diferents religions tant d’unes creences com d’altres.

L'arribada de la fotografia només va fer que els artistes pugessin plasmar amb més realisme aquest encant que també buscaven pintors i escultors, aquesta bellesa que generalment ve implícita amb el cos femení, quelcom que tampoc acabem de superar o entendre. La nuesa femenina és acceptada  per homes i dones tot i que, en els últims anys, hem presenciat un despullament del mascle en els mitjans de comunicació perquè aquest s’ha descobert com objecte de desig i consumidor de moda, però també per una alliberació de la mirada de les dones, pel col·lectiu gay i pels propis heterosexuals que van trencant tabús.

De totes maneres, com he dit abans, la nuesa masculina encara no està tan desinhibida com la femenina i així doncs:

Quina és la diferència que fa que aquesta sigui més limitada que la femenina?
És qüestió d’estètica o simplement generacional?
Costum?
Educació?






























Fotografies fetes pel Baró Wilhem Von Gloeden de principis del segle XX

20 comentaris:

Garbí24 ha dit...

La gran diferencia entre la foto masculina i femenina sempre ha estat el fet de que la femenina realment no ensenya el seu sexe...i és menys agosarada, tot i que a nosaltres ens encanta!!!!! almenys a mi....;)

Anònim ha dit...

I a mi que no m'acaben de fer el pes... vaja, que no "me ponen"!

Clidice ha dit...

imagino que si jo fos un senyor tindria més amor per aquestes fotografies, la intencionalitat de les quals és força evident. com a dona heterosexual és que no em diuen res. encara que, tampoc m'emocionen especialment els nus actuals de senyors carregats d'hormones que t'envien amb els powerpoints o els calendaris de bombers. ho trobo tot una mica més de masclisme, tot plegat, l'anulació de la persona i la conversió del cos en cosa.

yraya ha dit...

Yo creo que la mentalidad de la mujer siempre ha sido más abierta que la del hombre, en cuanto a la fotografiarse desnuda, la mujer se desnuda cuando va al ginecólogo, cuando va a parir, cuando amamanta enseña sus senos, también ha sido más "utilizada" con su consentimiento, aunque pienso que el hombre también se ha desnudado pero ha "guardado bien la ropa"
Es más bonito el desnudo femenino que el masculino, por lo menos para mi, le veo más belleza.
En cuanto a las fotos que pones, la que más me gusta es la tercera empezando por arriba.

Ester ha dit...

La tercera, la més bonica.
La resposta a la teva pregunta, és molt complexes però el tema molt interessant

Ester ha dit...

La tercera, la més bonica.
La resposta a la teva pregunta, és molt complexes però el tema molt interessant

x ha dit...

carai si que n ´has pujat de fotos !

totes molt maques

Unknown ha dit...

És principalment una qüestió d'estètica. Les corbes, la sinuositat, la suavitat i l'equilibri que trobes en un cos femení no les trobaràs en un de masculí.

També de costum (i pudor). Segur que en veure un cos masculí despullat, a la majoria de la gent se li en va la vista directament a la cigala.

En canvi, la dona s'observa més de conjunt.

I finalment, el nu femení és menys exigent que el masculí. Mentre que a quasi totes les dones se li pot trobar algun atractiu (ja siguin primes o grasses, amb pits grans o petits, amb el pubis pelut o afaitat, amb els llavis enfora o endins...); al cos masculí se li exigeix que compleixi unes proporcions més o menys estandards.

Una noia grassoneta pot despertar la líbido de molts homes, un home grassonet és difícil que desperti res.

I si a sobre la tenim petita... :D

Thera ha dit...

A mi tampoc m'acaben de fer el pes, de fet pocs nus masculins m'agraden, no hi veig erotisme i en molt posats hi veig gestos poc masculins, em suggereixen trets femenins i ho associo a l'homosexualitat... però no en sé res, és una opinió només. No m'acaba de convèncer. Com algú ha dit abans 'no me pone'.
Ara, un tema molt interessant, estaré al cas de les opinions!

Remitjó ha dit...

Crec que mai no havia vist tantes polles juntes. Definitivament no sóc gai... tot i que... no, no ho sóc.

Dr. Muerte ha dit...

Evidentment no m'he llegit res del que diu. Massa lletra. I al baixar em trobo tot de fotos ancestrals de polles flàccides. Això no ha augmentat les meves ganes de llegir el que deia.
Ara, els comentaris sí que els he llegit (així em formo una idea del que va el tema), i m'he adonat que per la Srta Clídice tot és masclisme, ja surtin tios o putes barates a les fotos. En termes mèdics se la podria catalogar de Paranoide.

GAIA ha dit...

Certament, el nu de la figura femenina està més popularitzat, més difós i és més comercial. Si un home observa fotografies de nus femenins pot ser evocador, maternal, inspirador, sensual, atractiu, motivador, excitant, etc... Si una dona observa un nu femení aquest pot ser comparatiu, crític, bonic, inspirador, etc... Pels dos sexes, observar la figura femenina nua està més que justificat, a menys que estigui en poses vulgars no té res de dolent. Quan s’observa el nu masculí, el fet en si de mostrar els genitals ja és vulgar i ofensiu per a molts.
Per un altre banda, hi ha que associa qualsevol imatge eròtica masculina amb el món gay –com algunes heu dit-.
Cap de les dones que comenta assumeix que li agrada el nu masculí. Curiós?
Particularment, a mi m’agrada tant el femení com el masculí sempre i quan no sigui vulgar i penso que la figura humana nua té molts atributs i atractius independentment del sexe.
Gràcies pels vostres comentaris.

Remitjó: o....potser si?

Dr. Muerte: Llegir-se els comentaris està bé -no crec que sigui l'únic-. Almenys s'ha pres la molèstia de llegir quelcom, mirar les fotos i comentar.

Mar-Giverny ha dit...

Vaja! quin ram:-)))))
Entiendo que el autor fuera alabado y denostado por partes iguales. No se que decirte el por qué....A mi me pasa como alguna compañera: no me ponen nada.
Molts petons:-)

Agnès Setrill. ha dit...

Potser perquê un home en "pose"; perd masculinitat, sobretot del punt de vista dels demês homes, podria ser part dûn motiu.

Per un altre costat, saps que el primer penis no dibuixat, no el vaig veure fins als sis o set anys, i va ser en una fotografia dûn negret de l^Africa?

mossèn ha dit...

sempre he dit que en el motlle hi havia un defecte de fabrica !!! ... salut

gerardeli ha dit...

En un món dominat en molts aspectes pel mascle és "normal" que la imatge de la dona estigui al servei d'aquest mascle dominant: pel seu gaudi visual, sexual o digues-li com vulguis.
Per altra banda tan sensual em pot resultar un nu masculí com un de femení sempre i quan "estiguin fets" amb bon gust (tot i que entenc que el bon gust és una qüestió del tot subjectiva).
A mi, personalment, les fotografies que has penjat més aviat em fan riure i les trobo divertides.
Enhorabona per aquesta recopilació, que de ben segur et deu haver costat un munt de trobar. L'article molt bo, com sempre.

Cris (V/N) ha dit...

Doncs a mi, que em posin un bon cul d'un tio, que si que em posa, però sense pels i morenet, eh?

:) Petons Gaia

MIA ha dit...

A mi no m'agrada l'home amb el pinjoll devant, jeee vull dir que un home fa fastic que vols que et digui, encara que alguna pose està bé, muaquis reina!!!!

Galderich ha dit...

Particularment crec, com bé opina gerardeli que és un tema de masclisme social des dels inicis. La dona és la font de procreació i l'home el sexe el té per procrear i per gaudir. Per això la pornografia o erotisme sempre és per satisfer el plaer masculí, bé sigui via hetereosexual o homosexual com les fotogrfies que ens mostres.
En cap cas es pensa en el plaer femení... ni quan són escenes lèsbiques.

En tot hi ha excepcions, però són rares en aquest món.

GAIA ha dit...

Gràcies Mar, Agnès, Mossèn,Gerardeli, Cris, Mia i Galderich pels vostres comentaris.

Totalment d'acord amb Gerardeli i Galderich