divendres, 28 d’agost de 2009

GALICIA, UN BON SABOR DE BOCA...

He anat de vacances a Galícia. Han estat dos setmanes molt intenses on he pogut visitar la Costa da Morte, les Rias baixas i la Ribeira Sacra. De la Costa da Morte em va impressionar Finisterre per la seva posició geogràfica i les seves increïbles postes de sol, Lires amb la seva costa abrupta i salvatge, les seves platges desertes on vaig poder gaudir d’agradables passeigs, els nombrosos graners (hórreos), cases tradicionals de pedra i dones mantenint un equilibri envejable portant enormes cistells al cap sense cap mena de subjecció, A Coruña i la seva torre d’Hèrcules amb la sorprenent “rosa dels vents” com a fons. De les Rias Baixes, l’illot d’Areoso de sorra fina i blanca i aigües cristal·lines de color turquesa em va deixar bocabadada. Un plaer poder banyar-se en elles tot i que estaven congelades. L’illot te una part on creix vegetació i està rodejat d’escull a flor d’aigua. Tot un paradís natural! I, evidentment l’illa d’Arosa a 1,4 km d’aquest illot. Al caure la tarda, l’illa adquireix una bellesa molt singular i veure la posta de sol i els colors d’aquesta refractats a l’aigua des d’un penya-segat, és el millor regal pels nostres ulls. Baiona i el seu castell on la seva atalaia ofereix unes immillorables vistes panoràmiques de la ria. L’illa da Toxa amb la seva ermita revestida de petxines i unida per un enorme pont a la villa de O grove... També em va fascinar Vigo i la seva platja de Samil que té una zona de passeig impressionant amb jardins, zones esportives i piscines pels més petits (tot gratuït, és clar) , i on podem entreveure des de la ribera les illes Cies com a fons , Orense i les seves espectaculars termes públiques que son una visita obligada. Vaig poder gaudir de les aigües termals d’Outariz (hi ha varies) que, a més de tenir propietats curatives, són realment relaxants. Tot un luxe pels “Orensans”! i per descomptat Santiago i la seva catedral de pedra que la fa la més gran del món, envoltada per les seves quatre concorregudes i pintoresques places on hi pots trobar la gent més “variopinta”. L’ambient del pelegrinatge es viu a flor de pell i no et deixa indiferent. La Ribeira Sacra amb el seu impressionant canó del Sil que seria un “sacrilegi” no embarcar en un catamarà que t’endinsa pels llocs més recòndits del canó, i un sens fi de Monestirs (per això es diu “Ribera Sagrada”) que em van transportar, per moments, a l’edat mitjana quan els anacoretes es retiraven a l’oració. Poblets que semblen perduts i oblidats del món però amb un encant entendridor. Em va agradar molt Castro Caldelas, potser perquè quan vaig arribar era dia de mercat i hi havia un ambient molt festiu i peculiar a la vegada. Grans olles coent pop envaïen els carrers del poble i no em vaig poder estar de fer un tast d’aquest mol·lusc tan exquisit. Mmmm..... Galícia m’ha deixat un bon sabor de boca!

22 comentaris:

helenna ha dit...

Galicia és una de les moltes assignatures pendents que tinc.
Llegint-te m'has fet venir una enveja sana....
Una abraçada.

Glòria ha dit...

És preciosa Galícia, veig que t'ho has passat molt bé.
He revivit llocs que vaig visitar al viatge de nuvis: La Toxa, O Grove, Arousa, Santiago...
Una abraçada, Gaia.

MARTELL DE REUS ha dit...

Un dels millors i llunyans records que tinc de Galicia es haver passat una nit acampat a les Illes Cies.

Joana ha dit...

A mi també m'agrada molt i segur que has estat més "fresqueta" què per aqui..

garbi24 ha dit...

Fa temps que hi vaig anar i m'has refrescat la memòria d'uns paisatges fabulosos . Per el que veig vareu gaudir de molt bon temps .
Potser m'hi faràs tornar

NEZA ha dit...

Ostres que xulo! Jo no he estat mai a Galícia i m'agradaria molt anar-hi, i més ara havent llegit tot això! A veure si l'estiu que bé hi vaig, m'ho apunto!

Lansbury ha dit...

Galicia es preciosa, yo fui hace unos años (antes del Prestige justo) a las Rias Baixas, y me lo pase genial con sus meigas y sus queimadas. Un beso de empanada jajaja

yraya ha dit...

Yo tengo pendiente Galicia y Andalucia.
Tus fotos preciosas.

gerardeli ha dit...

Jo havia anat a Galícia i també em va impressionar, tot i que la part de les ries no l'he visitada... Després hi vaig tornar a treure "xapapote" del Prestige: quina pena feia aquell paisatge emmetzinat!!!
Potser algun dia hi torni...

Cris ha dit...

Galícia és una joia, tota ella.... Tinc molt bons records just dels llocs on has estat.... M'hi has fet tornar només llegint-te.... Un petó Gaia :)

Alexandre Domènech ha dit...

Galicia es increíble. Simplement un lloc o anar a viure. M'encata Galicia, m'encanta les seves parts encallades en el temps, el seu paisatge, i el seu mar.

Avui un amic m'ha ensenyat fotografies d'unes vacances allà, i m'ha semblat el lloc més bonic del món.

Una abraçada.

Àlex.

MIA ha dit...

molt bonic Galicia, vaig estar fa un temps i em va semblar fantastic i la gent molt amable. petons, per cert ara m'hen vaig a Cantabria mmmm

Clidice ha dit...

No hi he estat, però després de llegir-te tinc molt clar que hi aniré :)

Thera ha dit...

Molt maco, quin mar!Galicia és una assignatura pendent!

_MeiA_ ha dit...

No hi he anat mai... però com diuen més amunt, també és una assignatura pendent.
Quines postes de sol més estupendes!! i la dona que surt a Lires (em sembla que és) que porta una bossa el cap... no entenc com hi poden anar bé...

Agnès S. ha dit...

L'any que ve me'n hi vaig! Ja fa molts anys que ho dic, m'has fet molta enveja.
Per cert:
Benretrobada!

GAIA ha dit...

Hi ha tres llocs que no vaig poder veure i em sap molt greu però en dos setmanes està clar que no es pot fer tot. Un d'ells és el "Far del cabo Vilán" que marca el començament d'una de les zones més perilloses de Costa da Morte però també una de les més boniques. A poca distància d'aquest far es troba el poble de "Caramiñas" i el seu "cementeri dels anglesos" on hi ha enterrats 172 tripulants del vaixell "The Serpent" (Va naufragar l'any 1890 i només es van salvar tres persones).
Un altre és les "Illes Cies" (Pontevedra) i la "Platja de les Catedrals" de Ribadeo (Lugo)declarada com monument natural. Un altre any serà!

Tempus fugit ha dit...

Siento decir que no he ido nunca, es una asignatura pendiente.
Me preguntabas por el nombre del blog: Hay entradas de arquitectura (el meu estimat modernisme:-) )poesía etc. pero la raiz principal es el arte funerario "la casa fosca"...
No he aparecido por aquí pues he estado dos meses en Girona y allí no tengo Internet, si quieres saber algo más aquí tienes: http://giverny.lacoctelera.net/ .
Petons!

GAIA ha dit...

Temps fugit: Gràcies per explicar el que s'amaga darrera del nom del teu blog. He fet un copiar i pegar al post original

Esther i Toni ha dit...

Ens has fet dentetes i ens donas un altre excusa,a part del pop,que descartem com animal de companyia.Benvinguts

Anònim ha dit...

molt intiresno, gracies

GAIA ha dit...

Anònim: De nada. Volveré seguro!