diumenge, 20 de setembre de 2009

GRÀCIES A DÉU SÓC ATEU!

Molts no creients diuen ser agnòstics abans que ateus. No creuen que Déu existeixi, però no estan segurs i llavors són reticents a dir-se ateus.
En altres posts he fet referència a la meva postura davant la religió. Em considero completament atea. Sempre ho he estat, tot i que vaig estudiar en una escola de monges. El meu pare sempre deia que la religió és l’opi del poble (original de Karl Marx) i estic completament d’acord amb ell.
Òbviament no puc estar 100% segura de res, però puc estar 99,9% segura d’un munt de coses, i això es suficient per prendre les decisions diàries de la meva vida.
Suposo que les persones atees com jo, han avaluat les possibilitats i han trobat que la existència de Déu és tan improbable que prefereixen viure les seves vides sense tot aquest llast que tota creença et força a carregar. Aquest llast és molt pesat perquè s’espera moltes coses de tu com ara que donis els teus diners i el teu temps a l’església i, a sobre, que canvis la teva ment.
Els creients senten la necessitat de demostrar que el seu Déu existeix (per a mi, això ja és sospitós) i els ateus no han de demostrar res a ningú.
Els creients han idealitzat el cristianisme, tots diuen ser honestos i humils, però els seus representants, mossens i bisbes, ens han demostrat el brut i malaltís que pot ser el cristià. Moltes atrocitats s’han comès en nom de Déu

Heu pensat mai com reaccionaria la gent si, avui en dia, apareixes un home anomenat Jesucrist dient que ha vingut a salvar el món? Evidentment, la gran majoria el taxaria de boig.
Aquí us deixo un diàleg- particularment el trobo divertit- del que podria ser aquest esdeveniment :
(Del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós”)

- Hola benaventurat germà, saps qui soc?
- Ui, doncs amb aquesta melena, el tors musculós, la barbeta… no diguis més! Ets un hippie bohemi amb ganes de marxeta no?
- Soc Jesucrist
- Vaja, quina sort la meva! Un tio que se m’apropa i és un reprimit sexual! Però tu no t’havies mort ja?
- Soc una aparició! He vingut a convertir-te!
- A convertir-me? En qué? Espero que no sigui en vi, que ja m’han parlat de la teva fama alcohòlica! Diuen que per les venes et corre un Rioja de primera qualitat!
- No idiota! He vingut a convertir-te a la religió veritable!
- Ahajaj! Espera que m’ofego de riure! Religió a mi? Però tio! Que jo soc un arqueòleg prehistoriador, que sé perfectament que l’evolució es va produir per selecció natural, no per creació divina! Que us he enxampat! Que tot és un miserable negoci per folrar-vos a costa de les quatre iaies que temen la mort imminent !
- Si, però jo vaig ser una bona persona, si vens amb mi et salvaràs!
- A veure! Anem per pams! En primer lloc, difícilment sabrem mai que vas fer i que no realment, tenint en compte que els evangelis que formen la bíblia es van escriure quatre segles després de la teva mort i van passar pel filtre i la censura del poder del Imperi Romà! I a més, si realment existís el cel hi anirà Rita the Singer!! Tú et creus que jo em vull passar la resta de l’eternitat rodejat de beates, monges i freaks carrinclons que no han trencat mai un plat?? Prefereixo mil cops la luxúria infernal!! On vas a parar!
- Jo curaré la ceguesa de la teva ànima!
- Però tio, quin puto plasta! Segur que Moisés, Sidharta, Mahoma o Confuci no es feien tan pesats! Mira, de veritat, que perds el temps, jo no tinc salvació possible! He trencat tots els pecats capitals, follo amb tios, no compleixo els manaments, no em confesso, he votat a partits comunistes, no vaig a missa i… soc fan de Marilyn Manson!!
- Ets una ovella "descarriada", però encara ets a temps d’entrar al ramat i trobar el camí!
- Si, clar, ara em vindràs amb el “cuento” que els ateus no tenim ètica ni moral. Mira guapo, jo no necessito témer a cap càstig diví per actuar conforme a uns valors molt ferms, que comencen i acaben en mi, recollint les influències dels principis de la solidaritat internacional contra la pobresa i la marginació o la lluita per la igualtat de gènere, raça, sexe, classe o llengua. No crec en cap mísera caritat per netejar la meva consciència davant un capellà, sinó en la lluita constant i diària per un món més just i millor. Un món que, òbviament, és aquest, no un suposat paradís que mai ningú ha vist.
- Saps que? Tinc una crisi de fe!! Crec que he deixat de creure en mi mateix!

37 comentaris:

Xarnego ha dit...

Jo trobo que podria se un dels ateus que anomenes,
en resisteixo a dir que no crec,
tot pot ser per la meva cultura cristiana,
que de cap manera dic que sigui la millor,
de ben segur que de haver estat en un altre lloc,
potser que fos un alta cosa.
Però sols crec, en el be per el fet de ser-ho.
La religió es la culpable absoluta dels mals del mon,
no conec cap ni una de les guerres de aquet mon
que a la fi no hagi segut per qüestions
de creences religioses, siguin del caire que es volguí.
M'agrada llegir-te.

yraya ha dit...

Yo no sé ni lo que soy, lo único que tengo claro es que no creo en ninguna religión, por eso no me gustan las guerras...

Clidice ha dit...

Menys mal! algú que no creu i es declara atea! ja començava a sentir-me rara. Sóc una atea criada entre sotanes i pingüines (dominiques), que ho van fer molt i molt bé: no crec en res del més enllà i en tot del més ençà i m'encanta, no pateixo cap angoixa existencial i procuro ser feliç i fer-ne. I n'estic fins al capdamunt de la identificació que es fa a la nostra societat de cristià com a bo. Quants n'han mort durant dos mil anys estossinats pels cristians? Peace&love ^^ ei! i el blog de l'Arqueòleg molt bo!

gerardeli ha dit...

Jo també em declaro públicament ateu. No crec en allò que no es veu. Crec en l'evolució i no en la creació. Crec en les persones, en les bones persones.
Quantes bestieses va fer la Inquisició en nom de la religió!!!
I no crec en el Papa, ni en el Vaticà, ni en els excessos de l'Església ni en els dels capellans. D'aquests últims només em mereixen respecte els que treballen per als més desfavorits, en els llocs més oblidats d'aquest planeta.
Jo, com el del diàleg, vull anar a l'infern: amb els més pecaminosos i amb els desposseïts.

gerardeli ha dit...

Per cert: molt original el títol!!!

garbi24 ha dit...

NIngú pot saber si hi ha un ser diví, però el que si es ben clar es el fet de que tot el cristianisme es un gran negoci i durant molt de temps la manera de fer creure a la gent.
Un gran teatre...vaja

MARTELL DE REUS ha dit...

Crec que el futbol ha recollit el relleu que li ha passat la religió per ser l'opi del poble.

Thera ha dit...

Gaia, jo també trobo que el títol està molt ben trobat!! :)
Però, no trobes que ja en van apareixen de tant en quan de personatges que es creuen tot poderosos i que a més d'un el voldrien per deixeble?!?
Jo, en canvi, sempre m'he declarat agnòstica, de veritat, no ho dic per portar la contraria, tot al contrari!! I no em sento en una posició entre els ateus i els creients ;)

Agnès S. ha dit...

Sublim! M'he fet un tip de riure.


Estem al S.XXI, les esglésies han de servir com a sales per concerts i per expocicions. Els rituals sobren, i la fe, es porta per dins, (qui la tingui),no donant peixet a l'església, que ha fet tant de mal duran la història i posant traves a l'evolució humana.

Anna ha dit...

Estic completament d'acord amb tu... però jo aniria mes enllà i no només em quedaria amb el catolicisme, crec que tot el que dius és aplicable a totes les religions.
Encara que també és cert que el respecte prima per damunt de totes les coses i penso que tothom és molt lliure de creure i de creure en el que hom desitgi o necessiti o cregui convenient... crec que el problema (o el càncer, o l'opi..) no està en la fe en si, si no en els que d'aquesta fe n'han fet un gran negoci creant les religions. Penso que cal diferenciar la religió i la creença.
Una abraçada.

Lansbury ha dit...

Uf aquest tema hem du massa coses, aixina que et mane un bes meravellos i que deu t'acompanye jajaja (es broma es broma) Muas

Brian ha dit...

Molt bon apunt, sempre agrada trobar gent, "virtualment", amb qui tenim alguna cosa en comú!

Per sort, la meva familia passava bastant del tema de la religió, l'esglesia, i els seus actes, i aixi no portava cap "rentada--de-cervell" quan vaig tenir prou edad per esbrinar que jo també soc ateu.

Crec que la ciencia, i l'historia, demostra clarament que no hi ha res "més allà", i que tampoc cal cap "causa" per a que els humans estem aqui.

Potser per a la propia evolució de l'humanitat, la gent necessitava creure en algo, aixi era més facil dictar normes i controlar els instincts de la gent, i a més ens donava un objectiu per pensar - que es la vida? Però, ja que hem arribat a on hem arribat, podem deixar això al calaix, ja som prou grans per triar normes de convivencia sense que ens les diguen els capellans, i tenim prous meravelles "naturals" al mon sense necessitar la figura de Deu.

Respectar als que volen creure, si, encara que crec que podrien invertir la seva energia en un altre tipus de creença personal ... i sobre tot, és hora de que, creients o no, tothom passis ja de la Esglesia com a Establishment. Mentre encara hi va gent a escoltar als capellans, malament anirem. Com ben dius, s'han fet autentiques desastres en nom de Deu, i si sumem la corrupció i mals actes que han comes els propis capellans, deu-n´hi-do!

Tampoc em serveix allò que m'han comentat alguns, que "tal-i-tal capella es bo, tampoc li agrada els seus superiors, fa coses bones, etc etc ...", ja que crec que hauria de sortir de l'esglesia i fer el "bo" des de un altre ambit com molta gent fa/fem.

Els ateus som iguals, o més?, creients en la justicia, la pau, l'amor, l'ajud-al-veí, que la gent que creu en Deu pero no ens cal basar-nos en una gran mentira!

helenna ha dit...

Jo també em confesso atea i he rigut tant amb aquest diàleg com quan vaig veure "la vida de Brian" dels Monty Phyton. Gràcies Gaia!

Eli ha dit...

Vaig estudiar amb capellans i després amb monges, potser per això no crec amb Deu, i sóc atea totalment total. Es més, la religió em dona alèrgia!!! I no tinc pas vergonya en dir el que penso i el que sento.

Alexandre Domènech ha dit...

Ostres, no puc evitar comentar...

Aquest títol, és una frase celebre de l'anarquisme, que no sé en quin moment es va fer servir ni quin pensador la va dir (per cert). És molt eloqüent.

Si, és cert, s'ha de diferenciar l'agnosticisme, de l'ateísme. Jo com tu, no dic que potser no existeix Déu, sinó que afirmo que no existeix Déu. Almenys, el Déu en el què sempre han pensat els homes.

Però bé, crec que en nom de l'ateísme, també s'han fet grans disverats. Fins i tot, es va convertir en una religió més gairabé. Per tant, la millor postura, i com que no m'agraden les etiquetes, és la de no creient. Per mi.

M'encanta aquella frase rotunda de "no cre, jo sé". Per tant, no crec en Déu, sé que no existeix.

Però bé, és un tema molt i molt complexe. Algú dubte de la necessitat intrínsica de l'home de creure en déu? D'on sorgeix? Perquè es produeix?

És clar, que s'ha de separar esglesia, sectes, fanatisme, de creença. Conec gent que creu, que és molt sana mentalment i moralment.

No estic d'acord en lo de les guerres per la religió. Crec que és un pretext, si més no per odiar, i que respon, a un tipus de conflicte i religió en concret; l'islam (en la actualitat històrica). Però no podem oblidar conflictes a l'inversa, o l'ateísme xinès combat amb brutalitat al budisme (pacífic) tibetà. Per tant, l'home, trobarà sempre un altre pretext per fer guerres.

És un motiu més, de l'odi entre humans. Del fanatisme en els homes. No l'únic.

D'altre banda. S'ha de resoldre, com substituïr el buit de Déu. No hem d'oblidar, que societat, lleis, moral, ètica, ordre, costums, etc. Provenen de la religió (jueva, grega, romana, i cristiana). Per tant, l'home contemporani, té un gran debat i tema pendent ara mateix a sobre.

Un bon post!

Una abraçada!

GAIA ha dit...

En conclusió ser ateu no és fàcil, la pressió de la gent del nostre voltant, les tradicions i creences tenen un pes molt gran, en especial si considerem factors de convivència en família, parella i fills; però veig que tots els que heu comentat d'una manera o altre, us sentiu ateus (o agnòstics) i això no em fa sentir un "bitxo" estrany.

Gràcies!

gerardeli ha dit...

Estaria bé que algú creient digués la seva, no?
Qui s'atreveix? O és que no hi ha cap creient, per aquest barri?

GAIA ha dit...

La frase de "Gracias a Dios soy ateo" és del cèlebre director de cine Luís Buñuel però traduïda al català es converteix en un joc de paraules divertit amb rima i tot.

Pere Llufa ha dit...

Ser agnòstic és de covards, però ser ateu presenta severes contradiccions. Hom no pot negar l'existència d'una cosa que per a ell no existeix, ja que en negar-la reconeix implícitament la possibilitat que existeixi.

Per això jo no sóc ateu. La vida és massa curta per perdre ni que siguin cinc minuts debatent sobre coses que no existeixen.

És com si davant d'una taula buida algú et diu "Mira, aquí hi ha un got". Discutir sobre el got que no existeix seria absurd i estúpid.

Així que davant d'aquest tema, simplement, passo de llarg, l'ignoro.

En canvi, el què si combato a mort són les religions. Això sí que és una xacra per a la societat.

GAIA ha dit...

Pere llufa: Tot i així veig que has perdut el teu temps en contestar-me.
Gràcies per dir la teva!

Glòria ha dit...

Hola Gaia, sí senyora! La frase és del meu "paisano" Luis Buñuel: "Soy ateo gracias a Dios".
Un post molt elaborat...
Una abraçada.

Pere Llufa ha dit...

Gaia, que no cregui en Déu no vol dir que no cregui en les deesses. :)

GAIA ha dit...

Pere llufa: Renoi amb la teva contesta m'has deixat "pasmà". M'ho prenc com un compliment!

Glòria: Suposo que m'estàs donant entendre que no ets creient?

Gerardeli: Vols dir que s'atreviran?
Si hi ha algun creient que tingui bons arguments, m'agradaria que els exposes i que ho defengues però el problema és que la religió l'unic argument que té és la fe.

Ramon ha dit...

Eps, jo no sóc de cap cosa. Simplement ni hi penso. Ara el que si que faig és donar la pau a les bodes i funerals que vaig; no sé, per respecte; hi han ateus que no la dónen, per que no hi creuen. Crec que hi ha molta part cultural i folklorica que tampoc cal cremar.

mossèn ha dit...

ehm ehm ... salut

MIA ha dit...

jo si crec, no soc practicant però tinc fè, sinò m'agafo alguna cosa la vida deixaria de tenir sentit.
En que creieu vosaltres?

gerardeli ha dit...

Jo crec en el que veig. Crec en la bondat de l'ésser humà, en la vida i en moltes altres coses.
Però creure en un Déu que permet tantes calamitats, no sé...em costa.

GAIA ha dit...

Crec en la meva llibertat i penso que sóc lliure i que no hi ha ningú allà dalt que em vigila i vetlla per a mi dia i nit (quina angoixa), de manera que la responsabilitat dels meus actes recauen només en mi. Hi ha moltes coses en les que creure en aquesta vida i moltes coses per les que lluitar.
Tot i així, que no professi cap religió no vol dir que no les respecti i com en Ramón jo també acostumo a donar la pau a casaments i funerals per educació.
Gràcies pels vostres comentaris

Alexandre Domènech ha dit...

Doncs si Gaia. El sentit del meu poema, anava bastant per on ho has interpretat tu; què la frase de voler és poder, tot i que sona molt bé, i és molt humanista, no sempre és certa, i que bé, existeix la malaltia, els inconvenients, les limitacions, etc. Que fant, que no sempre sigui certa, a més de que sempre crea prejudicis, al estil "de qui no aconsegueix quelcom és perquè no vol o no s'esmera", no sempre correcta o certa clar. Per no entrar en altres detalls més profunds.

Una abraçada altre cop.

Àlex.

GAIA ha dit...

Àlex: Aquí entraria també el perquè molta gent no creient es casa per l'església, bateja i els hi fa fer la comunió als seus fills. El cercle social (la família, el que diran, que sigui creient un dels dos...) els obliga a fer el que en realitat no voldrien. Per això, moltes vegades, el voler no es poder.

txernòbil brain ha dit...

un altre ateu que es suma a la llista!

GAIA ha dit...

Txernòbil brain:
Un Déu com ha de ser, en la meva humil opinió, hauria de ser obvi, especialment si és bo.Així doncs, perquè els creients de totes les èpoques han sentit la necessitat de demostrar que el seu Déu existeix? Això ja resulta sospitós, no? Els ateus no hem de demostrar res!
Benvingut!

txernòbil brain ha dit...

"[...] per obrir-vos del tot el meu cor a vosaltres, amics: si hi hagués Déus, com suportaria jo no ser cap Déu? Així doncs, no hi ha cap Déu!"

GAIA ha dit...

No creo en dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en dios, no lo necesito y además soy buena persona.

José Saramago (escriptor portugués)

Miquel ha dit...

M'ha agradat força l'article que has escrit. Però difereixo de la teva opinió en diversos aspectes.

Primer de tot crec que les persones atees han de demostrar que Déu existeix, com molt bé has defensat tu, però no tots les creients senten la necessitat de fer-ho. Com diu la paraula que els defineix, significa en creure, tenir fe en l'existència d'un Déu. Suposo que sempre n'hi haurà algun que necessitarà fer-ho, però la gran majoria amb els qui he parlat simplement em comenten que hi ha un moment a la vida on se n'adonen que hi ha alguna cosa més.

"Aquest llast és molt pesat perquè s’espera moltes coses de tu com ara que donis els teus diners i el teu temps a l’església i, a sobre, que canvis la teva ment."
Crec que és un argument superficial relacionar església amb religió, aquesta última és molt més, és un sentiment de saber que no estàs sol, que sempre que vulguis tens algú en qui recolzarte. L'església és un organisme que es va crear amb una finalitat, que ara ja ha estat superada. L'església s'ha anat corrompent i ara és un estrall dins el cristianisme.

Cal dir que m'has deixat realment impresionat quan has afirmat: "Els creients han idealitzat el cristianisme, tots diuen ser honestos i humils, però els seus representants, mossens i bisbes, ens han demostrat el brut i malaltís que pot ser el cristià.". No sabia que coneguessis amics i familiars meus, "tots diuen ser honestos i humils"... Realment enriquidora l'experiencia de parlar amb milions de persones.
Per altra banda, seguint amb la línia d'abans, has seguit confonent l'església amb els creients i això molta gent t'ho retrauria. Conec mossens que són un exemple de comportament. M'agradaria que t'informessis sobre "Monseñor Romero", arquebisbe salvadorenc que va recolzar al seu poble quan la dictadura d'aquell país els matava sistemàticament. Va morir assassinat després d'un discurs que et deixa sense paraules. M'agradaria també que poguessis informar-te sobre la Teoria de l'Alliberament. Relacionar la religió amb certs sectors de l'església és una argumentació vana i superficial.

Déu potser malaltís, et pot portar a fer barbaritats, però tan sols si el tens com a objectiu. Part de la base social cristiana enten Déu d'una altra manera, Déu és el mitjà que els ajuda a dur a realitzar els seus objectius, se senten més forts, més capaços.
Veient que has citat Karl Marx en el teu article, hem permetre fer un paral·lelisme entre les seves tesis i Déu.
Marx explica, en el seu llibre "El Capital", que inicialment els diners es van inventar per intercanviar mercaderies. Els diners eren tan sols el mitjà per passar d'una mercaderia inicial a una altre final. Marx explica que les coses van començar a anar malament quan els diners es van convertir en l'objectiu a assolir. El mateix passa amb Déu.

Per acabar m'agradaria dir que jo, personalment, sóc agnòstic. El que considero és que si a alguna persona l'ajuda saber que Déu existeix i la recolza, val la pena que cregui en ell i la seva existència.


PD: Simplement un apunt pedant sobre la teva foto, és Jesús qui està tatxat, i aquest personatge és històric i de religió jueva. En cap cas té relació amb l'article.

GAIA ha dit...

L’església i la religió han estat creades pels homes i per tant tenen els seus errors.
La religió seria quelcom que busca el ser humà per connectar-se amb el ser diví, amb un ser superior i l’església és el conjunt de persones que segueixen una religió establerta. Al meu parer, totes dues van força unides tot i que hi ha gent creient i no practicant.
Per un altre banda, penso que el ser humà té un desig profund de consagrar-se a un ideal, sigui l’art, la ciència, la justícia, la solidaritat o el bé i el que s’entrega a qualsevol d’aquestes coses ja creu en quelcom únic. Diguem-li un Déu que existeix com absolut.
Referent al que diu de què hi ha Mossens amb un comportament irreprotxable estic d’acord amb vostè però no oblidem els casos de pederastía que s’han anat desenvolupant al llarg de varies dècades del passat segle i s’estan revelant progressivament. Vergonyós!
Ser honest, fer bé per la humanitat, etc... té a veure com és la persona. Jo també et puc nomenar gent com ara la nord-americana Winfrey Oprah presentadora, actriu i atea que ha donat molts diners a gent pobre, incloent a molts nens d’Àfrica.
Molts ateus estan en grups d’ajuda social. Hi ha antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs, educadors socials..... que ajuden a moltes comunitats des de el seu treball normal.
Personalment, conec a més gent atea que creient dedicant-se a fer de voluntaris a la Creu roja, als hospitals i a centres de gent amb discapacitats intel·lectuals....
Les persones que neguen l’existència de Déu poden aportar tant a la Societat com les que són religioses (en el meu entorn no en conec tantes).
Li he de dir, que admiro a Monsenyor Romero, Teresa de Calcuta..., als que col·laboren en distintes institucions benèfiques, als que fan tasques de voluntariat.... però tots tenen quelcom en comú: una bona base moral.
PD: La foto? Tampoc veig que estigui fora de context.
Gràcies per comentar

kaerog ha dit...

Un detall: El cristianisme i l'esglèsia catòlica no és la única religió que existeix. Hi han moltes més creencies que no tenen res a veure amb aquesta moralitat. És millor no ficar tot en el mateix sac perquè és on es cau a un error sense sentit.

Ateus, agnòstics, creients de qualsevol religió ... mentres hagi respecte que tothom cregui amb el que senti el seu cor.