dimecres, 21 d’octubre de 2009

UNA ESCAPADA A MARRAKECH

Fer una escapada, un cap de setmana, a Marrakech és una experiència inoblidable, us ho puc assegurar. Han estat tan sols dos dies però viscuts amb molta intensitat.
Vaig tenir clar que m’allotjaria en un “Riad” (antics palauets amb un pati central i les habitacions al voltant) a prop de la plaça Jamaa el Fna perquè només per visitar-la, val la pena anar aquesta ciutat.
Aquesta variopinta plaça, presidida per la mesquita de “L’Alminar de Koutobia”, és la més concorreguda del món. La plaça està rodejada per la Medina plena de “Zocos” amb laberíntics carrerons on hi pots trobar tota classe de comerços. Perdre’t per ells és una autèntica aventura i està clar que no sortiràs d’allà sense haver comprat quelcom. El regateig és un joc pels comerciants i tu tries si vols jugar-hi.
Tot Marrakech gira en torn a Jamaa el Fna on, milers de persones es donen cita cada dia transformant-la en un espai ple de color, cultura i negoci. Cap a les sis de la tarda, a mesura que va caient la nit, infinitat de persones van abarrotant la plaça i els carrerons adjacents: captaires amb gel·labes i babutxes, turistes i individus que volen exhibir el seu art o vendre’t quelcom (encantadors de serps, dansarins, dentistes, cantants, percussionistes, venedors de sucs de fruita i fruits secs, tatuadores de henna, domadors de micos que pretendran convèncer-te, perquè et facis una foto amb ells....)
També es munten “xiringuitos” de menjar i cadascun d’ells intentarà vendre’t amb mil i un artificis el menú que t’ofereixen. Recordo que em va sorprendre un noi d’un dels “xiringuitos” (el nº17) cantant-me tot un repertori de música tradicional catalana com “Baixant de la font del gat”, “Sol, solet”, “La lluna, la pruna”, “Plou i fa sol”.... Total, que em va convèncer i em va tenir de clienta durant dos dies. No cal dir, que el menjar era exquisit!
Em va agradar molt visitar el “Museu de Marrakech”, la “Medersa Ben Youssef” i la seva “Residència d’estudiants”, els “Jardins de la Koutoubia”, el “Barri Jueu ” de la “Mellah” on es troba el “Mercat d’espècies” amb els seus cridaners i voluminosos cons d’espècies que s’alineen en una successió d’aromes i colors ; el “Palais Bahia”, les “Tombes Saadies”, el “Palais Badii”; veure els “Tintorers” junt a enormes cubetes d’aigua calenta pigmentada on submergeixen la llana per tenyir-la (cada dia tenyeixen un color diferent).
M’havien parlat dels “Curtidors de pell” i no volia marxar de Marrakech sense visitar-los. Un noi em va portar fins al barri dels “Curtidors” i realment va ser impactant veure com preparen el cuir, seguint els mateixos procediments que fa segles. Pot semblar primitiu i fins i tot inhumà però forma part de la cultura “bereber”. La zona està impregnada d’una forta fetor però només a l’entrar t’obsequien amb un pomell de fulles de menta per poder esmorteir la pudor (al meu parer és pitjor una cort de porcs). Les pells les mantenen, durant un cert temps, en cubetes de pedra amb cal per treure-li el pèl. Desprès es netegen i per treure el greix fan servir sosa càustica. Tot seguit, les submergeixen, varies setmanes, en un compost especial d’orina barrejada amb excrement de colom procés que, ajudat per varis nois amb peus descalços trepitjant-les dins les cubetes, permet amollir les pells - l’esperança de vida de la gent que treballa als “curtidors” és més baixa que la de la resta de la població, perquè a l’estar contínuament en contacte amb substàncies corrosives i sense cap protecció fa, que estiguin exposats a patir malalties respiratòries i de pell -.
Un cop estovades les pells, es netegen i es submergeixen en banys aromatitzats amb escorces i flors, per treure el fort olor.
En el procés del tintat, les cubetes on es troben les pells es mantenen tapades perquè els tints al ser naturals amb l’acció del sol es degradarien. En altres “curtidors”, com els de “Fez” fan servir tints artificials i les cubetes no cal tapar-les. Al veure els colors, és més atractiu pel turista però el mètode no és tan artesanal.
Per últim, les pells es posaran a assecar i estaran llestes per què els artesans les transformin en diferents articles.
La visita acaba en una tenda que encara que no compris, a la sortida d’aquesta, t’esperaran per demanar-te uns “Dirhams” per tot el temps que han emprat en fer-te de guies. Aquí es quan entra també el regateig però no em va caldre fer-ho, doncs ho vaig trobar més que just que em cobressin 50 dirhams (5 euros) per tota l’estona que em van dedicar.
M’hagués agradat visitar, també, el “Jardins Majorell” on pots trobar tota una col·lecció d’espècies rares de plantes però, està clar que en dos dies no pots fer miracles.
Marrakech és una ciutat difícil de definir, és caòtica però a la mateixa vegada plena d’encant per els seus carrerons de la Medina, el bombardeig de sons, colors, sabors i olors d’espècies embriagants, el seu deliciós “té a la menta” i la seva gent que fan que t’impregnin de quelcom especial.



17 comentaris:

Glòria ha dit...

Un bon relat d'una ciutat, que vista des de la distància, també em resulta com dius tu "difícil de definir". El meu fill va anar fa un temps i va venir amb la tetera, el te... es veu que cala anar-hi; també em va portar una creu bereber.
Me n'alegro que gaudeixis.

MARTELL DE REUS ha dit...

Sembla que més d'un ha aprofitat el Dia de la Hispanidad per fer escapades al Marroc gràcies als minyons de Ryanair. :)

Per cert, pel Marroc no tenen el costum de posar rellotges en cap torre o edifici públic.

Clidice ha dit...

una altra assignatura pendent :)

rebaixes ha dit...

He gaudit com sempre amb la teva exposició, curosa. agradable, fina del teu viatge. Em portaves del braç
i et seguia, tu parlant, jo admirant-me... Molt agradable.N'he sentit parlar en altres persones que hi han estat, el teu ha set de detall... Ho he trobat curt, però sucós.Ha set un gust...Gràcies.Anton.

garbi24 ha dit...

Coi això si que es aprofitar el temps...jo també friso per anar-hi però no em deixen ...de moment.

Cris ha dit...

Gaia, dos dies TOT això?.... Tinc tantes ganes d'anar-hi.... T'ha sortit molt cara l'escapada? Un resum fantàstic, m'ha encantat com ho has explicat, gràcies! Un petó :)

Thera ha dit...

Doncs, si que fas venir ganes d'anar-hi! I si que han donat de sí aquests dos dies ;)

DooMMasteR ha dit...

Déu n'hi do quin viatge més ben aprofitat!
Tens un bloc molt interesant!

gerardeli ha dit...

Ostres, què bo: jo vaig anar al Marroc el mes de juny i també em va encantar!!!
Vaig anar amb dos amics a pujar al Toubkal i vàrem passar uns dies a Marràkeix: vaig flipar amb aquesta ciutat, és l'exemple del moviment continu. Talment com un formiguer humà.
Espero tornar algun dia...

GAIA ha dit...

Glòria: Com sóc afeccionada a la percussió vaig comprar unes castanyoles marroquines. A la plaça hi havia gent que les tocaven i era sensacional.

Martell: Ja ho pots ben dir que és gràcies al Ryanair. De que moreno m'anava jo a Marrakech un cap de setmana?
De rellotges no gaires però en el blog Tictac ja vam dedicar un post d'alguns que s'han trobat.

Clidice: Cal anar-hi!

Rebaixes: Gràcies per les seves paraules però això de que ho ha trobat curt deu ser del únics que ho pensa, je je. Sóc conscient que peco de fer entrades llargues

Garbi: Si tens nens petits és més complicat. Si només et dediques a visitar la medina de Marrakech no crec que sigui un lloc adient per anar amb nanos.

Cris: Gens cara però feia 4 mesos que tenia reservat el bitllet de l'avió amb Ryanair. Si mires amb temps pots trobar molt bones ofertes. El bitllet d'anar i venir m'ha costat 90 euros i l'habitació doble del Riad amb esmorzar 38 euros, però he pagat la meitat que són 19 euros.
Els dinars a qualsevol restaurant i els sopars als xiringuitos de la plaça. Per uns 5 euros per cap podies menjar molt bé.
És aconsellable allotjar-se a prop de la plaça doncs a poca distància tens el més visitable.

Thera: A les 7:00 però ja estava en peu, a les 8:00 esmorzava i abans de les 9:00 ja estava donant voltes fins casi la matinada.

DooMMaster: I que ho diguis, je je. Gràcies per visitar-me!

Gerardeli: El que vas fer tu, ja m'agradaria. Ha de ser magnífic pujar al Toubkal. Jo no em puc queixar perquè per haver anat dos dies deu ni do el que vaig fer. Tinc clar que vull tornar però espero que siguin més de dos dies!
M'han quedat moltes coses pendents!

Cris ha dit...

Gaia, mil gràcies!!!! M'ha ajudat molt el que m'has dit, i m'he copiat el post-resposta per tenir-ho present :) Un petó

MIA ha dit...

fantàstic, ja saps que el pròxim m'hi apunto, fa temps que tinc moltes ganes d'anar aquest país. Vaig estar a Egipte fa uns anys i em va fascinar, no és el mateix ja ho sabem.A més són llocs càlids, la temperatura ideal, almenys per a mi que amb el dolor d'esquena em van fenomenal. abraçada noia!

Senyor Merdevalista ha dit...

Ostres, Marràqueix, quins records... L'estampa nocturna de Djemaa el Fna amb tota la lluminària, el fum, el formigueig d'ombres i els sons, no l'oblidaré en la vida.
Jo hi vaig ser l'agost passat i hi feia una calda de mil dimonis. Suposo que ara a l'octubre s'hi deu estar força bé.

Salutacions i felicitats pel blog.

Agnès S. ha dit...

Doncs jo ja hi vaig anar.
I primer em va encantar, per lo diferent a tot el que havia vist.
Però finalment en vaig quedar tipa i farta de la manera de fer d'aquella gent. a mi, que no m'esperin més, ara ja ho he vist.

yraya ha dit...

Yo es uno de los viajes qe tengo pendiente...
Un petó i bon cap de setmana.

Gaia ha dit...

Mia: Quan vulguis!

S. Merdevalista: Vaig anar la primera setmana d'octubre i la veritat és que feia calor. Pel matí s'estava bé però a mida de que anava avançant el dia deu ni do.

A. Setrill: Doncs jo espero tornar-hi. Van ser dos dies i només vaig visitar una bona part de la Medina però m'encantaria pujar al Toubkal, veure la vall d'Ourika i les cascades d'Ouzoud. Està clar que necessitaré uns quants dies més.
Al que respecta a la gent i la seva manera fer és bastant caòtic però potser és això que m'atrau. Un lloc on no hi ha normes (las de circulació, se les salten a la torera), ni hores (els comerços obren quan els hi sembla i a les 00:00 h. podies trobar gent treballant de paletes). Evidentment, no m'agradaria viure però és un lloc magnífic per desconnectar de tot el que ens envolta.

Yraya: Un cap de setmana llarg és ideal!

Alexandre Domènech ha dit...

Què gran que ets Gaia (no d'edat eh), quina sort la teva energia, i les teves ganes! Sense dubtes, té que ser genial anar-hi, mira, ara per hivern, seria un bon lloc per anar, crec, no?

Apa, una abraçada Gaia!

Àlex.