dimarts, 3 de novembre de 2009

ELS REALITIES, TALK SHOW I PREMSA ROSA SÓN L’OPI DEL POBLE?



Curiosament, l’altre dia, una amiga em va comentar que la seva filla havia de fer un treball a l’institut sobre el Reality Show “Big Brother” (Gran Hermano). He de confessar que, per un moment, em va sorprendre. El treball consistia en esbrinar el motiu de perquè s’havia posat al programa el mateix nom d’una novel•la escrita per George Orwell i quina relació tenia el Reality Show amb el llibre.
No acostumo a seguir aquests tipus de programa però la veritat és que em va encuriosir la seva procedència: Un dels personatges principals d’aquesta obra és diu Gran Hermano, líder d’un partit polític que controla tot el país. Aquest partit té quatre ministeris que s’encarreguen de vigilar i modificar tota acció que perjudiqui al partit. Els membres del partit estan controlats mitjançant per unes telepantalles. L’argument del llibre recorda l’estructura del programa: persones vigilades les 24 hores del dia i un líder que pot modificar la seva conducta.
La idea de “Gran Hermano” podria ser bona si no fos perquè s’ha desbordat, passant del que podria ser un estudi del comportament de les persones, convivència... en un espai concret, a crear morbositat en les mateixes.
Aprofitant que he encetat el tema amb “Gran Hermano”, parlaré també de tots els programes del cor, realities i talk-show (coneguts també com “telebasura”) haguts i per haver, que des de fa un temps estan bombardejant la televisió.
No hi ha dubte de que si aquests programes han proliferat tant és degut a la gran audiència que tenen. Van dirigits a un determinat públic que són els que els mantenen aquí.
Però hi ha quelcom que no entenc: si aquest tipus de premsa i demés està repudiada per la societat espanyola per ser extremadament sensacionalista, hipòcrita i inclòs delictiva perquè és la que té més audiència? No serà que hi ha molt grau d’hipocresia i molts no volen reconèixer que veuen aquests programes?
Quin penseu que pot ser el perfil dels seus seguidors?
Podríem parlar de mancances?
Potser... una bona majoria assídua a veure aquest tipus de programa tenen una sèrie de necessitats a la seva vida que queden cobertes i satisfetes al mirar aquesta premsa rosa, realities....
Potser... el to de veu dels presentadors, la resolució que prenen alguns esdeveniments, la forma d’expressar-los és una font d’estimulació continua per una persona que té una vida monòtona i sense al•licients.
Podria ser una via d’escapament?
No vull dir amb això que tots els espectadors tinguin una vida monòtona i avorrida perquè... qui em pot assegurar que mai en sa vida s’ha empassat un programa d’aquests?
Tots aquests tipus de programes poden ser entretinguts per un públic en concret però per un altre banda, poden ser un perill molt clar per ments immadures.
En alguns, es presenta la idea de l’èxit personal com quelcom superficial, es valora el luxe, ser parella de, l’aparença física, l’èxit social... i no es valora l’amistat, comprensió, afecte, recolzament... Es busca la satisfacció en l’exterior i no en la pròpia persona i llavors és quan sorgeixen problemes d’autoestima, inseguretat i pors, quan no s’aconsegueix tenir tant èxit com s’esperava o quan se és l’últim en tenir un bon cotxe o lluir roba cara en el cercle d’amistats. Es mira d’amagar la situació econòmica, el desagrado de la feina...i es ven una imatge que no és real per mantenir l’aparença d’èxit i quan es topa amb la realitat, sorgeix l’enfonsament de la persona.
Està clar que qui denota seguretat i és ferm en les seves conviccions assumint tota la responsabilitat i acceptant els seus errors, es mantindrà al marge d’aquesta fustigant informació però, a vegades, per una persona immadura i insegura és fàcil deixar-se portar per el que s’espera d’ella o per el que està ben vist.
Penso que tots aquests programes són un gran negoci per TV i està clar que mentre segueixi havent adeptes, més ens aniran bombardejant amb “telebasura”.

Us agraden els programes del cor, realities, talk-show?
N’heu vist mai cap?
A quin tipus de públic penseu que van dirigits?
Quin seria el perfil de qui, majoritàriament, veu aquests programes? Homes, dones de mitjana edat, adolescents...?
Per què penseu que la gent s’enganxa tan fàcilment?
Referent a la premsa rosa, creieu que hauria d’haver més duresa amb la llei de intimitat o més llibertat d’expressió?
Falta educació televisiva a Espanya?
Que creieu que s’hauria de fer: deixar-los d’emetre, només transmetre’ls en una cadena, restringir-los a uns horaris determinats o pel contrari continuar-los emetent?
Penseu que és el torbament del poble o pel contrari és una manera d’entreteniment i
desconnexió per  moltes persones?




29 comentaris:

gerardeli ha dit...

Uf, moltes preguntes a contestar!!!
Jo, personalment no n'he vist mai cap d'aquests programes, tot i que penso que si hi ha gent que es presta a anar-hi: endavant!!!
Em sembla que aquests programes els veuen tant joves com gent madura i gent gran: no hi ha una edat concreta de públic ni un nivell cultural que el defineixi. Potser per això tenen tant d'èxit.
Crec que no cal restringir-los i que la gent els mira, en part, per evadir-se de tots els problemes d'aquesta nostra societat: atur, crisi econòmica, corrupció, guerres, soledat...
El que trobo immoral és que, donada la situació actual, hagi gent que s'enriqueixi gràcies a explicar les seves misèries davant la pantalla. No hauria d'estar permès.

Glòria ha dit...

Odio aquest tipus de programes. Conec alguna gent que els mira: la gent gran; els meus sogres estan "enganxats", parlen entre ells, amb la tele, quan anem ens pregunten el parer sobre aquest tema o aquell altre... No, nosaltres no veiem això, no sabem de què va...
Poca feina! Poques diversions i entreteniments, moltes hores sols a casa... Què sé jo!

garbi24 ha dit...

El pitjor de tot es que hi ha molta gent engantxada a la telebasura, això demostre el nivell cultural que tenim al pais.

MARTELL DE REUS ha dit...

Crec que cal distingir entre REality Show i Talk Show, el primer ja sabem que és sinònim de tele escombreria en canvi en Talk Shows jo he vist programes molt bons i d'altres molt dolents. L'enyorat "Persones Humanes" de Miquel Calçada ha estat un dels millors talks shows que s'han fet. En canvi no puc dir el mateix dels que fa el Sr. Buenafuente.

Clidice ha dit...

No miro la tele, o sigui que no en puc parlar, alguna vegada, per curiositat havia fet l'intent, però no he passat dels cinc minuts. Escolto les companyes de feina que en parlen amb fruició, del Gran Hermano, la Operación Triunfo, d'illes de famosos, o sigui que sé perfectament que hi passa sense haver-ho vist mai.

No ho puc criticar tampoc, veig al meu fill gran, estudiant d'últim any de biotecnologia, un home que llegeix, cultivat, assegut berenant amb la seva àvia, que tampoc és ruc, veient la Patrissia i rient com a descosits. Els pregunto perquè ho fan i em diuen que per desembussar les neurones. Jo crec que ho fan per estar plegats una estona rient. Ves a saber! :)

Cris ha dit...

Gaia, jo si he estat seguidora d'aquests programes, i més d'una discusió m'havien portat amb una de les meves exparelles, que no els suportava. És com llegir el Pronto o el Hola, però amb gent com "nosaltres".... ja m'entens, de a peu. Mira, no m'he plantejat mai per que els veia, desde GH, OT, Fama a bailar, La Isla de los famosos, el tomate.... etc.... Una època era a tope, de tots, tots m'agradaven, i veure unes estones al dia doncs, mira, ja m'estava bé. I vaig tenir un parón, de "deshabituació". Em considero una dona bastant coherent, amb un bona feina, amb estudis, i en el que respecte al perfil d'edat en tinc ara 41.... Avui per avui veig el dia de la gala el GH, i miro uns que ballen a la cuatro.... m'agrada ballar, no en sé, però m'agrada veure com aprenen.... sobre el GH,també he llegit 1984, no li torbo massa semblança per que l'han distorsionat (todo por la audiencia), però "ningú" el veu, i és récord de prime time els dijous, no sé per què. Jo entono el mea culpa (o no), però no deixo de banda per mirar res a la tele, si tinc amics per veure, teatre, o qualsevol altra activitat. Llegeixo abans d'anar a dormir, i faig mots encreuats.... però veig el GH.... Suposo que he barrejat moltes coses, però això em suggereig el teu magnífic post d'avui, felicitats un dia més Gaia, per com escrius i motives! Un petó :)

gerardeli ha dit...

Us he de demanar perdó: jo que escric un post sobre les mentides i va i us en clavo una!!! Ha estat una mentida "per oblit".
He de confessar que sí que n'he vist d'aquests programes: l'estiu passat, després de dinar, ens aposentàvem amb la meva germana i el seu company al sofà a veure "Tomate".
Per fer la digestió no estava malament...

MIA ha dit...

no m'agrada aquesta bassura, suposo que està pensat per gent amb molt poca imaginació. De fet cada dia fan menys programes que valguin la pena.
abraçada

GAIA ha dit...

Gerardeli: tens tota la raó pel que fa, a que TV s'enriqueixi a costa de les misèries d'alguns.
Gràcies per ser honest i confessar de que miraves "Tomate"

Bé, jo també he de confessar a tots que, a vegades, mentre faig gimnàs damunt de la bicicleta estàtica m'empasso "El diario". És molt difícil llegir un llibre o bloguejar mentre vas amb bici (Buff, ja ho he dit)

Glòria i Garbi: Poca feina, avorriment i nivell cultural podrien ser algunes de les causes.

Martell: No havia vist mai el programa d'en Miquel Calçada però se que tenia molt bones crítiques.
Està clar que no podem posar tots els programes al mateix sac

Clidice: doncs el que fa el teu fill de compartir aquesta estona amb l'avia és molt bonic.

Cris: doncs està clar! tu els veus per desconnectar i entretenir-te una estona. Jo també he confessat que a vegades veig "El diario", je je. Gràcies pels teus compliments.

GAIA ha dit...

Mia: Mmmm..... vols dir que no n'has vist mai cap? je je

Modgi ha dit...

Quin penseu que pot ser el perfil dels seus seguidors? Subnormals.
Podríem parlar de mancances? Efectivament, tenen mancances d'alfabetització.

Thera ha dit...

Doncs, com moltes coses banals jo crec que es tracta de donar al gran públic el que vol i això dóna diners. El món de la xafarderia sempre ha venut i el morbo hi és, això està clar. Tot i que prefereixo fer moltes altres coses abans que mirar la tele, difereixo d'en Mogdi, precisament crec que no cal etiquetar així a qui els segueix, la prova està que hi ha canals que en viuen en exclusibitat de la 'tele basura', cada vegada és més evident, i no tots seran 'subnormals', crec jo... El diner mana, programes de qualitat? canals culturals? clar que molts hi firmariem de seguida, però la llei de l'"oferta i la demanda" no va per aquí. Salut!

sergi ha dit...

jo ja fa temps q no miro la tele,nomes quan juga el barça...

Ramon ha dit...

Suposo que són fàcils d'empassar i el públic majoritari prefereix això als altres programes. El problema és del públic, de la tele o dels altres programes, que no són prou bons? Suposo que a parts iguals, o potser no hi ha problema... Jo n'havia vist d'aquests programes, m'he fet gran i ara ja no en veig... Cada cop més pel.lícules.. Els gustos canvien i cal saber que "tot lo que surt a la tele no és veritat"

GAIA ha dit...

Modgi: Ets bastant dur en etiquetar d'aquesta manera el perfil de qui mira aquests programes, no creus? Saps realment el que vol dir "subnormal"?

Thera: Estic completament d'acord amb tu!

Sergi: Ben fet! Jo, per exemple ni això m'agrada mirar doncs no m'agrada gens el futbol. Estàs d'acord amb els diners que mou el futbol? I les quantitats desorbitants que es paguen a molts jugadors?

Ramón: La gent, a vegades, quan arriba a casa el que vol és desconnectar i com tu dius aquests programes no et fan pensar gaire i són fàcils d'empassar.

Temps de Paraules ha dit...

Confesso que vaig seguir la primera versio de GH, sobretot per ser novedad i perque tots en parlavem. Pero, en general, no soporto aquests tipus de programa, encara que veig que a moltissima gent, de tots tipus, els encanta - o almenys ho mira!

No sé perque, pero ha de ser algun instint de voler mirar els altres, de saber que fan els famosos i no-famosos, un tipus de voyeurisme ...
.... a Anglatarra tenim algun programa tipus OT o GH pero no tenim aquests de Premsa Rosa on parlen els "periodistes" amb "famsosos". No ho tenim a la tele, perque ho tenim a la premsa escrita!!
El diari, The Sun, diu que ven 4 millons de copies cada dia i basicament és aixo, histories , veritats o mentires, sobre mig-famosos.

Si que genera falses expectatives en els joves; fa uns anys van mostrar els resultats de una enquesta dient que una gran part dels joves francesos volien ser funcionaris de gran, mentre una gran part dels joves anglesos volien ser "famosos".
Brian

Gaia ha dit...

Temps de paraules: Bé, jo no ho he dit i també he de confessar que vaig seguir la primera versió de "gran hermano" i "O.T." i actualment no suporto cap dels dos programes. També es veritat que tinc poc temps per veure la tele i el poc del que disposo aprofito per anar al blog, je je

Quique ha dit...

Yo creo que este tipo de programas gustan porque desde que el mundo es mundo nos morimos por mirar por el ojo de la cerradura. Por eso los ven ricos y pobres, cultos e incultos, inteligentes y tontos.


También se ven porque no se puede estar continuamente en la excelencia. Para descansar de Cortazar, por ejemplo, pueden ir fenomenal.

Un saludo Gaia

mossèn ha dit...

rosa ... oh, síiiii !!! ... salut

Té la mà Maria - Reus ha dit...

la gent jove passa de tele, els àvis cada vegada mes enganyats a l'ordinador, nomes queden els de mitjana edat que s'empassen aquesta merda, hem de fer una campanya perquè la gent de 40-50 aprenguin ordinador

un petó

Esther i Toni ha dit...

quand jo era jove sortia semanalment "El Caso"...van deixar de fer-ho per que no podian competit amb les"telenoticias".Si tots veiem els documentals de la 2,¿com poden tindre tan d'exit aquest ¿¿programes??.Igual repeteixen massa els documentals

GAIA ha dit...

Quique: De Cortàzar i d'altres

mossén: Ets un més que confessa veure premsa rosa

Té la mà Maria: No estic d'acord doncs et diria que deu ni do d'avis i gent jove que veu aquests programes

Esther i Toni: Ostres, recordo "El Caso" un diari que va ser un fenomen de ventes durant la dictadura.
Creieu de debò que la gent mira més els documentals de la 2 que els realities...?

Educathor ha dit...

GAIA, como siempre, tus reflexiones y tus preguntas me obligan a reflexionar.Yo, estos días ando indignado con cierto tipo de TV. No tiene nada que ver con la calidad, con el nivel cultural o con la ideología. No. Tiene que ver con los "delitos" que cometen los periodistas y su total impunidad. Son capaces de crear y manipular las situaciones hasta límites que van mucho más allá de la legalidad.
Hoy día me preocupa mucho más la impunidad de este tipo de delincuentes que la calidad o tipos de sus contenidos...
Un abrazo.

Anna ha dit...

Be, jo confesso que en el seu moment em va enganxar força la primera edició de OT, i la primera de GM, com també confesso que quan van començar la segona de totes dues no vaig entendre com vaig ser capaç d'empassar-me'ls.. imagino que cadascú passem per moments en que fem el que fem sense cap raó.
Crec que, a mes, s'ha de diferenciar el que és premsa "rosa" del que és la "groga", els "realitys" dels programes que, venent que intenten ajudar al personal fan nafra, escarni i negoci de les ferides familiars (el fet que la gent es presti a tot plegat, però, ja seria un altre tema de reflexió).
Certament és força indignant l'invasió de tot aquest tipus de programació, com també ho és pensar que si es ven és que la gent el compra. Em crea força tristesa davant la nostra condició d'éssers suposadament intel·ligents.
A tothom pot agradar, en un moment donat, menjar-se un àpat dels anomenats "escombraria", però no per això te n'has de fer addicte, no?
A mi el que em passa últimament és que, quan fent zapping n'enganxo algun i m'entretinc una xic per veure si tot continua igual, em fa riure veure com uns éssers adults, amb una carrera de periodisme suposadament feta, una família i una vida, es poden prendre totes aquestes bestieses tant a pit i tant sulfurats que sembla que els vagi la vida en tot plegat... com poden pretendre que mai mes ningú se'ls agafi en serio?
En fi... un tema molt llarg aquest que ens planteges, tant llarg com inútil discutir-lo, no?
Una bona abraçada.

jorditib ha dit...

Del teu artícle n'he extret "Tots aquests tipus de programes poden ser entretinguts per un públic en concret però per un altre banda, poden ser un perill molt clar per ments immadures." O i tant!!
Mira el millor és fer notes als blocs i anar-los seguitn i anar passatn de Grans Hermanos de torn.
Ei, t'invito a casa meva, és sense càmeres i tamb´´e hi ha un bon sofà. L'adreça és: "Al vent"
www.miradesalvent.blogspot.com

Salut i força

Educathor ha dit...

“Realities, talk Shows i premsa rosa són l'opi del poble?” Yo diría que, metafóricamente, sí. Me explico. La TV es una herramienta de comunicación pública y privada que está en manos de una minoría que controla sus contenidos y fines. La TV podría ser una herramienta para la cultura, de información o de educación pero Es una herramienta de sugestión, manipulación, desinformación y control social. La TV como el opio da placer (evade, estimula o aliena, inhibe o desinhibe...). La TV es una sustancia que introducida en el organismos es capaz de modificar las funciones del SNC. Pero no podemos dejar de lado el hecho de que, si bien, los telespectadores adultos son responsables de sus propias elecciones y de la de los menores a su cargo, los gestores políticos y privados de las televisiones son responsables de los delitos, manipulaciones, falsedades, medias verdades o infatilismos que la TV retransmite. En la medida en que la TV es el opio del pueblo, la clase política y las empresas privadas que la gestionan son los narcoterroristas. Dicho todo esto podemos preguntarnos cosas como si podemos pedirles a los telespectadores que no saben leer y escribir o que se sientan delante de la tele después de 10 o 12 horas de trabajo alienante y explotador, que tengan los recursos para no equivocarse en sus elecciones? Resumiendo: todos somos responsables de nuestras elecciones sí, pero no todos tenemos las mismas responsabilidades.

Un abrazo.

Finalmente, no creo que pueda ir al Congreso.

GAIA ha dit...

Anna: Evidentment empassar-te algun programa d'aquests no crea addicció, je je

Jorditib: Més blogs i menys telescombreria!

Educatohor: Gràcies per la teva reflexió tan interessant.
Si ens parem a pensar que la TV pot modificar el nostre SNC, val la pena fer una selecció dels programes que emeten.

Serà en un altre ocasió!
Salut

gerardeli ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Educathor!!!
Molt bona la teva reflexió.

kaerog ha dit...

Jo ja no m'enrecordo de com és el televisor directament. No és algo que m'interessi gaire. Als romans ja tenien els seus espectacles per distriure les masses, això no és molt diferent ... o bé és la pròpia cultura d'aquí?