dilluns, 15 de febrer de 2010

ET FA PUDOR L'ALÈ....? I QUÈ!

No fa gaire, una odontòloga ha analitzat l’expedient clínic de la boca  del dictador nazi Adolf Hitler i ha revelat que patia una forta halitosi que deixava tombat a més d’un. L’Eva Braun, companya inseparable del Führer, patiria també de mal alè? La gran passió que sentia ella per ell, em fa pensar que compartien tal patologia perquè si no com s’entén que estimés tant a un home que, a part de ser el que més odi ha inspirat a la humanitat, tingués tanta bravada bucal?

L’altre dia vaig conèixer a dues persones de les que he tret les meves teories sobre tal estudi del comportament humà:
Una d’elles era un noi força agradable al que la vida conservi molts anys, però que el conservi lluny, si us plau. No ho dic perquè hagi estat una tràgica experiència conèixer-lo  si no perquè es feia notar a més d’un metre de distància. Evidentment, l’home, podia marcar el territori amb tan sols obrir la boca.
L’altre persona era la seva xicota, una noia simpàtica i atractiva. Em vaig preguntar quines grans qualitats personals deurien adornar al seu company perque  la noia cregués compensat suportar els fètids petons d’ell.
Aquesta pregunta me la vaig contestar ràpid quan la noia em va saludar amb dos petons. Llavors vaig entendre que ell, no era l’únic d’aquesta parella que posava tristes a les margarides amb només bufar-les. Ella, també patia d’halitosi. 

De sobte, vaig concloure dues coses: Una, que existia la possibilitat de que aquesta patologia fos contagiosa i dos que una parella que comparteix tal defecte estava destinada a tenir èxit en la seva vida conjugal. Cap dels dos, podia retreure a l’altre, allò del que ells mateixos són els principals exponents.

Si el que voleu és tenir èxit amb la vostre parella, busqueu a la persona que tingui els defectes més semblants a vosaltres i sino és possible, al menys que siguin compatibles.

Tenir mal alè o no, pot determinar, en gran part, el rumb de les nostres vides.

20 comentaris:

òscar ha dit...

En èpoques en les que els excessos s'han acabat, triomfen les unions per defecte.

Glòria ha dit...

Vaig llegir aquest article, i vaig pensar tal com tu... Per aguantar-ho, només ha de ser que un mateix ho pateixi; jo no ho suporto, em sap greu, em mareja.
Un altre motiup er a tenir en un racó de la memòria ben apartat a aquest tipus del bigoti!
Bon dia Gaia.

garbi24 ha dit...

Potser el 69 va ser la solució per L'Adolf :). Es molt molest...jo tampoc ho soporto

DooMMasteR ha dit...

Un mal alé pot fer tirar la gent enrera, però estic segur que molta gent ni ho sap que pateix d'halitosi.

He conegut uns quants que tela...

Clidice ha dit...

això de les olors corporals és una d'aquelles coses que hi ha gent que no controla. Vaig haver de fer un curset al costat d'una noia a qui els peus li feien una fortor insuportable. I això que es veia neta i polida. Però aguantar dues hores asseguda al costat d'algú amb aquella olor a formatge ranci, va poder fins i tot amb el meu bon humor. La cosa de l'alè pot ser circumstancial, la panxa bruta, les dents sense rentar (ecs!) ... ai, que em sortirà una pansa! quins temes de treure! ;)

yraya ha dit...

Hay un dicho que dice "dios los cria y ellos se juntan" o algo por el estilo, pues debe ser eso, jajaja, puaffff, por favor.

MARTELL DE REUS ha dit...

Estic d'acord amb el Garbí en cas d'incompatibilitat d'alé, el 69 pot ser una bona teràpia de parella. I si l'alé és compatible, doncs també...

Anònim ha dit...

No us heu trobat que a voltes, a més de l'halitosis, aquestes persones s'acosten tant a tú quan parlen que encara t'amorren més al seu incontenible alè ?
Proveu de recular mitja passa i veureu que immediatament -ni que ho hagueu fet amb molta lentitud i discreció- la recuperen ells també.Es la endimoniada conversa a un pam del nas..o de boca, buaffff. Bona nit i tapa't, que diem a Vic.

_MeiA_ ha dit...

És molt desagradable parlar amb una persona que li fa pudor l'alè, i sóc conscient que els hi ha de suposar un problema en la seva vida diària. Jo miro de fer veure que ho ignoro completament, que no ho oloro, per evitar mals rollos. Però per dins meu estic desitjant també marxar ben lluny!

Azu ha dit...

Es algo que a ningú li agrada. A mi també em fa molt de fàstic. Sempre que un mateix ja trobi mal gust de boca, de segur que ja intentes prendre alguna cosa o menjar xiclets i per sobre de tot, mantenir una distancia amb altres persones. Però hi han persones que tenen l'olor forta, sempre. POtser també hi ha qui no té olfacte... deunidó quin tema mes escatologic!!

Thera ha dit...

...Sempre hi ha l'opció de passar per la farmàcia i comprar-se un esprai bucal!!!...l'opció que planteja en garbi24 també sembla encertada...

GAIA ha dit...

En el cas de que la vostra parella patís d'halitosi, li diríeu?

Evidentment, sempre queden recursos com el 69!

gerardeli ha dit...

El mal alè gairebé sempre té solució: o passa per una correcta higiene bucal o, si tens problemes gàstrics, anar al metge i solventar-los.
L'opció del 69 és bona en tots els casos: tant si hi ha halitosi com si no...
Jo, si la meva parella patís d'halitosi, i tant que li diria!!! Se suposa que hi ha confiança, no?

Cris ha dit...

conec a dues persones, un home i una dona, no són pas parella, ni es conèixen, però és impossible estar al seu costat, no hi puc, i mira que jo sóc fumadora i un munt de persones veuran en mi un cendrer amb potes, però el seu alè és retestinat, amb una higiene bucal fastigosa, i perdò pel que diré, però és com els fumadors de puro al meu costat, els hi tinc mania, segur que la rareta sóc jo :) Un petó Gaia, un plaer sempre llegir-te

Clara ha dit...

amb molt de respecte per a les persones que pateixen d'halitosi, però.. buf! m'he trobat en casos en que, a més a més de que en pateixen, són les típiques persones que parlen molt aprop de tu i a sobre davant per davant de la teva cara! Realment pot semblar exagerat, però m'ha costat molt aguantar-me i no apartar-me.. (respecte, si més no)


Suposu que la clau és trobar algú amb qui equilibrar tots els teus defectes.

Patrícia Montañés ha dit...

La moralina no deixa de ser el més interessant d'aquest post "trobar a algú que tingui els mateixos (o, si més no, semblants) defectes que tu pot ser la clau de l'èxit".

Així que hauré de començar per conèixer a fons els meus defectes i així poder buscar sense por d'equivocar-me.

Un post ben interessant.

La RaTeta Miquey ha dit...

ostres... tinc una companya de feina que és terrible... no t'hi pots acostar... a vegades penso que li hauria de dir però COM?

Lansbury ha dit...

He ficat un post que te interesa moltisim fesli una ullada ;)

GAIA ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.
Dir a algú que no tens gaire confiança que pateix d'halitosi és incòmode. Almenys, a mi, em costaria molt.
Lansbury: Ara hi passo!

Tempus fugit ha dit...

¡Y tanto que se lo diría!¡uf! solo de pensarlo:-)