dimecres, 3 de febrer de 2010

L'ADOPCIÓ HOMOPARENTAL: ON REGNA L'AMOR RESTEN LES LLEIS

Fa temps, discutint amb uns amics, vaig mantenir una llarga dissertació sobre si s’hauria de permetre als homosexuals adoptar nens i criar-los com fills propis. Per una banda, ambdós podrien donar-li l’estima suficient a un nen, però per altre, transgredíem el concepte de pare i mare, amb tot el que això pot comportar.  N’hi havia que, tot i que eren persones molt obertes i evolucionades que acceptaven l’homosexualitat, estaven a favor de l’adopció per part de parelles de lesbianes, però no per part de gais (suposo pel que significa l’instint maternal).

El principal ingredient per què les persones cresquem sanes i integrades, és haver-nos sentit estimats, acceptades i valorades i, tot això ho dona l’amor.

Personalment, crec que un dels problemes més greus que pot afectar a un nen adoptat per pares homosexuals és la burla respecte als seus companys, però és més un problema de com s’educa als nens que de l’adopció en si. També es riuen dels obesos, dels que porten ulleres i, ja no en parlem de les malformacions, així que, òbviament, el problema no és de la causa que provoca la burla, si no de l’educació dels nens.

Hi ha gent que pensa que aquests nens seran orientats cap a uns valors d’un col·lectiu minoritari aïllant-lo de la societat però partint d’aquesta afirmació no s’hauria de permetre cap tipus de col·lectiu minoritari tant religiós, polític o cultural.

En els últims anys s’ha canviat el concepte tradicional de la família i penso que és tremendament just que els gais i lesbianes tinguin dret a adoptar nens que necessitin d’una família i puguin educar-los sense que això signifiqui renunciar a la seva opció sexual i viure en el celibat o en la mentida.

Suposo que la societat anirà avançant amb major o menor tolerància, més lent o més ràpidament cap a una major integració i una menor discriminació. Evidentment, hi ha perjudicis i seguiran existint perquè sempre hi haurà sectors més o menys reaccionaris als canvis.

I com va dir Platón: “On regna l’amor resten les lleis”

Estàs a favor de l’adopció homoparental?

Serien altres formes d'entendre la família?

Creus que estaríem condicionant l’educació del nen adoptat cap a una ambigüitat sexual o cap a uns valors d’un col·lectiu minoritari, aïllant-lo de la societat?

Penses que un nen adoptat per pares gais o mares lesbianes poden ser víctimes de burles i discriminació per part dels seus companys d’escola?

36 comentaris:

el gatot ha dit...

tots i totes carreguem amb molts prejudicis -que també són perjudicis per nosaltres mateixos- culturals...

un dels que costarà més d'erradicar, penso, és el de "castigar" d'entrada els mascles pel fet de tenir un penjoll entre cames... hi ha un munt de situacions que si les protagonitza un "home" (sigui homosexual o heterosexual) són un escàndol i si les protagonitza una dona, fan "gràcia".

Aquest és un comportament masclista que s'ha adoptat des de la intelectualitat feminista com un avenç; i no deixa de ser una barbaritat més...

espero que algun dia poguem veure els altres humans com a persones, amb les seves particularitats individuals que ens fan diferents l'un de l'altre, sense l'obsessió de si el que els hi penja ho fa de cintura per vall o a l'alçada dels pits... qui només veu això, és que potser hi té una obsessió malaltissa.

bona nit, gaia

Dr. Muerte ha dit...

Em descollono al llegir "homosexuals i lesbianes" en dues ocasions. M'explica vostè què collons són doncs les lesbianes? Homosexual és només a l'home a l'igual que fregar plats és només a la dona? o com va això?
Ah, lo de "mares lèsbiques" també queda d'allò més graciós i de pel·lícula porno. Vol ser tant políticament correcte i oberta que se li ha passat un gir el tornavís.
I sobre el que pregunta. Me la pela qui adopti o deixi d'adoptar mentre a mi no m'emprenyin.

TICTAC ha dit...

Les famílies -com tot en aquesta societat- evolucionen, així com la definició de les mateixes. Crec que l'adopció de nens per part de parelles homosexuals no representa un problema en sí mateix. Com bé dius el problema pot venir de l'actitud dels que envoltin aquest nen adoptat.
Cada cop hi ha més tipus de parelles -cosa impensable fa uns anys- i, per sort, l'acceptació i tolerància envers elles és cada cop més gran.
En cap cas un nen, fill d'una parella homosexual, ha de viure la sexualitat de manera ambigua: tindrà la seva orientació sexual independentment de la de les seves mares-pares.

TICTAC ha dit...

Ah, i al Dr Muerte: ni cas.

Glòria ha dit...

Un post que convida a la reflexió, Gaia; qui sap si algun dia entrarà a la nostra família una criatura adoptada per una parella gai? Es podria donar el cas. Com diu una amiga: normalitat total!

Clidice ha dit...

No estic ni a favor ni en contra de l'adopció homoparental, senzillament l'adopció hauria de ser una opció de qualsevol persona adulta i que reunís els condicionants psicològics necessaris per a educar una criatura.

Conec un munt de matrimonis heterosexuals amb fills als que el millor que els podria passar als fills és perdre de vista els pares, per tant, el fet de ser una parella mascle-femella no fa que, indefectiblement, els fills estiguin ben educats.

I els que pensen que si una criatura és adoptada per homosexuals (homes o dones) això li serà un condicionant per la seva orientació sexual, jo els diria: els homosexuals de qui són fills? en quin tipus de família han crescut? Ara mateix, pràcticament tots, en famílies heterosexuals i catòliques. Si més no en la nostra societat. O sigui que ...

_MeiA_ ha dit...

Crec que tota persona responsable i capaç de portar a terme la tasca de ser pare/mare (que no és fàcil) hauria de tenir la oportunitat de ser-ho.
Si té cura del seu fill i no li falta de res, quin problema hi ha?
A l'escola on vaig a buscar la nena que cuido, hi ha una parella de dones homosexuals que van adoptar a una nena (en aquest cas amb síndrome de down), i no comporta res, està tant integrada com els altres... a part, també hi ha mares/pares solters (molts cops no se sap ni qui és el pare), separats... i els fills tant feliços.

Si jo fos lesbiana i em prohibissin tenir/adoptar un fill i jo em veigués preparada per tenir-lo... faria el què fos per tenir els mateixos drets que una altre persona.

Un petonet

_MeiA_ ha dit...

Per cert... et passo el link d'una peli que em va agradar que tracta aquest tema:

http://www.filmaffinity.com/es/film128256.html

=)

SUPER FELÍ ha dit...

s ha de seguir l estela dels paissos nordics que son els mes evolucionats en el que els ianquis en diuen politiques del cos ...

als mariquites a Sudan els fussellen

a Marroc els empresonen

a Espanya estan lleugerament malvistos , en camí cap a la plena acceptacio


A Noruega o suecia o un pais de per alla dalt que ara e oblidat tenen una primera ministra homosexual



questio de gradacions....

yraya ha dit...

Siempre se encontrarán con alguna que otra persona que estará por la burla y la critica, pero creo que cada vez en menos.
Tenemos un niño en el cole donde trabajo, que tienes dos madres y claro al principio a los compañeros les chocaba, pero después de explicarles y hacerles razonar dentro de unas limitaciones, sobre todo por la edad, ya no se hable del tema, lo tienen asimilado, pero sobre todo esto es cuestión de educación por parte de los padres.
Yo si que estoy a favor de la adopción por parte de lesbianas y gays, no le veo impedimento ninguno, el querer tener un hijo.

Thera ha dit...

El nen necessita de l'amor, de ser estimat i de ser educat en el sí d'una família sigui quina sigui la orientació sexual dels pares. L'adopció no en tots els casos és ben acceptada, per part de parelles homosexuals (siguin homes o dones) doncs, encara és més difícil d'entendre, i cal tenir en compte que la llei sempre anirà més enrera...

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

El matrimoni homosexual ha de gaudir dels mateixos drets i deures que el matrimoni heterosexual. És a dir, hem de parlar de matrimoni i prou, sense examinar l'entrecruix dels contraients.

I pel que fa el concepte de sacrosanta maternitat, tot plegat són les tonteries de sempre de les feminazis de sempre. Res de nou sota la capa d'ozó.

Dr. Muerte ha dit...

Senyor felí, no s'emmiralli tant amb Suècia que allà les dones solteres o lesbianes han d'anar a inseminar-se a Dinamarca si volen ser mares sense haver de mullar el xurro... que no són tant avançats com creuen alguns de vostès.

I sr/a tictac no cal que protegeixi la sensibilitat de la srta Gaia, que sap espavilar-se soleta...

GAIA ha dit...

El fonamental a tenir en compte per determinar si una persona pot adoptar un nen, és el seu equilibri psíquic, la seva salut mental. En aquest sentit, tant els heterosexuals com els homosexuals poden ser saludables o no mentalment. No depèn de l'orientació sexual. Coneixem lamentables casos de persones hetero respectables que porten una doble vida en la que inclouen pràctiques sexuals violentes i delictives.
Per un altre banda, un bebè no té perjudicis morals, som nosaltres mateixos qui en tenim i de nosaltres dependrà que les noves generacions creixin amb o sense ells, en un ambient on no es discrimini per cap raó.

Gràcies pels vostres comentaris

NoName ha dit...

Jo estic a favor. Moltes parelles d'homosexuals son més equil-librades que les tradicionals hetero. Tampoc cal generalitzar, pero la cosa que un nen necessita és una bona llar. Amb un home + una dona que estan lluitant continuament pel poder, la llar es converteix en infern.

Tempus fugit ha dit...

Penso que l'únic que importa és que siguin persones centrades, "persones" dóna igual l'orientació sexual. També la nostra societat ha d'anar comprenent realitats.
Petons!

Cris ha dit...

Tinc dues amigues lesbianes casades.... molt bones amigues, sobretot una.... Aviat volen tenir un fill, una serà la mare "gestant" amb l'òvul de la seva parella.... és la seva opció, la seva decisió, són totalment acceptades per tots els qui les envoltem (només faltaria) i crèixer amb amor i respecte no tinc cap mena de dubte de que ho faràn de conya, per que parlant, fins i tot amb "nens", la gent s'entèn.... visca la llibertat sexual i qui té pebrots per fer la vida que vol dur :) Gaixa, com sempre em trec el barret pels teus posts, fam meditar, pensar i aportes molt de suc, gràcies preciosa, un gran petó!

Agnès S. ha dit...

És tant fàcil per mi contestar-te!

Només em cal posar-me a la pell d'un nen que no te ni pare ni mare, que està condemnat a la sort d'una parella ideal d'adopció, a la qual te poques possibilitats, o de romandre en un centre fins a la majoria d'edad, (en el millors dels casos en país del 1er món).,
Sense el caliu d'una llar, sense aprendre el que és la vida "normal" tenir qui estigui pendent de tu només perquè desitja que així sigui, lluitar per un futur similar, socialment bo...


I m'allargaria massa si digués tot el que penso de tot això.
Fins aquí em quedo.
Boníssim post, com sempre.

kika ha dit...

com l'agnès jo també m'ho miro des del punt de vista dels nens que no tenen ningú, perquè aquests són els grans protagonistes de les adopcions.
com que no tenen ningú millor un pare que cap, i millor una mare que cap; i encara millor dos pares que un, i millor dues mares que una. perquè alhora de prendre decisions sobre l'educació com més opinions hi hagin millor!

SUPER FELÍ ha dit...

tampoc s ha de caure a l altre extrem de creure que la llar ideal per un infant es aquesta...una miqueta de por favor .....


a mesura que creixo , 36 , cada cop em torno mes fatxa...

per un home la unitat mare/criatura ha de ser sagrada, mai , en cap cas , ha de deixar de mantenir la...

pot tenir, es lloable , inclos , querida ,pero MAI , MAI hauria d abandonar la unitat dona/criatura


aixo en sabien molt els franquistes....qui trencava la norma condemnat a l ostracisme social amb 100000000000 tabus ...

¿que esperem ,doncs, a seguir el seu exemple ?

Gaia ha dit...

Si poguéssiu decidir, elegiríeu que el vostre fill/filla fos homosexual o heterosexual? Fins a quin punt arriba la vostre tolerància?

En la societat en la que ens hem criat, no ens ha ensenyat a enfrontar i acceptar una situació en la que algú proper sigui gai o lesbiana. Vam ser criats sota un mant religiós que allunya a la persona homosexual de la normalitat i naturalitat.
Temps enrere us hagués dit, que tot i que acceptava l’homosexualitat, em costava d'acceptar l'adopció i preferia al meu fill heterosexual. Amb els anys evolucionem i ens adonem de que el més important són els valors de les persones i no les seves preferències sexuals, religioses o polítiques.
Personalment, si tingués l’oportunitat de manipular la condició sexual del meu fill/filla ho deixaria a l’atzar perquè no tindria autoritat moral per decidir sobre el meu fill, tot i sabent que els homosexuals no ho tenen gaire fàcil perquè encara existeixen molts perjudicis socials.

Cris ha dit...

No puc contestar a la teva pregunta Gaia, de la mateixa manera que no podria fer-ho si em diguéssis: que haguéssis preferit nen o nena? o caixera del caprabo o del carrefour? Penso, que hi té que haver respecte per les decisions, i la opció sexual és de cadascú, sigui quan sigui quan es manifesti :) petons nena!!

Josep ha dit...

A mi el que em costaria d'acceptar és un fill calb, geperut i amb pèl a les orelles.

el gatot ha dit...

jo sóc pare de dos fills, Gaia; un de 10 i un d'onze anys; no vull decidir què prefereixo, perquè els estimo com són. Sí que hauria volgut decidir -encara alguna vegada ho penso- que tinguessin un pare millor...

em sembla que no es tracta tant de decidir, com de saber que tothom té dret a ser respectat i ser estimat; si el teu fill tingués alguna discapacitat mental, o fins i tot pel a les orelles... no l'estimaries?

bon cap de setmana!

TICTAC ha dit...

Jo igual: no crec que l'important sigui decidir en un sentit o l'altre. Jo, pels meus fills, vull que siguin feliços, que creixin sans i que arribin allà on volen arribar.
La seva orientació sexual -si tot això es compleix- m'és igual.

Agnès S. ha dit...

A partir d'aquest post, i com que no vaig acabar de dir "la meva", potser em poso a escriure'n un per acabar de desfoga'm, espero no et molesti.

Gaia ha dit...

Agnès: Endavant amb el teu post!

Anònim ha dit...

no entenía molt be al Dr Muerte, pero després de tornar a llegir el seu comentari, entenc que pensa igual que tots, només que s'expressa diferent.felicitats pel post.

Lansbury ha dit...

Genial el post. Per cert he llegit el teu comentari sobre que vens a falles, val jo no podre quedar pero tens un mes encara per manar mails a la direccio de correu que trobes al meu blog amb totes les preguntes que vuiges. Un bes molt molt fort espere que t'agraden aixo si hi haura moltissima gent

Educathor ha dit...

Creo que quien o quienes puedan dar afecto y satisfacer las necesidades de un niño/a tienen todo el derecho a adoptar. Me da la risa tonta cuando escucho cosas como "es una familia desestructurada", "son homosexuales" "la madre es puta", "el padre bebe" o "la abuela fuma porros". Prejuicios, prejucios y más prejuicios.

Empieza a molestarme un poquito eso de equiparar en derechos todos los tipos de familia porque eso excluye a solteros/os, viudas/os, separadas/os. Derechos sí pero para todos. Derechos personales y ciudadanos. Tampoco puede ser que los que no tienen hijos o viven solos/as sean penados fiscalmente para favorecer las familias y sus hijos ¿no?. Los vicios que se los pague cada uno.

Café con leche para todos/as. El modelo social castiga la soltería o el vivir solo/a y siempre se hace con respecto a "las familias".

Además, dicen que "la familia es la mejor institucîón del mundo... ¿pero quién coño quiere vivir en una institución?";)


Un abrazo Gaia

Efrem ha dit...

Primer de tot: Platón és Plató.

XDD

I ara, podem procedir :P

Crec que sí que han de poder adoptar, tot el que sigui llibertat hi estic a favor.

Potser és possible que influeixi i el fill també es torni maricó, és una cosa que no sé, ni m'importa massa en aquest sentit, perquè no crec que el fet que el mariconisme s'escampi sigui negatiu per res.

I el nen: em ric a la puta dels que es pensen que ells poden decidir millor que uns pares, què és millor pel nen i què no. Qui té un fill en té la responsabilitat. Que ja som grandets!!! I si el nen surt malament, mala sort collons. Potser surt millor i bona sort, però en cap cas em sembla correcte que el govern es fiqui en coses tan i tan i tan personals/familiars.

Lansbury ha dit...

El dia 18 quan apleges tens que vore per la nit "la nit del foc" son focs d'artifi espectaculars genials. Despres no et perges la mascleta el 19 a las 2 en la Plaça de l'ajuntament, consell per vore falles espera a ven entrada la matinada cap a les 5 si no de la gent que hi ha no le spodras ni aproparte al carrer. Un bes cel si vols algo meu dius

MIA ha dit...

Tothom és lliure de fer el que vulgui, sobretot estima i deixat estimar, viu i deixa viure!

Àgatha ha dit...

Hola,
Gràcies Gaia per obrir el debat ;-)
A tots aquells que no teniu amics gais o lesbiana que ja siguin pares, us recomano veure el documental Homo Baby Boom. Que ens deixin o no adoptar, no implica que no tinguem fills ni els haguem tingut mooooolt abans. La única diferencia és que ara les families homoparentals som més visibles i tenim els mateixos drets que les altres diverssíssimes famílies. Ara cal treure's de sobre la homofobia interioritzada i els clixés de génere ;-) tot un repte fins i tot pels d'esquerres ;-)
Us convido a llegir el blog En familia www.agathaestera.com

GAIA ha dit...

Àghata: Gràcies per la informació.