diumenge, 24 d’octubre de 2010

PENSA MALAMENT I ENCERTARÀS

Quina opinió teniu de la dita popular “Pensa malament i encertaràs”?
Com la majoria de dites, intenta ajudar-te en el difícil art de saber viure sàviament. Sorgeixen del saber popular i òbviament han estat persones molt dispars les que al llarg dels segles les han anat construint.
La que va fer “Pensa malament i encertaràs” devia de tenir una personalitat paranoide, és a dir que desconfiava sistemàticament de tothom.
La persona amb trastorn paranoide de la personalitat sempre veu en els altres a un possible enemic, interpreta les accions dels demés com deliberadament hostils cap a ella. Viu en alerta continua, amb els ulls i les orelles ben obertes, amb la mosca darrera l’orella. Té dubtes injustificades sobre la lleialtat dels seus amics o la fidelitat de la seva parella i els hi costa acceptar que s’equivoquen.
El paranoide viu en un infern, en el infern de la desconfiança.
Potser aquesta manera de ser, està condicionada per experiències negatives amb els demés. El qui més i el qui menys ha tingut a la seva vida algun “Judas” que l’ha traït i, es doni el cas de que a causa d’això li canviï la seva manera de ser i que generalitzi incrementant la seva desconfiança cap a tots. Evidentment, un a d’aprendre de l’experiència i no ser extremadament confiat.
Personalment, no sóc extremadament confiada amb la gent, no acostumo a explicar la meva vida de bones a primeres i miro d’intuir amb qui puc compartir els meus pensaments i sentiments. Si alguna vegada m’han traït, m’ha costat confiar amb aquesta persona però he acabat donant-li una segona oportunitat que no sempre ha estat encertada. Ni molt menys sóc malpensada però si que vaig amb cautela perquè com diu un proverbi àrab: 
“La primera vegada que m’enganyes, la culpa és teva; però la segona vegada, la culpa és meva”.

I vosaltres....sou extremadament confiats o pel contrari apliqueu la dita “Pensa malament i encertaràs”?

14 comentaris:

Clidice ha dit...

No se m'acut que fer-me mal tingui cap mena d'importància per a ningú, o sigui que no penso malament mai :) tampoc sóc una panoli, senzillament crec que la gent té prou feina. I si a algú li abelleix "fer-me mal", faig servir l'altra dita: "tal faràs, tal trobaràs" ;)

gerardeli ha dit...

Jo, d'entrada, no acostumo a pensar malament de ningú; tot i que sí m'he trobat amb gent que de bones a primeres m'ha donat males vibracions. Acostumo a pecar més aviat d'ingenu i a pressuposar que la gent té bones intencions (en general, eh?)

Agnès S. ha dit...

Les persones més o menys "normals", quan ens ve al cap aquesta frase, crec que és perquè sospitem o hem intuït alguna cosa, un to fora de lloc, un gest, una mirada...
A mi em passa algun cop, si malpenso, l'endevino!
Això no vol dir que sigui malpensada, eh? ;-)

Lansbury ha dit...

Amb els meus ex companys de curro no calia ni pensar tot era verd jajaja ;) pero generalment sempre acerte. ;)

garbi24 ha dit...

no vas desencaminada, tot i que jo almenys sempre deixo un marge de temps com a oportunitat, tampoc vull avançar-me als aconteixaments

Glòria ha dit...

Jo no sóc molt mal pensada, cert que tinc molt intuició per a detectar quan quelcom no va com cal, però sí procuro ser discreta en els temes que jo vull. la resta, es poden comparitr sense cap mena de por.

zel ha dit...

Jo ho tinc difícil, perquè? Doncs, el meu sisè sentit, encara que soni estrany, no em sol fallar, diuen que en això, sóc bona...

Carme ha dit...

Jo diria una mica el que diu la Clídice. No acostumo a pensar malament.

Penso que la gent no està pendent de mi, ni per bé ni per mal... si sabem entendre que sovint la gent va a la seva i que no s'adona massa dels que tenen al costat, ens estalviem disgustos i paranoies.

_MeiA_ ha dit...

Moltes vegades la primera impressió és la bona. I crec que les dones tenim un sisè sentit per pensar malament i encertar.

Álvaro ha dit...

Per norma general no acostumo a pensar malament de la gent que conec o començo a conèixer, tot i que sóc molt de primeres impressions. Acostumo a jutjar les persones abans de conèixer-les, encara que després hagi de canviar 180º la opinió que em mereixen.

Ara, amb segons qui, i encara que sembli una contradicció, faria servir allò que estava tan de moda durant el govern Bush de "tothom es culpable a menys que es demostri el contrari".

Esther ha dit...

normalment sóc bastant confiada i ino m'ha aant malament en aquest sentit,
un petonàs

MIA ha dit...

Soc una mica mal pensada, encara que cada vegada menys, el temps et fa veure que s'ha de confiar, si t'aquivoques mala sort.

GAIA ha dit...

Conec a gent que al llarg de la seva vida han tingut molt males experiències per ser tan confiats i això els hi ha provocat un malpensar i estar en un alerta constant.
Gràcies pels vostres comentaris

Mar-Giverny ha dit...

Tota la meva vida he estat així: Primer he confiat en les persones, mai he estat mal pensada i no m'ha anat malament.
Petons:-)
P.D. Espero veure't aviat escrivint, espero que estiguis bé.