L’aparició de la fotografia, en 1826, fou generant poc a poc l’interès pel nu, primer el femení i molt més tard, el masculí. Nois adolescents van començar a aparèixer despullats ja des de finals del segle dinou.
La mentalitat de l’època era, de fet, contraria a l’actual. El nu infantil era menys immoral que el adult. Les senyals de la pubertat, l’aparició del pèl moixí, especialment el púbic, era considerat en l'època obscè. I al revés, el nu preadolescent era considerat menys evocador de la sexualitat i per tant acceptat amb major facilitat. Avui en dia, aquests tipus de fotografies, serien tatxades, sense dubte, de pedòfiles.
En els seus principis, la fotografia de nus es va trobar amb dos grans problemes per ser acceptada socialment, així com en els ambients artístics. D’una banda el gran realisme que caracteritzava a la imatge fotogràfica i per tant la resultant insolència visual de les imatges en contraposició amb la pintura. S’acceptaven nueses en pintura, però en fotografia eren massa reals i personalitzats, els cossos tenien un propietari visible. Per un altre banda, el segon problema va radicar en la proliferació d’imatges de nus de contingut sexual explícit, és a dir pornogràfic, el que escandalitzava a la societat d’aquells dies i donava a la nuesa fotogràfica un impacte visual i conceptual encara més gran.
El Baró Wilhem Von Gloeden (1856-1931) va ser un dels pioners en la imatge del cos nu masculí A partir, de l’any 1890 començaria a fotografiar
joves despullats. A l’any 1914, Von Gloeden va arribar a realitzar unes 7000 fotografies. Va ser idolatrat, però també odiat a la vegada.
La fotografia i l’erotisme ja es relacionaven a principis de segle. Per descomptat eren altres formes tant estètiques com tècniques, i els conceptes de bellesa han anat variant al llarg dels anys imposats en gran part pels canons que marquen les modes. El que no sembla canviar gaire son els conceptes morals, que si bé a l’any 1900 ja eren restrictius, avui en dia encara hi ha un cert tabú en el que és refereix a la fotografia masculina eròtica. Se sol confondre l’erotisme amb diferents tipus de perversió. La nuesa segueix estant mal vista per una gran part de la societat i no diguem ja per les diferents religions tant d’unes creences com d’altres.
L'arribada de la fotografia només va fer que els artistes pugessin plasmar amb més realisme aquest encant que també buscaven pintors i escultors, aquesta bellesa que generalment ve implícita amb el cos femení, quelcom que tampoc acabem de superar o entendre. La nuesa femenina és acceptada per homes i dones tot i que, en els últims anys, hem presenciat un despullament del mascle en els mitjans de comunicació perquè aquest s’ha descobert com objecte de desig i consumidor de moda, però també per una alliberació de la mirada de les dones, pel col·lectiu gay i pels propis heterosexuals que van trencant tabús.
De totes maneres, com he dit abans, la nuesa masculina encara no està tan desinhibida com la femenina i així doncs:
Quina és la diferència que fa que aquesta sigui més limitada que la femenina?
És qüestió d’estètica o simplement generacional?
Costum?
Educació?
Fotografies fetes pel Baró Wilhem Von Gloeden de principis del segle XX
