"LA NIT DE SANT JOAN" DESPRÉS DE TRENTA ANYS

Aquest cap de setmana he anat a veure “La nit de San Joan” interpretada per Dagoll Dagom a l’auditori de San Cugat. Un espectacle amb casi trenta anys d’antiguitat, una màgica història de dues hores i quart de duració que ens transporta a una revetlla catalana dels anys 60.
A l’any 1981, Dagoll Dagom va sorprendre al món teatral amb aquest musical que protagonitzava el cantant Jaume Sisa. Anys després, en Carles Alberola ha estat l’encarregat de revisar aquest mateix espectacle i sembla ser que en essència no ha canviat gens.
La posta en escena dels actors va ser bona a pesar de presenciar l’obra des de l’amfiteatre i malauradament no poder distingir bé les expressions dels protagonistes.
El guió, al meu parer, una mica desordenat en la primera part però en la segona millora bastant i acaba deixant l’ànim conformat dels que en un principi estaven decepcionats . En la primera part, l’argument de la nena Rita (Laia Piró) de perquè no la deixen anar de revetlla em va semblar bastant pesat i nyonyo i l’escena dels marcians se salva pel vestuari, tot i que no dubto que als assistents més menuts de la sala els hi devia de fascinar.
El números musicals que més em van satisfer van ser el de la revetlla “ye ye” i la del “Gran Jordiet”. El ritmes eren bons i els actors cantaven i  es movien molt bé. Els millors actors en Jordi Llordella fent de noi i progre (entre altres), la Noelia Pérez en el seu paper de follet i l’Annabel Totusaus fent de senyoreta González.
Potser, aquesta “Nit de San Joan” sembla destinada als més petits però si teniu encara un esperit infantil no us la perdeu.

DE L’AMOR A L’ ODI...UN SOL PAS

La barreja d’amor i rebuig pot causar gran confusió i dolor. Per una banda, és possible que les persones segueixin estimant-se, encara que l’amor tingui tints d’egoisme i dependència. Per un altre costat, el ressentiment generat a causa de la sensació de pèrdua de llibertat produeix malestar, aversió i fins i tot odi cap a l’altre. 
De l’atracció s’arriba a l’enamorament i de l’enamorament s’arriba a l’amor i d’aquest hi ha un pas a l’odi.
La persona estimada es converteix en la persona odiada a causa d’una baixa tolerància a la  frustració. Es posa a algú en un pedestal – a vegades sense que l’altre ho mereixi- i llavors es decideix rebutjar-lo. Es descobreix que l’enamorat no compta amb totes les qualitats projectades i això pot causar un gran desengany. Les expectatives no complertes porten a una animadversió degut a la decepció que generen, de manera que el que abans s’acceptava sense major esforç ara és denegat inflexiblement.

Els sentiments van canviant d’acord amb el nostre estat d’ànim, humor i amb el dia a dia.
A vegades, sentim que el nostre temps ha estat perdut per haver-lo invertit en un altre, que no mereix tants pensaments per part nostre, tant dolor i tantes llàgrimes, però de sobte ens venen molts records, paraules boniques, moments d’alegria, moments tendres que hem viscut amb aquesta persona.
Així doncs, arribem a la conclusió de que tot en aquesta vida és temporal i passa per quelcom, tal com estimem, odiem.

Per últim, una frase que m’agrada molt:
L’amor i l’odi no són cecs, si no que estan cegats pel foc que porten dins
Friedrich Nietzsche

Heu arribat mai a odiar a una persona que heu estimat molt?

PENSA MALAMENT I ENCERTARÀS

Quina opinió teniu de la dita popular “Pensa malament i encertaràs”?
Com la majoria de dites, intenta ajudar-te en el difícil art de saber viure sàviament. Sorgeixen del saber popular i òbviament han estat persones molt dispars les que al llarg dels segles les han anat construint.
La que va fer “Pensa malament i encertaràs” devia de tenir una personalitat paranoide, és a dir que desconfiava sistemàticament de tothom.
La persona amb trastorn paranoide de la personalitat sempre veu en els altres a un possible enemic, interpreta les accions dels demés com deliberadament hostils cap a ella. Viu en alerta continua, amb els ulls i les orelles ben obertes, amb la mosca darrera l’orella. Té dubtes injustificades sobre la lleialtat dels seus amics o la fidelitat de la seva parella i els hi costa acceptar que s’equivoquen.
El paranoide viu en un infern, en el infern de la desconfiança.
Potser aquesta manera de ser, està condicionada per experiències negatives amb els demés. El qui més i el qui menys ha tingut a la seva vida algun “Judas” que l’ha traït i, es doni el cas de que a causa d’això li canviï la seva manera de ser i que generalitzi incrementant la seva desconfiança cap a tots. Evidentment, un a d’aprendre de l’experiència i no ser extremadament confiat.
Personalment, no sóc extremadament confiada amb la gent, no acostumo a explicar la meva vida de bones a primeres i miro d’intuir amb qui puc compartir els meus pensaments i sentiments. Si alguna vegada m’han traït, m’ha costat confiar amb aquesta persona però he acabat donant-li una segona oportunitat que no sempre ha estat encertada. Ni molt menys sóc malpensada però si que vaig amb cautela perquè com diu un proverbi àrab: 
“La primera vegada que m’enganyes, la culpa és teva; però la segona vegada, la culpa és meva”.

I vosaltres....sou extremadament confiats o pel contrari apliqueu la dita “Pensa malament i encertaràs”?

PRICASSO: PORTAR L’ART ENTRE CAMES

La forma en que realitza, l’australià Tim Patch, alies Pricasso, les seves pintures té quelcom particular doncs utilitza com a pinzell i creació de l’art, el més preat pel sexe masculí: el seu propi penis.
Potser no quedi a l’alçada dels grans genis de la pintura però s’ha de reconèixer que pintar amb el penis i les natges no deixa de ser estrany i sorprenent. L’art pot prendre moltes formes i Tim Patch té una forma interessant d’aplicar la pintura sobre el llenç.
Es veu que aquest extravagant artista va començar fent ceràmica i pintura i, més tard va descobrir que lo seu era fer retrats fent servir la seva verga i el seu darrera nu . Aquest últim el fa servir per pintar el fons dels retrats i descansar el seu "pinzell".
Fer-ne un, no li porta més de vint minuts i els més barat el ven a 50 dolars –uns 36 euros-.

Si voleu veure més de l'artista, la qualitat de les seves obres o concertar una cita perquè us faci un retrat, aquí us deixo la seva pàgina:

http://www.pricasso.com/

EN UN POBLE OPRIMIT