SER RESILIENT O RENDIR-SE DAVANT LES DIFICULTATS

He de reconèixer que mai havia sentit la paraula “resiliència” fins que dialogant amb una amiga em va parlar d’ella. La vaig buscar a la wikipèdia i la defineix com:  La capacitat de les persones per recuperar-se a  períodes de dolor emocional i traumes. Quan un individu és capaç de recobrar-se o inclòs resultar enfortit dels contratemps, es diu que té una resiliència adequada.

Quantes vegades ens hem trobat amb persones que tenen una capacitat per resistir i seguir progressant a la vida, a pesar de patir experiències traumàtiques, condiciones de vida difícils o malalties greus, superant-les amb èxit ? I com hem vist d’altres que davant de situacions desastroses, queden afectades per la resta de la seva vida?

El ser humà és molt vulnerable als cops forts de la vida com ara la mort d’un esser estimat, els maltractes en la parella, els abusos, les malalties greus, les discapacitacions, etc... davant la qual cosa poc es pot fer. La meva amiga em comentava que hi ha un creixement posttraumàtic que pot portar a l’individu a la superació d’aquestes dificultats i inclòs sortint-ne reforçat tant en la seva vida psicològica com física però, tothom ho pot aconseguir?

Per una altra banda, la resiliència no significa invulnerabilitat perquè les persones que la tenen pateixen com qualsevol, el que les diferencia és la seva capacitat per tenir una adequada qualitat de vida a pesar dels infortunis que viuen o han viscut. 

S'ha demostrat que per algú  que no ha tingut una qualitat de vida adequada , que ha nascut  a la pobresa, ha tingut uns pares alcohòlics o ha patit mals tractes a la infància costarà de que sigui resilient però pot arribar a ser-ho   trobant recolzament per part d’altres persones.

Aquestes son les claus per tenir una bona resiliència:

Fas serveis als altres o per una causa? 

Ets una persona assertiva?

Controles els teus impulsos?

Tens habilitat per establir llaços i intimar amb l’altra gent?

Tens sentit de l’humor?

Tens control intern davant els problemes?

Tens confiança en tu mateix? Autonomia?

Ets una persona flexible?

Tens capacitat per preguntar-te a tu mateix i donar-te una resposta honesta?

Veus les dificultats com a reptes?

Segueixes endavant passi el que passi?

Consideres un contratemps com quelcom temporal?

Saps agafar les regnes de la teva vida i no considerar-te sempre una víctima?

Quan es presenten obstacles a la teva vida, saps buscar recolzament en els teus amics o en la teva  família?

Ets conscient del que penses quan quelcom et va malament?

Busques solucions per seguir endavant, davant les adversitats i errors?

En fas una muntanya d’un gra de sorra?

I per últim, et consideres resilient o et rendeixes davant a les dificultats?

CONSTEL·LACIONS FAMILIARS -RESTABLIR EL FLUIR ENTRE LES PERSONES-

No fa gaire vaig ser convidada com observadora en unes sessions de constel·lacions familiars. Tot i que era una mica reticent al tema, sentia curiositat perquè els últims anys n’havia sentit parlar i no precisament malament. El fet d’assistir com acompanyant et dona l’oportunitat de veure el procediment de la teràpia i de sortir a representar si la persona constel·lada t’escull i tu acceptes.

Per qui no sàpiga en que consisteixen les constel·lacions, diré que és un tipus de teràpia que es fa per aclarir desordres a la vida d’algú però s’ha de tenir clar que en una primera sessió no se soluciona el problema, si no que en aquesta comença el procés que posteriorment dependrà de cadascú. El client que es constel·la escull a varis individus del grup per representar a les persones significatives de la seva prole i també a si mateix, i aquests es van col·locant i movent instintivament, reflexa del que és la seva família. A continuació, el facil·litador o constel·lador, qui guia la sessió, continua recol·locant perquè les emocions vagin sorgint, seguint una normativa. Llavors, es pronuncien una sèrie de frases rituals, molt precises i marcades per el facil·litador.
Segons les constel·lacions, els problemes que tenim, tenen les seves arrels en els nostres avantpassats familiars (encara que no els haguem conegut). Es a dir, existeixen deutes, embolics, morts... en el passat que sorgeixen en el present i són el reflexa dels nostres problemes.
Estic convençuda d’aquesta teoria però em van semblar esotèriques algunes de les sessions com la d’una persona que argumentava que no entenia els seus canvis bruscos de pes  sense motiu aparent i, curiosament, l’origen del problema residia en varis avortaments a la família. També em va sorprendre com els individus que sortien a escena sentien les emocions, pors i desitjos dels familiars que representaven i la seva implicació en els problemes aliens acceptant íntegrament la responsabilitat que els corresponia.

Com no vaig sortir a representar, no puc expressar en primera persona el que se sent  però  varis dels assistents que van tenir l’oportunitat de fer-ho, em van comentar que els moviments surten sols, t’oblides de qui ets i et centres en el paper que et pertoca. Fent la teva pròpia constel·lació, d'observador o representant, d'una manera o altra, tothom es beneficia de la teràpia.

Quelcom té que funciona, almenys algunes de les persones que n’he parlat diuen que els ha estat útil.

Coneixíeu les constel·lacions familiars?
Heu assistit mai a alguna sessió?
Que en penseu d’aquestes teràpies sistemàtiques?

LA SIMILITUD DEL COMPORTAMENT HUMÀ I LA CONDUCTA DELS ANIMALS

Us heu fixat que moltes dites populars d’animals es refereixen al comportament del ser humà?
Les dites populars que ens parlen de la conducta dels animals es reiteren amb la dels humans. Els homes fan una observació del seu entorn i busquen un paral·lel entre la conducta dels animals i la conducta dels homes.

Alguns exemples obtinguts de l’observació de la conducta o característiques físiques dels animals son:

Més boja que una cabra
Parlar amb l’amo del circ i no amb l’últim mono
S’enganxa com un pop
Molest com les mosques
Parles més que un lloro
És tan alt com una girafa
Content com un gos amb dos cues
Pesa més que una vaca
Amb boca tancada no entren mosques
Menja com un porc
Té set vides com un gat
Té una mirada d’àguila
Té molt males puces
És més puta que les gallines
És un bon xai
Són llàgrimes de cocodril
Va més lent que una tortuga
Canta com un canari
És més ràpid que un guepard
Dorm com una marmota
Dorm com un liró
Menjar i jeure, vida de porc
Treballar com un burro
Cria corbs  i en tindràs molts 
Ets més curt que la cua d’un conill
Ets més porc que el pal d’un galliner  
Ets menys eròtic que les memòries de l’os Yogui
Treballar com una formiga
És més esquerpa que un gat
Té un ulls sortits com un gripau 
Tenir llengua de escurçó
Ser més tonto que un ruc
Fa cara de gos
Fa cara de xai degollat
Està més brut que un corral de porcs
Defensar-se com un lleó 
És lenta com un cargol
S'enganxa com una paparra
Està fort com un toro
Estar sol com un mussol 
Mirar com un mussol
Tenir la cintura de vespa
Moure's com peix a l'aigua
Anar carregat com un burro 
Burro que no conegues, no li toquis les orelles (evitar l'excés de confiança amb algú que no coneixes massa)
De porc i de senyor s'ha de venir de mena
Donar gat per llebre (enredar a algú)
Sembla que t'hagi llepat una vaca (quan portes el serrell/cabell aixafat)
Córrer més que una llebre  
Ets més llest que una guilla 
Veure les orelles al llop 
Rentar-se com un gat (rentar-se per sobre, poc...) 
Te coll de girafa  
És pelut com un ós
Camina com un ànec 
Mira com balla! Sembla un ànec marejat
Més ceg que un talp 
Ets més matusser que un cuc amb guants 
A cavall regalat no li miris el dentat
Agafar el toro per les banyes
Al burro mal esquilat, als quinze dies igualat
Per Nadal, cada gall al seu corral
Cada ovella amb la seva parella
No hi ha manera de que baixi del burro
Té la mosca darrera l'orella
D'on menys s'espera salta la llebre
No veu tres en un burro
Fer olor a tigre
Ficar-se a la boca del llop
Buscar tres peus al gat 
Marejar la perdiu 
Matar dos pardals d'un tret 
Aquí, hi ha gat amagat
Córrer més que un cavall desbocat
Per la boca mor el peix 
A gos flac tot son puces  
Al rei i al porc l'afaiten després de mort
Anar al llit com les gallines 
Anar-se'n sense dir ni ase ni bèstia 
Caure de potes com els gats 
De nit, tots els gats son negres

Dir-li el nom del porc 

El gat vell procura per ell
Ets un gat vell
Ets un tros d'ase
Fugir com un conill 
La cabra sempre tira a la muntanya
Tenir dents de cavall
Tenir dents de conill
Tenir color de merda d'oca 
Tenir color de gos com fuig
Sembla una gallina escaldada

  
Així doncs, no som tan diferents...



En coneixeu més?                                                       

DE LA SALUT A LES ROQUES ENCANTADES

Us deixo un altre ruta interessant que parteix del Santuari de la Salut i ens porta a les “Roques encantades”, a prop de la Devesa. Es tracta d’un bosc màgic, un paratge silenciós i fresc on els faigs i grans blocs de roques esdevingudes del mar han après a viure en harmonia des de fa milers d’anys. Segons la llegenda, un dimoni habitava en aquest indret i quan estava de mala lluna, s’entretenia fent rodolar alguna de les roques pendent avall per veure com espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallarols.

                                            

A FALGARS PEL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

El camí Ral de Vic a Olot va ser durant els dos primers mil·lenis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França. Per aquest camí, va transcórrer la vida social i econòmica, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i vençuts d'un grapat de guerres.

Font de les Marrades

Al fons, la font de les Marrades

Entrem a la part més espectacular del camí. En un tram d'uns 3,6 km la Generalitat va invertí casi mig milió d'euros en obres d'aplanament del terreny, rehabilitació del empedrat, neteja i reconstrucció de talussos, instal·lació de panells informatius, etc...

Monòlit amb l'escut de la ciutat de Vic. Segle XVIII

LA MINA DELS BANDOLERS:

Cavitat entre roques d'uns 50 metres de llarg i uns 2 d'ample, a prop del camí Ral i coberta de vegetació. Diu la llegenda, que segles enrere, en ella s'amagaven una quadrilla de bandolers que assaltaven als viatgers. Una pastora de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un d'ells, era qui els subministrava la informació. Al final, els agutzils reials la van detenir, la van interrogar i van aconseguir apressar a alguns dels bandolers. Aquests, foren penjats d'una biga de roure del menjador de l'Hostal del Grau. Des de llavors, a la biga de l'hostal se li diu "biga dels penjats".

EL GRAU D'OLOT

En el Grau d'Olot, el camí perd ràpidament desnivell -en total uns 400 m.- al principi per les Marrades del Grau, construcció civil del segle XVIII que possibilitava el pas d'animals de ferradura.

L'Hostal del Grau, antigament donava servei als traginers i a altres gents que feien camí

L'Hostalot -890 m.- antic hostal al peu del camí Ral.

Torrent de la Faja, a dalt de Falgars

Sant Pere de Falgars

El poble d'Hostalets de Bas vist des de Falgars

El poble de Sant Esteve d'en Bas vist des de Falgars

Hostalets de Bas -Font de la Clapera-

Falgars vist des d'Hostalets de Bas

...i fi de trajecte.