Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CURIOSITATS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CURIOSITATS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’octubre del 2011

CONSTEL·LACIONS FAMILIARS -RESTABLIR EL FLUIR ENTRE LES PERSONES-

No fa gaire vaig ser convidada com observadora en unes sessions de constel·lacions familiars. Tot i que era una mica reticent al tema, sentia curiositat perquè els últims anys n’havia sentit parlar i no precisament malament. El fet d’assistir com acompanyant et dona l’oportunitat de veure el procediment de la teràpia i de sortir a representar si la persona constel·lada t’escull i tu acceptes.

Per qui no sàpiga en que consisteixen les constel·lacions, diré que és un tipus de teràpia que es fa per aclarir desordres a la vida d’algú però s’ha de tenir clar que en una primera sessió no se soluciona el problema, si no que en aquesta comença el procés que posteriorment dependrà de cadascú. El client que es constel·la escull a varis individus del grup per representar a les persones significatives de la seva prole i també a si mateix, i aquests es van col·locant i movent instintivament, reflexa del que és la seva família. A continuació, el facil·litador o constel·lador, qui guia la sessió, continua recol·locant perquè les emocions vagin sorgint, seguint una normativa. Llavors, es pronuncien una sèrie de frases rituals, molt precises i marcades per el facil·litador.
Segons les constel·lacions, els problemes que tenim, tenen les seves arrels en els nostres avantpassats familiars (encara que no els haguem conegut). Es a dir, existeixen deutes, embolics, morts... en el passat que sorgeixen en el present i són el reflexa dels nostres problemes.
Estic convençuda d’aquesta teoria però em van semblar esotèriques algunes de les sessions com la d’una persona que argumentava que no entenia els seus canvis bruscos de pes  sense motiu aparent i, curiosament, l’origen del problema residia en varis avortaments a la família. També em va sorprendre com els individus que sortien a escena sentien les emocions, pors i desitjos dels familiars que representaven i la seva implicació en els problemes aliens acceptant íntegrament la responsabilitat que els corresponia.

Com no vaig sortir a representar, no puc expressar en primera persona el que se sent  però  varis dels assistents que van tenir l’oportunitat de fer-ho, em van comentar que els moviments surten sols, t’oblides de qui ets i et centres en el paper que et pertoca. Fent la teva pròpia constel·lació, d'observador o representant, d'una manera o altra, tothom es beneficia de la teràpia.

Quelcom té que funciona, almenys algunes de les persones que n’he parlat diuen que els ha estat útil.

Coneixíeu les constel·lacions familiars?
Heu assistit mai a alguna sessió?
Que en penseu d’aquestes teràpies sistemàtiques?

diumenge, 17 d’abril del 2011

LA SIMILITUD DEL COMPORTAMENT HUMÀ I LA CONDUCTA DELS ANIMALS

Us heu fixat que moltes dites populars d’animals es refereixen al comportament del ser humà?
Les dites populars que ens parlen de la conducta dels animals es reiteren amb la dels humans. Els homes fan una observació del seu entorn i busquen un paral·lel entre la conducta dels animals i la conducta dels homes.

Alguns exemples obtinguts de l’observació de la conducta o característiques físiques dels animals son:

Més boja que una cabra
Parlar amb l’amo del circ i no amb l’últim mono
S’enganxa com un pop
Molest com les mosques
Parles més que un lloro
És tan alt com una girafa
Content com un gos amb dos cues
Pesa més que una vaca
Amb boca tancada no entren mosques
Menja com un porc
Té set vides com un gat
Té una mirada d’àguila
Té molt males puces
És més puta que les gallines
És un bon xai
Són llàgrimes de cocodril
Va més lent que una tortuga
Canta com un canari
És més ràpid que un guepard
Dorm com una marmota
Dorm com un liró
Menjar i jeure, vida de porc
Treballar com un burro
Cria corbs  i en tindràs molts 
Ets més curt que la cua d’un conill
Ets més porc que el pal d’un galliner  
Ets menys eròtic que les memòries de l’os Yogui
Treballar com una formiga
És més esquerpa que un gat
Té un ulls sortits com un gripau 
Tenir llengua de escurçó
Ser més tonto que un ruc
Fa cara de gos
Fa cara de xai degollat
Està més brut que un corral de porcs
Defensar-se com un lleó 
És lenta com un cargol
S'enganxa com una paparra
Està fort com un toro
Estar sol com un mussol 
Mirar com un mussol
Tenir la cintura de vespa
Moure's com peix a l'aigua
Anar carregat com un burro 
Burro que no conegues, no li toquis les orelles (evitar l'excés de confiança amb algú que no coneixes massa)
De porc i de senyor s'ha de venir de mena
Donar gat per llebre (enredar a algú)
Sembla que t'hagi llepat una vaca (quan portes el serrell/cabell aixafat)
Córrer més que una llebre  
Ets més llest que una guilla 
Veure les orelles al llop 
Rentar-se com un gat (rentar-se per sobre, poc...) 
Te coll de girafa  
És pelut com un ós
Camina com un ànec 
Mira com balla! Sembla un ànec marejat
Més ceg que un talp 
Ets més matusser que un cuc amb guants 
A cavall regalat no li miris el dentat
Agafar el toro per les banyes
Al burro mal esquilat, als quinze dies igualat
Per Nadal, cada gall al seu corral
Cada ovella amb la seva parella
No hi ha manera de que baixi del burro
Té la mosca darrera l'orella
D'on menys s'espera salta la llebre
No veu tres en un burro
Fer olor a tigre
Ficar-se a la boca del llop
Buscar tres peus al gat 
Marejar la perdiu 
Matar dos pardals d'un tret 
Aquí, hi ha gat amagat
Córrer més que un cavall desbocat
Per la boca mor el peix 
A gos flac tot son puces  
Al rei i al porc l'afaiten després de mort
Anar al llit com les gallines 
Anar-se'n sense dir ni ase ni bèstia 
Caure de potes com els gats 
De nit, tots els gats son negres
Dir-li el nom del porc 
El gat vell procura per ell
Ets un gat vell
Ets un tros d'ase
Fugir com un conill 
La cabra sempre tira a la muntanya
Tenir dents de cavall
Tenir dents de conill
Tenir color de merda d'oca 
Tenir color de gos com fuig
Sembla una gallina escaldada

  
Així doncs, no som tan diferents...



En coneixeu més?                                                       

dissabte, 19 de març del 2011

DE LA SALUT A LES ROQUES ENCANTADES

Us deixo un altre ruta interessant que parteix del Santuari de la Salut i ens porta a les “Roques encantades”, a prop de la Devesa. Es tracta d’un bosc màgic, un paratge silenciós i fresc on els faigs i grans blocs de roques esdevingudes del mar han après a viure en harmonia des de fa milers d’anys. Segons la llegenda, un dimoni habitava en aquest indret i quan estava de mala lluna, s’entretenia fent rodolar alguna de les roques pendent avall per veure com espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallarols.

                                            

dilluns, 11 d’octubre del 2010

PRICASSO: PORTAR L’ART ENTRE CAMES

La forma en que realitza, l’australià Tim Patch, alies Pricasso, les seves pintures té quelcom particular doncs utilitza com a pinzell i creació de l’art, el més preat pel sexe masculí: el seu propi penis.
Potser no quedi a l’alçada dels grans genis de la pintura però s’ha de reconèixer que pintar amb el penis i les natges no deixa de ser estrany i sorprenent. L’art pot prendre moltes formes i Tim Patch té una forma interessant d’aplicar la pintura sobre el llenç.
Es veu que aquest extravagant artista va començar fent ceràmica i pintura i, més tard va descobrir que lo seu era fer retrats fent servir la seva verga i el seu darrera nu . Aquest últim el fa servir per pintar el fons dels retrats i descansar el seu "pinzell".
Fer-ne un, no li porta més de vint minuts i els més barat el ven a 50 dolars –uns 36 euros-.

Si voleu veure més de l'artista, la qualitat de les seves obres o concertar una cita perquè us faci un retrat, aquí us deixo la seva pàgina:

http://www.pricasso.com/


diumenge, 5 de setembre del 2010

CONTRA LA CRISI, COMERÇOS ORIENTALS

Per tots és coneguda la gran proliferació de basars i supermercats orientals que cada dia més inunden les nostres ciutats. Venen casi de tot i a preus molt barats i això en temps de crisi és un negoci segur per ells. Podríem comptar amb els dits d’una mà la gent que no ha anat a comprar mai a un “xinu”.

Fa uns dies, vaig comprar un recarregador de piles, Silvan  - marca mira’m i no te fixis- a una botiga d’electrodomèstics; després,  vaig anar a un basar xinès per comprar un estri de cuina i just a l’entrada, vaig veure el mateix recarregador, que havia adquirit uns moments abans, cinc euros més barat. Jo havia pagat deu euros i això em va indignar bastant,  perquè era exactament el mateix producte - marca i grossària -.
Aquest estiu, visitant país vaig ensopegar amb una forta ruixada i va ser quan vaig entrar a una de les botiguetes de records del barri antic de San Sebastià per comprar-me un barret de pluja. Al cap d’una estona, passant per davant d’un basar xinès, quina va ser la meva sorpresa veure exposats a l’entrada barrets exactament iguals que el meu a un euro i mig. Tres euros i mig més barat!

Aquí ens estem perdent senyors! Com pot ser que els comerciants d’aquí tinguin els mateixos productes que els basars xinesos a preus desorbitants? Si volen competir amb ells hauran de respectar, almenys, la qualitat dels seus productes i no donar gat per llebre.
Molts botiguers es queixen de que les tendes orientals tenen molt èxit i els hi treuen clientela i el quid és que tenen de tot, a bon preu i són esclaus de la feina.
Els comerciants diuen que poden competir en servei, atenció i qualitat, però no amb els seus preus. Això no ho tinc tan clar perquè tot i que alguns dels productes dels basars xinesos són d’ínfima qualitat, he pogut comprovar
- com he explicat abans - que d’altres són completament iguals.
Una altre de les claus de l’èxit  i difícil de competir és l’horari dels supermercats orientals. La majoria obren els dies festius i, a diari, alguns romandran oberts fins les  22:30 hores incomplint els horaris comercials imposats per la llei; però per la gent és un bon recurs per fer les compres de última hora. - La llei permet només la llibertat d’horaris a les tendes d’alimentació amb una superfície inferior a 120 metres quadrats, sempre i quan no superin el màxim de dotze hores diàries -.

Que en penseu dels basars i supermercats xinesos?
Sou clients habituals d’aquests comerços?

diumenge, 30 de maig del 2010

FOTOGRAFIA ERÒTICA MASCULINA

La fotografia de la nuesa masculina ha tardat molt temps en ser acceptada com una forma legítima de expressió artística en la història de la fotografia.

L’aparició de la fotografia, en 1826, fou generant poc a poc l’interès pel nu, primer el femení i molt més tard, el masculí. Nois adolescents van començar a aparèixer despullats ja des de finals del segle dinou.

La mentalitat de l’època era, de fet, contraria a l’actual. El nu infantil era menys immoral que el adult. Les senyals de la pubertat, l’aparició del pèl moixí, especialment el púbic, era considerat en l'època obscè. I al revés, el nu preadolescent era considerat menys evocador de la sexualitat i per tant acceptat amb major facilitat. Avui en dia, aquests tipus de fotografies, serien tatxades, sense dubte, de pedòfiles.

En els seus principis, la fotografia de nus es va trobar amb dos grans problemes per ser acceptada socialment, així com en els ambients artístics. D’una banda el gran realisme que caracteritzava a la imatge fotogràfica i per tant la resultant insolència visual de les imatges  en contraposició amb la pintura. S’acceptaven nueses en pintura, però en fotografia eren massa reals i personalitzats, els cossos tenien un propietari visible. Per un altre banda, el segon problema va radicar en la proliferació d’imatges de nus de contingut sexual explícit, és a dir pornogràfic, el que escandalitzava a la societat d’aquells dies i donava a la nuesa fotogràfica un impacte visual i conceptual encara més gran.

El Baró Wilhem Von Gloeden (1856-1931) va ser un dels pioners en la imatge del cos nu masculí A partir, de l’any 1890 començaria a fotografiar
joves despullats. A l’any 1914, Von Gloeden va arribar a realitzar unes 7000 fotografies. Va ser idolatrat, però també odiat a la vegada.

La fotografia i l’erotisme ja es relacionaven a principis de segle. Per descomptat eren altres  formes tant estètiques com tècniques, i els conceptes de bellesa han anat variant al llarg dels anys imposats en gran part pels canons que marquen les modes. El que no sembla canviar gaire son els conceptes morals, que si bé a l’any 1900 ja eren restrictius, avui en dia encara hi ha un cert tabú en el que és refereix a la fotografia masculina eròtica.  Se sol confondre l’erotisme amb diferents tipus de perversió. La nuesa segueix estant mal vista per una gran part de la societat i no diguem ja per les diferents religions tant d’unes creences com d’altres.

L'arribada de la fotografia només va fer que els artistes pugessin plasmar amb més realisme aquest encant que també buscaven pintors i escultors, aquesta bellesa que generalment ve implícita amb el cos femení, quelcom que tampoc acabem de superar o entendre. La nuesa femenina és acceptada  per homes i dones tot i que, en els últims anys, hem presenciat un despullament del mascle en els mitjans de comunicació perquè aquest s’ha descobert com objecte de desig i consumidor de moda, però també per una alliberació de la mirada de les dones, pel col·lectiu gay i pels propis heterosexuals que van trencant tabús.

De totes maneres, com he dit abans, la nuesa masculina encara no està tan desinhibida com la femenina i així doncs:

Quina és la diferència que fa que aquesta sigui més limitada que la femenina?
És qüestió d’estètica o simplement generacional?
Costum?
Educació?






























Fotografies fetes pel Baró Wilhem Von Gloeden de principis del segle XX