GAIA: ART URBÀ

El graffiti va començar a finals dels anys 60 quan un missatger adolescent d’origen grec, anomenat Demitrius va posar el seu “motiu” al costat del número del carrer on vivia (TAKI 183).
Demitrius viatjava constantment en el metro d’un lloc a l’altre de la ciutat de Manhattan i en el trajecte estampava el seu tag –firma- en tots els llocs, a dins i fora del vagó. Ell no ho considerava dolent i en una entrevista que se li va fer en el New York Times va respondre: “Simplement és quelcom que he de fer. Treballo, pago els meus impostos i no faig mal a ningú”. Aquests actes el van convertir en un heroi i d’aquesta feta, es va encetar un dels últims moviments artístics i culturals del segle XX.
A partir dels anys 80 comença l’expansió a la costa oest dels E.E.U.U., a Europa i arreu del món.

TAKI 183 a finals dels anys 60

A Barcelona, l’art urbà el podem trobar en diferents llocs –des de zones molt cèntriques fins a llocs perifèrics, des de parets fins a les persianes dels locals- i és que el carrer necessita expressar-se, canviar, respirar i reinventar-se a cada instant i així ho fa però no sempre en la direcció adequada. Per desgràcia, a vegades, l’art dels graffiteros es veu pertorbat per altres que només es dediquen a embrutar la ciutat amb pintades o tags –firma o acrònim d’una persona- ordinaris i mancats d’art en cases, pilars de ponts, monuments, lavabos públics...

TAGS en lavabos públics

Personalment, m’agraden els graffitis i prefereixo veure un bon mural graffiteat que veure una propaganda de Coca-cola, però també és veritat que s’haurien d’habilitar més llocs per poder realitzar aquestes obres d’art urbà.

GRAFFITI en una paret d'un carrer de Barcelona

El graffiti sempre ha estat relacionat amb molts problemes socials. La societat l’ha rodejat amb un gran núvol de tòpics relacionats amb la delinqüència, vandalisme, marginació, tribus urbanes, gamberrisme, etc...
Quan es menciona la paraula graffiti, automàticament es tatxa d’amoral, perjudicial, molest. També se li atribueix la característica de crear malestar social, inseguretat ciutadana, terror, pànic... Però en realitat el que provoca totes aquestes incomoditats, el que fa mal a la societat és la ignorància.
Cada cop s’obren més portes pels artistes dels murs: concursos i inclòs encàrrecs per decorar locals -a Barcelona, molts comerciants contracten a artistes urbans perquè pintin les seves obres a les persianes dels seus locals- Poc a poc el graffiti és més popular al carrer i cada cop hi ha més gent que admira aquest tipus d’art.

GRAFFITI en el centre comercial Maremagnum de Barcelona

GRAFFITI en una persiana d'un local de la plaça de Sant Agustí vell de BCN

Plaça de Sant Agustí vell de BCN (Barri de Sta. Caterina)

Plaça de Sant Agustí vell de BCN

Carrer del Comerç de BCN

Carrer de Gignàs de BCN (ciutat vella)

Carrer de Gignàs de BCN

Carrer de Joan Massana de BCN (ciutat vella)

Carrer de N'Arai de BCN (ciutat vella)

Carrer d'Avinyó de BCN

Carrer del Rec de BCN (Barri de la Ribera)

Carrer Pas de l'ensenyança de BCN

Barri del Carmel de BCN

El graffiter busca el seu propi camí i respon a les seves motivacions. Els ingredients de il·legalitat i competició que té aquest món el fan molt atractiu per alguns sectors de la joventut urbana.

“No hi ha major plaer que fer el que no pots fer”