dimarts, 16 de juny del 2009

QUIN MISTERI S’AMAGA DARRERA DEL NOM DEL VOSTRE BLOG?

Desprès de dissipar els meus dubtes de com us agrada un blog i el perquè i amb quina finalitat bloguejem, allà va una tercera si més no curiositat de perquè heu anomenat el blog de la manera que ho heu fet.

Quan vaig decidir endinsar-me en el món dels blogs tenia clar que seria més de tipus personal, temes que m’afectaven, preocupaven o interessaven. A l’hora d’elegir el nom, una tempesta de idees em van envair la ment, noms místics com ara Calantha: flors boniques, Zoe: vida, Uriana: el desconegut, Thea: Deessa de l’or, Shangri-La o Shambala: Paradís fictici dels mestres espirituals, perdut entre les muntanyes de Himalaia on regne la saviesa i els homes són immortals vivint en perfecta harmonia amb la natura, GAIA o Gea: Deessa grega de la terra i, d’altres de caire més irònic com Escampar la boira, Per llogar-hi cadires, Qui canta els seus mals espanta, T’ho dic o rebento...

Al final, em vaig decantar per la Deessa mare que personifica la terra.

El nom de GAIA sempre m’havia atret pel seu significat i vaig decidir que així es diria el meu blog. Altres raons, van ser que era un nom curt, llegible, pronunciable, fàcil de memoritzar i amb força.

Per un altre banda, el nom de GAIA no és representatiu del que generalment escric. Se que això, és un punt bastant bàsic a l’hora d’elegir un nom pel blog però, les raons abans mencionades em van convèncer més i acabar de decidir-me.

Sento decebre’s però el nom del meu blog, no amaga cap història fàntastica, ni cap misteri. Els noms místics, de Deus i Deesses sempre m’han atret tot i que sóc atea.

A vegades, el que determina que es llegeixi un blog o no és pel seu nom. Hi ha blogs molt bons però amb un títol que no t’inspira res. També hi ha blogs amb títols sensacionals però amb continguts que costen d’arribar al lector. He dit que m’agradaven els noms de Deesses però no m’agraden els blogs amb contingut místic i sóc conscient, que en el meu cas es pot caure en una mala interpretació. He après a no guiar-me pel nom. Visito als que tinc oportunitat de fer-ho i si no m’agraden, no torno i llestos

Blogs amb noms originals en n’hi ha molts. Alguns refracten el que escriuen, d’altres és una qüestió més personal (el seu nick, noms de fills...) i en n’hi ha que ni està vinculat amb el que escriuen o tan sols no significa res.

És el nom del blog el que et motiva llegir-lo?

Quin misteri s’amaga darrera del nom del vostre blog?