diumenge, 30 de maig del 2010

FOTOGRAFIA ERÒTICA MASCULINA

La fotografia de la nuesa masculina ha tardat molt temps en ser acceptada com una forma legítima de expressió artística en la història de la fotografia.

L’aparició de la fotografia, en 1826, fou generant poc a poc l’interès pel nu, primer el femení i molt més tard, el masculí. Nois adolescents van començar a aparèixer despullats ja des de finals del segle dinou.

La mentalitat de l’època era, de fet, contraria a l’actual. El nu infantil era menys immoral que el adult. Les senyals de la pubertat, l’aparició del pèl moixí, especialment el púbic, era considerat en l'època obscè. I al revés, el nu preadolescent era considerat menys evocador de la sexualitat i per tant acceptat amb major facilitat. Avui en dia, aquests tipus de fotografies, serien tatxades, sense dubte, de pedòfiles.

En els seus principis, la fotografia de nus es va trobar amb dos grans problemes per ser acceptada socialment, així com en els ambients artístics. D’una banda el gran realisme que caracteritzava a la imatge fotogràfica i per tant la resultant insolència visual de les imatges  en contraposició amb la pintura. S’acceptaven nueses en pintura, però en fotografia eren massa reals i personalitzats, els cossos tenien un propietari visible. Per un altre banda, el segon problema va radicar en la proliferació d’imatges de nus de contingut sexual explícit, és a dir pornogràfic, el que escandalitzava a la societat d’aquells dies i donava a la nuesa fotogràfica un impacte visual i conceptual encara més gran.

El Baró Wilhem Von Gloeden (1856-1931) va ser un dels pioners en la imatge del cos nu masculí A partir, de l’any 1890 començaria a fotografiar
joves despullats. A l’any 1914, Von Gloeden va arribar a realitzar unes 7000 fotografies. Va ser idolatrat, però també odiat a la vegada.

La fotografia i l’erotisme ja es relacionaven a principis de segle. Per descomptat eren altres  formes tant estètiques com tècniques, i els conceptes de bellesa han anat variant al llarg dels anys imposats en gran part pels canons que marquen les modes. El que no sembla canviar gaire son els conceptes morals, que si bé a l’any 1900 ja eren restrictius, avui en dia encara hi ha un cert tabú en el que és refereix a la fotografia masculina eròtica.  Se sol confondre l’erotisme amb diferents tipus de perversió. La nuesa segueix estant mal vista per una gran part de la societat i no diguem ja per les diferents religions tant d’unes creences com d’altres.

L'arribada de la fotografia només va fer que els artistes pugessin plasmar amb més realisme aquest encant que també buscaven pintors i escultors, aquesta bellesa que generalment ve implícita amb el cos femení, quelcom que tampoc acabem de superar o entendre. La nuesa femenina és acceptada  per homes i dones tot i que, en els últims anys, hem presenciat un despullament del mascle en els mitjans de comunicació perquè aquest s’ha descobert com objecte de desig i consumidor de moda, però també per una alliberació de la mirada de les dones, pel col·lectiu gay i pels propis heterosexuals que van trencant tabús.

De totes maneres, com he dit abans, la nuesa masculina encara no està tan desinhibida com la femenina i així doncs:

Quina és la diferència que fa que aquesta sigui més limitada que la femenina?
És qüestió d’estètica o simplement generacional?
Costum?
Educació?






























Fotografies fetes pel Baró Wilhem Von Gloeden de principis del segle XX

diumenge, 16 de maig del 2010

RARESES URBANES BARCELONINES

Curiosa furgoneta aparcada en un carrer a prop de la Ronda Sant Antoni.
I diu així: "Sin Dios la vida no tiene propósito, sin propósito la vida no tiene sentido". DIOS BENDIGA ESTE PAÍS. Cristo es la respuesta: "Venid a mi todos los que esteis trabajados y cargados y yo os haré descansar". Cap gràcia em faria pujar dins d'aquesta furgoneta.

Per darrera: "No estoy en crisis, estoy en Cristo". "El infierno es real, escapa de él, lee la Bíblía" . El millor llibre de contradiccions, replet de fantasies i ciència ficció que et crea més dubtes que respostes.

A la plaça d'en Lluís Millet -compositor i director de música- situada a prop del emblemàtic edifici modernista Palau de la Música de Barcelona, hi podem trobar un altre placa fent "honor" al seu renebot, l'expresident de la Fundació lOrfeó-Palau de la Música Catalana el corrupte Sr. Félix Millet però en aquest cas li han canviat el cognom per "Billet" en al·lusió a la seva afició pels bitllets. Actualment, molta gent  la coneix per Plaça de Félix Billet i tot per obra d'algun simpàtic desconegut. Aquest canvi de nomenclatura no oficial, davant dels greus fets pels que s'ha querellat la Fiscalia contra el Sr. Millet, posa una nota d'humor al malestar que viu al col·lectiu de persones vinculades al Palau de la Música. Curiosament, hi ha una falta ortogràfica a la placa doncs, a la paraula "billet" li faltaria una "t". Potser ho van fer aposta per simular més semblança a l'autèntic nom?

A l'altre banda de la plaça, la placa original on figura el nom de Lluís Millet. (Pobre... el seu parent si aixequés el cap!)

Els veïns de la que havia sigut la casa del pintor Josep Maria Sert de Barcelona no renuncien a un petit espai verd però en aquest cas potser s'han passat un pèl, no?

Els balcons dels veïns del carrer Almogàvers tampoc no pequen precisament per discrets. 

Pobres veïns els que viuen en mig de la penombra.

Reflexes urbans

Al costat del Centre Mèdic "Teknon" de la zona de la Bonanova de Barcelona hi podem trobar aquest curiós cartell. Els veïns devien estar farts de que la gent els hi toqués el timbre per demanar hora.

A l'Avinguda General Mitre de Barcelona cantonada carrer Modolell trobem un edifici industrial amb una bandera pirata.

 Si fa una mica de vent a Barcelona, és un bon dia per aconseguir un bon rentat de cotxe gratuït. Només has de donar unes quantes voltes al voltant de la font del Passeig de Gràcia amb Granvia i el vent farà la resta.

Cartell penjat en la porta d'un garatge de la zona de la Bonanova de Barcelona. Buff! Qualsevol deixa el seu cotxe aparcat davant, les conseqüències poden ser nefastes...

Cartell penjat en una porteria de la zona l'Eixample de Barcelona. I jo, em pregunto....amb quines altres parts del cos acostumaven a tancar la porta els veïns d'aquesta comunitat?

Al carrer Tuset de Barcelona, hi podem trobar una tapa de metall de les que es troben al terra de les voreres, amb un graciós error tipogràfic: pubilc en contes de públic. En que deurien estar pensant??