divendres, 25 de febrer del 2011

A FALGARS PEL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

El camí Ral de Vic a Olot va ser durant els dos primers mil·lenis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França. Per aquest camí, va transcórrer la vida social i econòmica, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i vençuts d'un grapat de guerres.

Font de les Marrades
Al fons, la font de les Marrades


Entrem a la part més espectacular del camí. En un tram d'uns 3,6 km la Generalitat va invertí casi mig milió d'euros en obres d'aplanament del terreny, rehabilitació del empedrat, neteja i reconstrucció de talussos, instal·lació de panells informatius, etc...
Monòlit amb l'escut de la ciutat de Vic. Segle XVIII

LA MINA DELS BANDOLERS:

Cavitat entre roques d'uns 50 metres de llarg i uns 2 d'ample, a prop del camí Ral i coberta de vegetació. Diu la llegenda, que segles enrere, en ella s'amagaven una quadrilla de bandolers que assaltaven als viatgers. Una pastora de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un d'ells, era qui els subministrava la informació. Al final, els agutzils reials la van detenir, la van interrogar i van aconseguir apressar a alguns dels bandolers. Aquests, foren penjats d'una biga de roure del menjador de l'Hostal del Grau. Des de llavors, a la biga de l'hostal se li diu "biga dels penjats".


EL GRAU D'OLOT

En el Grau d'Olot, el camí perd ràpidament desnivell -en total uns 400 m.- al principi per les Marrades del Grau, construcció civil del segle XVIII que possibilitava el pas d'animals de ferradura.

L'Hostal del Grau, antigament donava servei als traginers i a altres gents que feien camí
L'Hostalot -890 m.- antic hostal al peu del camí Ral.
Torrent de la Faja, a dalt de Falgars




































Sant Pere de Falgars
El poble d'Hostalets de Bas vist des de Falgars
El poble de Sant Esteve d'en Bas vist des de Falgars
Hostalets de Bas -Font de la Clapera-
Falgars vist des d'Hostalets de Bas
...i fi de trajecte.

diumenge, 6 de febrer del 2011

"LA NIT DE SANT JOAN" DESPRÉS DE TRENTA ANYS

Aquest cap de setmana he anat a veure “La nit de San Joan” interpretada per Dagoll Dagom a l’auditori de San Cugat. Un espectacle amb casi trenta anys d’antiguitat, una màgica història de dues hores i quart de duració que ens transporta a una revetlla catalana dels anys 60.
A l’any 1981, Dagoll Dagom va sorprendre al món teatral amb aquest musical que protagonitzava el cantant Jaume Sisa. Anys després, en Carles Alberola ha estat l’encarregat de revisar aquest mateix espectacle i sembla ser que en essència no ha canviat gens.
La posta en escena dels actors va ser bona a pesar de presenciar l’obra des de l’amfiteatre i malauradament no poder distingir bé les expressions dels protagonistes.
El guió, al meu parer, una mica desordenat en la primera part però en la segona millora bastant i acaba deixant l’ànim conformat dels que en un principi estaven decepcionats . En la primera part, l’argument de la nena Rita (Laia Piró) de perquè no la deixen anar de revetlla em va semblar bastant pesat i nyonyo i l’escena dels marcians se salva pel vestuari, tot i que no dubto que als assistents més menuts de la sala els hi devia de fascinar.
El números musicals que més em van satisfer van ser el de la revetlla “ye ye” i la del “Gran Jordiet”. El ritmes eren bons i els actors cantaven i  es movien molt bé. Els millors actors en Jordi Llordella fent de noi i progre (entre altres), la Noelia Pérez en el seu paper de follet i l’Annabel Totusaus fent de senyoreta González.
Potser, aquesta “Nit de San Joan” sembla destinada als més petits però si teniu encara un esperit infantil no us la perdeu.