dimecres, 22 de juliol del 2009

SUN GAZING O COM ALIMENTAR-SE AMB EL SOL



Fa uns dies, vaig anar al Parc Nacional d’Aigüestortes juntament amb la meva família i una amiga. Vam fer l’estada a un camping del mateix parc natural i l’endemà quan ens vam llevar per iniciar la ruta als estanys, em van sorprendre dos coses (a part del paradisíac entorn) : l’actitud i les paraules de la meva amiga. Tot somrient, em va dir que anava a saludar i mirar al sol durant una estona, descalça amb contacte amb la Mare Terra. A mi, també m’agrada veure els primers raigs de sol del matí però no amb la mateixa finalitat que em va explicar. Feia uns tres mesos que estava practicant el Sun Gazing i li estava escaient de meravella, el seu cos s’anava desintoxicant perquè cada cop tenia menys necessitat de menjar, se sentia més àgil i començava a tenir una millora a nivell mental. El que em deia em va causar impacte i vaig voler buscar informació sobre aquesta pràctica tan poc expandida i gens coneguda per molts.

El Sun Gazing és una practica molt antiga expandida arrel del món que consisteix en mirar al Sol d’una determinada manera. S’ha de fer les primeres hores del matí i les últimes del vespre. Es comença el primer dia mirant 10 segons i s’anirà afegint cada dia 10 segons més. Es farà descalç, de peu, sobre la terra, sense trepitjar ciment, pedra, herba del camp o jardí (l’herba absorbeix l’energia solar) . Es relaxen els muscles facials, els ulls, el cos i has de procurar desfer-te de la tensió i l’estrès. Ha d’haver una actitud d’entrega a l’energia del sol i convèncer-te de que aquesta pràctica t’ajudarà.

Si fem això durant 3 mesos seguits, es a dir si arribem a mirar al Sol durant 15 minuts, aconseguirem beneficis físics importants. La llum del Sol és com un làser beneficiós per la vista. A poc a poc els nostres defectes visuals s’aniran corregint.

Si seguim amb aquesta pràctica durant 6 mesos, es a dir mirant el Sol fins els 30 minuts experimentarem una important millora a nivell mental. Les pors i els pensaments negatius poc a poc desapareixeran. La majoria de les nostres dolences físiques s’originen degut als nostres pensaments. La llum del Sol fa que l’activitat mental es tranquil·litzi i comencem a pensar conscientment, inofensivament i amb claredat.

Si seguim fins els 9 mesos aconseguirem estar mirant al Sol durant 45 minuts seguits. Això és el màxim recomanable. Amb 45 minuts experimentarem millores espirituals. Millores en la nostre meditació i poc a poc i sense forçar arribarem a experimentar la manca de desig de menjar.

Si durant aquest procés el dia està ennuvolat, mirarem al Sol, el proper dia que en faci i ho farem allà on havíem deixat el compte.

Desprès dels 9 mesos, baixarem a 15 minuts diaris durant 1 any per arribar a aconseguir convertir-nos en un”Chip Solar”. Amb això aconseguirem menjar menys i reduir les respiracions per minut. Al consumir menys calories el cos millora en salut i es viu més temps.

Aquesta pràctica es realitza només durant un període de 270 dies, de forma regular o irregular. Un cop el cos s’ha convertit en un chip solar, llavors no es necessari seguir amb el Sun Gazing. No és una pràctica que es tingui que realitzar tota la vida. Si és fa durant 270 dies (111 hores) ja haurem completat la pràctica.

El Sun Gazing s’ha començat a difondre de la mà del mestre hindú Hira Ratan Manek que a l’any 1962 va començar a investigar sobre el tema i a l'any 1992 va començar a experimentar en si mateix sota estricta supervisió médica (es veu que els metges l’han estudiat en varies ocasions per períodes de 130, 211 i 411 dies i els seus informes mèdics estan en la seva web: www.solarhealing.com)

Hira ha estat 411 dies sense menjar, només a base d’aigua i sol. Ha dedicat la seva vida a ensenyar com el nostre cos pot aconseguir energia a través de altres fonts diferents del menjar. Ell assegura que qui ho practica els sentiments negatius disminueixen, les malalties cròniques i l’obsessió pel menjar desapareixen. Actualment, rarament ingereix menjà però, per no ferir els sentiments religiosos, quan visita algun temple només pren ofrenes que es diuen “prasad”.

Hira, viatja per tot el món (no fa gaire va venir a la Garrotxa). No cobra pels seus cursos i xerrades. Li pagues el bitllet i li assegures l’allotjament i ve a comunicar la seva saviesa. Ah! I no t’has de preocupar per les seves dietes, ja que no menja...

Per qui vulgui economitzar i seguir una dieta d’aprimament , depurativa i a la mateixa vegada energètica que millor que apuntar-se a aquesta pràctica mil·lenària. Que no tenim temps de fer Sun Gazing? Doncs, practiquem menys el TV Gazing i el PC Gazing...

Particularment, no dubto d’alguns dels beneficis que et pot aportar el Sun Gazing però no sóc simpatitzant de les pràctiques extremistes.

I vosaltres, que en penseu?



El mestre Hira Ratan Manek


dijous, 9 de juliol del 2009

FESTA, DIVERSIÓ I DISBAUXA A RITME DE DJEMBÉ

Una de les meves afeccions és tocar el Djembé. Aquest instrument de la família dels membranòfons és la meva debilitat des de fa uns anys i us puc assegurar que és completament terapèutic, desestressant, alleugera tensions i molt divertit.

El Djembé va néixer a l’antic imperi Mandinga (entre Mali i Guinea) i posteriorment va migrar a Senegal, Costa d’Ivori i Burkina Faso. Sempre m’ha atret tot el referent a Àfrica. La seva cultura, la gent, l’art i la seva música per això quan vaig veure que tenia l’oportunitat de integrar-me en un grup de percussió africana, no ho vaig dubtar ni un moment.

Actualment sóc membre d’un grup anomenat “Seneolot” (per motius que no venen al cas, l'any passat tocava amb “Semilla Negra”). Tan sols fa tres anys que toco aquest instrument i en aquest temps he tingut dos mestres inigualables. Podria dir moltes coses d’ells (perfeccionista, obstinat i inquiet un i més tolerant, flexible i assossegat l’altre), però vull destacar d'altres, molt importants per a mi, que tenen en comú.
Gràcies Rubén i Badou per la vostra perseverança, constància i dedicació incondicional. Per haver-nos sabut transmetre quelcom molt bonic: “Sentir i Gaudir de la percussió”

De tant en tant fem alguna actuació a Olot o rodalies: per les festes d’algun barri, Fira de les Entitats, Dinar multicultural de St. Roc, Jornada Senegalesa d’Olot, Festes del Tura...

Jo i la majoria d’integrants del grup estem aprenent, però guiats pel mestre actual, en Badou, intentem transmetre al públic una mica de la cultura africana amb ritmes (de festa i rituals) i cançons tradicionals del Senegal. Tot plegat, amb ganes de passar-ho bé.

Us deixo el programa de la "V ÉDICIÓ DE LA JORNADA SENEGALESA D'OLOT"

18 DE JULIOL 2009

A les 17 hores: Conferència “La immigració” a càrrec de Amadou Sam (Sala d’Actes de l’Hospici)

A les 18 hores: Inauguració de l’exposició fotogràfica i de materials del Senegal (Pati Hospici)

A les 18:30: Cercavila de Timbalers des de l’Hospici al Firal A les 19 hores: Actuació Castellera dels Xerrics d’Olot i ESPECTACLE DE PERCUSSIÓ I BALLS AMB MÚSICA TRADICIONAL SENEGALESA I OLOTINA A CÀRREC DEL GRUP “SENEOLOT” i amb la col·laboració de Timbalers del Nucli Antic i Timbalers del Pim Pam Pum

A les 20h: Sopar amb gastronomia senegalesa: fataya, bissap i dindiers.

Podeu adquirir el tiquet el mateix dia al Firal. Preu 2 euros.

Organitza: Associació de Senegalesos de la Garrotxa, amb la col·laboració de Timbalers del Nucli Antic, Timbalers del Pim Pam Pum foc i la colla castellera Xerrics d’Olot i el suport de
l’Ajuntament d’Olot

US HI ESPEREM!!



Festes del Tura ("Seneolot"), 09/2007 i Dinar multicultural ("Semilla negra"), 07/ 2008