REVIVINT L’ÈPOCA FEUDAL A LA FIRA DE ST. NICOLAU

Un any més la Fira de St. Nicolau del Mallol va lluir de nou i va ser l’escenari de diverses activitats i espectacles. Aquesta terra de remences, antiga capital  del vescomtat de Bas  ha reviscut durant dos dies (5 i 6 de desembre) l’època feudal recordant al cabdill Francesc de Verntallat que va lluitar a favor dels pagesos i la Bruixa Estruga, figura històrica que  procedia d’una de les nissagues benestants del Mallol medieval. Els orígens d'aquesta fira es remunten a un Privilegi signat pel Rei Pere III (IV d'Aragó) l'any 1377.

El visitant a mesura de que es va anar  endinsant  pels carrerons estrets i costeruts del poble va poder gaudir  del munt de paradetes de productes alimentaris propis del territori, de l’artesania,  la música,  la mostra de bestiar, del teatre i de les pomposes vestimentes medievals dels actors.
 
Tot i que els actes més rellevants  van ser el pregó a càrrec de l’humorista Pep Plaza i el torneig de cavalls; els diferents espectacles teatrals que van anar oferint la companyia “Excalibur” al llarg d’aquests dos dies, van ser espectaculars: danses, espadatxins, bruixes, gitanes, cavallers, lluites, princeses, captaires... que, per moments, et transportaven a l’edat mitjana. Aquest any, vaig decidir col·laborar en l’espectacle medieval i em van oferir el paper de captaire- leprós. Us puc assegurar que m’ho vaig passar d’allò més amè veient les diferents reaccions de petits  i grans. Em va agradar , perquè es tractava  d’interpretar-ho al teu aire, sense horaris, ni guions memoritzats. El captaire actuava pel tot el poble, captant, fent-se fotos amb els visitants, gastant bromes, espantant o jugant amb els nens encara que algun o altre arrencava a córrer al veure tal personatge (no és d’estranyar). Les diferents reaccions i situacions que em vaig anar trobant durant aquest heterogeni recorregut de gairebé dos hores i mitja van ser d’allò més sorprenents, des de menuts que m’obsequiaven amb un tros de fuet o coca, senyors que s’atrevien a donar-me un petó a la galta, a pesar del meu esgarrifós aspecte, per fer-se una foto amb mi, fins a adolescents que marxaven esparverats. La nota còmica (o no tant) va ser la cara d’espant que se’ls hi quedava a la gent, que visitaven la presó del poble, al veure’m entrar. L’esglai, crec que els hi va durar estona, je je
Tot una experiència divertida que  t’endinsa en  aquest món tan fascinant del teatre.

Vistes generals de la Fira

Làtex, cotó, paper higiènic i maquillatge pot fer meravelles

 

          

Molta participació per part del públic

A la taverna del Mallol

Les minyones d'en Verntallat

 

 

Torneig de cavalls

 

La dansa dels Deus

Els timbalers i la Bruixa Estruga

Vistes generals de la Fira i el poble del Mallol

MÀSCARES DE CARNAVAL

El Carnaval és música, color, fantasia, història i tradició. Personalment, m’agrada gaudir d’aquesta festa i penso que és un bon moment per sortir al carrer a desinhibir-se doncs, ja ho diu una dita molt popular: “Per Carnaval tot s'hi val”. Aquesta festa, relacionada amb la tradició cristiana, es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, dia en que s’inicia la quaresma que dura quaranta dies. En aquests dies, teòricament, la gent s’ha d’abstenir de tot tipus de plaer (menjar en abundància, sexe i diversió en general) i, per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat trencant-se moltes regles i aprofitant fer tot allò que després no es podrà fer.
Fa una colla d’anys que sóc educadora d’esplai d’un centre especial de treball (C.E.T.) i m’agrada veure la il·lusió i l’afany que posen els nois, a l’hora de confeccionar les màscares de Carnaval que lluiran el dia assenyalat. Aquest any hem elaborat unes de molt vistoses, fetes amb cartró, pelfa, paper pinotxo i lluentors, típiques de les Illes Bahames. La veritat, molts d’ells, m’han sorprès amb la seva capacitat creativa, motivació i destresa a l’hora d’enganxar els lluentors ja que, es necessita d’una paciència prodigiosa. I parlant de la motivació de les persones de C.E.T., evidentment, perquè aquesta funcioni, l’educador ha de ser el primer en tenir ganes de dur a terme qualsevol activitat portant la iniciativa i animant als nois a col·laborar. També, és molt important que l’educador confií en si mateix doncs, d’aquesta manera sabrà que qualsevol activitat que faci serà acceptada positivament però, els objectius no es compliran si l’estat d’ànim del monitor no es bo, doncs la seva actitud es transmet molt ràpidament als nois.
He volgut inserir varies fotografies d'alguns dels diferents treballs de Carnaval que hem fet aquests darrers tres anys:
- L’any 07: Vàrem elaborar màscares fetes amb guix partint de l’extracció de motlles de les cares dels nois. Les màscares és van pintar i decorar amb purpurina i s’aguantaven amb un pal.
- L’any 08: Vàrem elaborar màscares fetes amb paper maché . Amb una bossa de plàstic plena de sorra és va formar una cara que desprès vam anar cobrint amb tires de diari mullat de cola d’empaperar. Un cop dissenyada la forma és va deixar assecar el diari.
Seguidament, es van pintar i decorar amb cabells de llana i purpurina
- L’any 09: Màscares de les Bahames, mencionades abans.El dia 27 de febrer celebrarem la festa de Carnaval i una de les coses que em fa més feliç a la feina és poder veure l’alegria reflectida en les cares dels nois de C.E.T. lluint les seves màscares, ballant i passant-s’ho d’allò més bé.

ANY 2007: Màscares de guix realitzades pels nois de C.E.T

ANY 2008: Màscares de paper maché realitzades pels nois de C.E.T.

ANY 2009: Màscares de paper pinotxo i lluentors realitzades

pels nois de C.E.T.