NADAL A LA FAGEDA

El 19 de desembre, a la Cooperativa la Fageda vàrem celebrar el Nadal amb un dinar conjunt de cada secció. Seguidament es va fer una cantada de nadales amenitzada per músics de la secció de jardineria, el caga Tió i finalment l’esperada xocolatada amb melindros, que ens va fer entrar en calor a tots i va donar el punt i final a aquesta emotiva tarda. Enhorabona a tots els organitzadors i col·laboradors de la Festa!

EXPERIMENT DE MILGRAM

Desprès de veure el vídeo de l’experiment d’Standford que en Ginkgo ha penjat al seu bloc, he volgut penjar un relacionat, també, amb psicologia social: L’Experiment de Milgram.
Aquest experiment consisteix en mesurar la bona voluntat d’una persona que obeeix les ordres d’una autoritat encara que aquestes puguin entrar en conflicte amb la seva consciència personal. L’investigador persuadeix al participant perquè doni, el que aquest creu que son, descarregues elèctriques doloroses a un altre subjecte el qual es un actor que simula rebre-les.
Fins on pot arribar l’ésser humà davant de tal situació?

TAFANEJANT PER L'ESPAI GIRONÈS!

Les noies tot ho volen comprar...


Les gorres se’ns escauen molt bé!

VOLUNTARIS A LA MARATÓ

Treballo a la Cooperativa de la Fageda que té com a finalitat la integració sociolaboral de persones que pateixen discapacitat psíquica o trastorns mentals. La recaptació que s’obtindria a la Marató seria emprada per a les investigacions de les malalties mentals greus i vaig pensar que seria bo aportar el meu gra de sorra. Qui no té algun conegut, amic o familiar que pateixi depressió, ansietat, esquizofrènia...?
El 14 de desembre, tres companys de feina i jo vam anar com a voluntaris de la Marató a l’Auditori de Girona, una de les sis seus que havien repartides per tot Catalunya.
Quan vàrem arribar ens van donar, a cadascun, la tarja acreditativa i els voluntaris de protocol ens van aclarir els possibles dubtes que poguéssim tenir. Seguidament ens van dirigir a la zona d’àpats i tot i que era molt aviat per sopar, no vam fer cap lleig als plats que anaven portant a la taula.
Havien nou tasques de voluntaris: guarda-roba, servei d’àpats, servei d’ordre, protocol, telefonistes, caps de taula, runners, validadors i verificadors.
Cap a les 19:30 va començar la nostra: de telefonistes. A cadascun de nosaltres se’ns va assignar un lloc i un cop asseguts vam començar a rebre un munt de trucades d’arreu de Catalunya per fer donatius.
Més de 2.700 voluntaris van atendre les milers de trucades dels donants a través de 934 línies d’atenció telefònica instal·lades en 6 seus i al final de la jornada es va fer una recaptació de 5.837.095 euros
Estem en crisi però moltes persones encara creiem en la solidaritat i Catalunya, un any més, ho ha demostrat!
L’experiència d’anar com a voluntaris a la Marató de TV3 ha estat immillorable!

Qui ho prova, repeteix!

STOMP!

En una paraula defineixo l’actuació d'STOMP del divendres 12 de desembre a l’Auditori de Girona: ÚNICA!
El grup britànic va néixer a Brighton, l’any 1991 de la mà de Luke Creeswell i Steve McNicholas. En els seus inicis es dedicaven a fer soroll pel carrer amb tota mena d’artefactes, convertint-lo en un espectacle de percussió combinat amb moviment i comèdia visual. Així fou com van aconseguir cridar l’atenció dels vianants fins al punt de que en l’actualitat hi ha 5 companyies d’STOMP de gira arreu del món.
El show d'STOMP et deixa bocabadat i el públic pot sentir l’energia dels artistes veient com poden treure ritme de qualsevol element quotidià, doncs fan d’un tros de canonada, cubells d’escombraries, capses de llumins, tapes i grans bidons d’alumini, diaris, encenedors, escombres, senyals de tràfic, aigüeres, etc... una harmonia musical junt amb tocs d’humor, ball i expressions facials transmetent tot el que necessiten dir.
L’espectacle comença amb un artista escombrant l’escenari seguit d’una presentació de ball i percussió fent servir l’escombra com a únic instrument musical.
Però el més impactant, sens dubte, és quan, penjats d'una bastida metàl·lica amb l’ajut d’arnesos, volen per l’aire tocant els objectes que pengen d'aquesta, creant una coreografia innovadora i una música i coordinació fantàstiques.
STOMP també fa participar al públic i això fa que creï una complicitat amb ell.
Si voleu gaudir de veure algun tros de les seves actuacions, cliqueu l’enllaç de sota, però si teniu l’oportunitat de veure’ls en directe, no la perdeu...
http://www.stomponline.com/

RECORDANT.....

Després de transcórrer 30 anys i de sobte, tenir davant teu l’escola on has passat una bona part de la teva infantesa, us puc assegurar que desperta moltes emocions. És una barreja de sentiments bons i dolents a la vegada, records bonics que no podré oblidar mai i d’altres no tan bonics que, per un altre banda, et fan créixer i reflexionar.
El bus em va portar fins a la Plaça Bonanova de Barcelona i des d'allà vaig anar a peu fins al Passeig de Sant Gervasi, que és on es troba el Col·legi Jesús i Maria.
Des de l’entrada semblava que res havia canviat. Allà s’alçava imponent el majestuós edifici d’estil neogótic, construït l’any 1892 per Enric Sagnier.
La Congregació de Religioses de Jesús i Maria va ser fundada a Lyon (França) l'octubre de l’any 1818 per Sor Claudina Thevenet i encara recordo, que un cop a l’any es celebrava el dia de la Família, que tenia com a objecte recaptar fons per la Congregació. S’instal·laven paradetes on podies contribuir comprant el llibre de Sor Claudina, medalles, estampes, etc..
Pujo la gran escalinata que em porta fins a l’entrada principal, toco el timbre i la porta automàtica se m’obre. Sense pensar-m’ho dos cops i amb un nus al coll, entro decidida pensant que passaré desapercebuda però una veu femenina em crida l’atenció. Explico a la conserge que sóc una antiga alumna de l’escola però ella no sucumbeix als meus arguments.
Tan sols puc fotografiar el vestíbul i pel que veig tampoc res ha canviat.
A la sortida del col·legi veig, a mà esquerra una entrada, que accedeix als jardins de la mateixa i com era d’esperar un porter que vigila, però el meu desig és tan gran que provo d’entrar i, aquí sí, la sort m’acompanya.
M’enfilo camí amunt fins al pati principal i quina és la meva decepció en veure que una bona part dels jardins i caminets de darrera de l’escola havien desaparegut. L’encant de tot aquell paratge natural s’havia transformat en un polisportiu. Una immensa tristor em va envair i vaig començar a recórrer el que quedava dels jardins, mentre un munt de records em venien a la ment. Vaig intercanviar unes quantes paraules amb el porter i, la següent sorpresa fou quan va explicar-me el nou projecte d’escola i com d’aquí uns pocs anys l’antic edifici deixaria de funcionar com a col·legi.