dilluns, 15 de febrer del 2010

ET FA PUDOR L'ALÈ....? I QUÈ!

No fa gaire, una odontòloga ha analitzat l’expedient clínic de la boca  del dictador nazi Adolf Hitler i ha revelat que patia una forta halitosi que deixava tombat a més d’un. L’Eva Braun, companya inseparable del Führer, patiria també de mal alè? La gran passió que sentia ella per ell, em fa pensar que compartien tal patologia perquè si no com s’entén que estimés tant a un home que, a part de ser el que més odi ha inspirat a la humanitat, tingués tanta bravada bucal?

L’altre dia vaig conèixer a dues persones de les que he tret les meves teories sobre tal estudi del comportament humà:
Una d’elles era un noi força agradable al que la vida conservi molts anys, però que el conservi lluny, si us plau. No ho dic perquè hagi estat una tràgica experiència conèixer-lo  si no perquè es feia notar a més d’un metre de distància. Evidentment, l’home, podia marcar el territori amb tan sols obrir la boca.
L’altre persona era la seva xicota, una noia simpàtica i atractiva. Em vaig preguntar quines grans qualitats personals deurien adornar al seu company perque  la noia cregués compensat suportar els fètids petons d’ell.
Aquesta pregunta me la vaig contestar ràpid quan la noia em va saludar amb dos petons. Llavors vaig entendre que ell, no era l’únic d’aquesta parella que posava tristes a les margarides amb només bufar-les. Ella, també patia d’halitosi. 

De sobte, vaig concloure dues coses: Una, que existia la possibilitat de que aquesta patologia fos contagiosa i dos que una parella que comparteix tal defecte estava destinada a tenir èxit en la seva vida conjugal. Cap dels dos, podia retreure a l’altre, allò del que ells mateixos són els principals exponents.

Si el que voleu és tenir èxit amb la vostre parella, busqueu a la persona que tingui els defectes més semblants a vosaltres i sino és possible, al menys que siguin compatibles.

Tenir mal alè o no, pot determinar, en gran part, el rumb de les nostres vides.

dimecres, 3 de febrer del 2010

L'ADOPCIÓ HOMOPARENTAL: ON REGNA L'AMOR RESTEN LES LLEIS

Fa temps, discutint amb uns amics, vaig mantenir una llarga dissertació sobre si s’hauria de permetre als homosexuals adoptar nens i criar-los com fills propis. Per una banda, ambdós podrien donar-li l’estima suficient a un nen, però per altre, transgredíem el concepte de pare i mare, amb tot el que això pot comportar.  N’hi havia que, tot i que eren persones molt obertes i evolucionades que acceptaven l’homosexualitat, estaven a favor de l’adopció per part de parelles de lesbianes, però no per part de gais (suposo pel que significa l’instint maternal).

El principal ingredient per què les persones cresquem sanes i integrades, és haver-nos sentit estimats, acceptades i valorades i, tot això ho dona l’amor.

Personalment, crec que un dels problemes més greus que pot afectar a un nen adoptat per pares homosexuals és la burla respecte als seus companys, però és més un problema de com s’educa als nens que de l’adopció en si. També es riuen dels obesos, dels que porten ulleres i, ja no en parlem de les malformacions, així que, òbviament, el problema no és de la causa que provoca la burla, si no de l’educació dels nens.

Hi ha gent que pensa que aquests nens seran orientats cap a uns valors d’un col·lectiu minoritari aïllant-lo de la societat però partint d’aquesta afirmació no s’hauria de permetre cap tipus de col·lectiu minoritari tant religiós, polític o cultural.

En els últims anys s’ha canviat el concepte tradicional de la família i penso que és tremendament just que els gais i lesbianes tinguin dret a adoptar nens que necessitin d’una família i puguin educar-los sense que això signifiqui renunciar a la seva opció sexual i viure en el celibat o en la mentida.

Suposo que la societat anirà avançant amb major o menor tolerància, més lent o més ràpidament cap a una major integració i una menor discriminació. Evidentment, hi ha perjudicis i seguiran existint perquè sempre hi haurà sectors més o menys reaccionaris als canvis.

I com va dir Platón: “On regna l’amor resten les lleis”

Estàs a favor de l’adopció homoparental?

Serien altres formes d'entendre la família?

Creus que estaríem condicionant l’educació del nen adoptat cap a una ambigüitat sexual o cap a uns valors d’un col·lectiu minoritari, aïllant-lo de la societat?

Penses que un nen adoptat per pares gais o mares lesbianes poden ser víctimes de burles i discriminació per part dels seus companys d’escola?