diumenge, 22 de febrer del 2009

MÀSCARES DE CARNAVAL

El Carnaval és música, color, fantasia, història i tradició. Personalment, m’agrada gaudir d’aquesta festa i penso que és un bon moment per sortir al carrer a desinhibir-se doncs, ja ho diu una dita molt popular: “Per Carnaval tot s'hi val”. Aquesta festa, relacionada amb la tradició cristiana, es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, dia en que s’inicia la quaresma que dura quaranta dies. En aquests dies, teòricament, la gent s’ha d’abstenir de tot tipus de plaer (menjar en abundància, sexe i diversió en general) i, per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat trencant-se moltes regles i aprofitant fer tot allò que després no es podrà fer.
Fa una colla d’anys que sóc educadora d’esplai d’un centre especial de treball (C.E.T.) i m’agrada veure la il·lusió i l’afany que posen els nois, a l’hora de confeccionar les màscares de Carnaval que lluiran el dia assenyalat. Aquest any hem elaborat unes de molt vistoses, fetes amb cartró, pelfa, paper pinotxo i lluentors, típiques de les Illes Bahames. La veritat, molts d’ells, m’han sorprès amb la seva capacitat creativa, motivació i destresa a l’hora d’enganxar els lluentors ja que, es necessita d’una paciència prodigiosa. I parlant de la motivació de les persones de C.E.T., evidentment, perquè aquesta funcioni, l’educador ha de ser el primer en tenir ganes de dur a terme qualsevol activitat portant la iniciativa i animant als nois a col·laborar. També, és molt important que l’educador confií en si mateix doncs, d’aquesta manera sabrà que qualsevol activitat que faci serà acceptada positivament però, els objectius no es compliran si l’estat d’ànim del monitor no es bo, doncs la seva actitud es transmet molt ràpidament als nois.
He volgut inserir varies fotografies d'alguns dels diferents treballs de Carnaval que hem fet aquests darrers tres anys:
- L’any 07: Vàrem elaborar màscares fetes amb guix partint de l’extracció de motlles de les cares dels nois. Les màscares és van pintar i decorar amb purpurina i s’aguantaven amb un pal.
- L’any 08: Vàrem elaborar màscares fetes amb paper maché . Amb una bossa de plàstic plena de sorra és va formar una cara que desprès vam anar cobrint amb tires de diari mullat de cola d’empaperar. Un cop dissenyada la forma és va deixar assecar el diari.
Seguidament, es van pintar i decorar amb cabells de llana i purpurina
- L’any 09: Màscares de les Bahames, mencionades abans.El dia 27 de febrer celebrarem la festa de Carnaval i una de les coses que em fa més feliç a la feina és poder veure l’alegria reflectida en les cares dels nois de C.E.T. lluint les seves màscares, ballant i passant-s’ho d’allò més bé.

ANY 2007: Màscares de guix realitzades pels nois de C.E.T



ANY 2008: Màscares de paper maché realitzades pels nois de C.E.T.



ANY 2009: Màscares de paper pinotxo i lluentors realitzades
pels nois de C.E.T.

dilluns, 16 de febrer del 2009

EXPERIMENT D'OLOR CORPORAL

Referent al vídeo inserit en el post anterior de "l’experiment d’elecció de parella", m’agradaria fer un aclariment del perquè l’olor més atractiva per nosaltres és la que ens pot causar menys problemes genètics:
He inserit un altre vídeo d’un "experiment d'olor corporal", en el que ens explica que l’elecció d’una persona amb sistema immunológic diferent al d’ella, li assegura que els fills tinguin una major resistència a les infeccions i malalties perquè és beneficien d’ambdós sistemes.

dissabte, 14 de febrer del 2009

SANT VALENTÍ O ST. JORDI? / EXPERIMENT D'ELECCIÓ DE PARELLA

Sóc catalana i estimo i defenso la nostre cultura i el nostre idioma, però no per això deixo d’apreciar i admirar la resta de les cultures i llengües.
Si, les admiro però el que no puc concebre és que se’ns imposi la celebració del dia de Sant Valentí com a patró dels enamorats sense respectar al poble ni a les seves tradicions.
Per els catalans, el 23 d’abril, diada de St. Jordi és el nostre “Dia dels enamorats” com per els valencians és el 9 d’octubre dia de St. Dionís, molt més autèntics perquè provenen de les nostres arrels i costums, i tenen molt menys muntatge comercial que Sant Valentí.
Sant Valentí, és molt popular en els països de parla anglesa i una bona part del continent europeu, i evidentment qualsevol excusa és bona per manipular els sentiments més purs i obtenir uns grans beneficis.
De totes maneres, tot el meu respecte per qui vulgui celebrar aquesta diada doncs l’ocasió sempre és bona per demostrar l’afecte a la persona estimada, tot i que l’important és poder-ho demostrar un xic cada dia.
Aprofitant el post, he volgut inserir un vídeo del zoòleg Claus Wedekind d’un experiment psicològic que va fer, relacionat amb l’enamorament. Aquest experiment ens demostra com l’olor corporal influeix en l’elecció de la parella i com aquesta atracció pot ser deguda a una molècula heretada.La relació que existeix entre el sentit de l’olfacte i les emocions explica la importància de les olors en les nostres vides.

dimarts, 10 de febrer del 2009

QUE PASSA AMB ELS "MANTERS"?

Sabíeu que els barris de Barcelona preferits pels "manters" són : El port Olímpic, el Portal de l’Àngel, la Plaça Catalunya, les Rambles, la Barceloneta i el Passeig de Gràcia? Doncs sí, i precisament en aquest últim és on vaig tenir un desagradable percaç.
El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també on es troben els comerços i negocis de les firmes més prestigioses i importants d’arreu del món. Precisament per això, els "manters" no dubten en exhibir els seus articles, evidentment falsificats, amb marques com "Tous", "Prada", "Dolce&Gabbana", "Chanel", "Armani" entre d'altres, a preus assequibles. La veritat, és un bon reclam per un públic que, lluny de poder-se comprar un autèntica bossa de mà "Prada", per pocs diners en pot lluir una i gairebé de la mateixa qualitat. Personalment, no m’agrada portar coses de marca i molt menys d’imitació, però entenc que hi hagi gent que li agradi.
Em vaig acostar als dos "manters" subsaharians (sempre m’han atret els mercadillos i la venda ambulant encara que sigui només per tafanejar) que venien bosses falsificades de "Tous" i "Prada" i, de sobte, vàries senyores es van interessar per la mercaderia. Els nois neguitosos perquè en qualsevol moment podia arribar la policia i retirar tot el gènere, intentaven negociar, amb totes, el preu de les bosses de mà.
Desgraciadament, molts immigrants en situació irregular són contractats per botiguers -de vegades compatriotes seus o xinesos- perquè venguin els seus productes al carrer a canvi de legalitzar la seva situació i oferir-los un contracte de treball. A tot això sumem que la venda ambulant és l’únic medi que tenen per poder viure.
Tot d’un plegat, tres homes d’aspecte dubtós i sense identificar es van apropar als "manters" i els hi van confiscar tot el gènere. Mentre un d’ells ens acusava dient que contra la venda ambulant s’apel·la també a la consciència del consumidor -doncs està cometent una infracció lleu penalitzada fins a 500 euros- un altre va desaparèixer amb tota la mercaderia. Vaja, que totes ens vam quedar de "pasta de xurro". Per un pèl no ens porten a comissaria, doncs badar davant de la parada semblava també un delicte.
Els subsaharians van desaparèixer i, de cop, un noi magrebí es va enfrontar amb el suposat policia dient-li que era indignant la manera com havien tractat als "manters". El "policia" li respongué que delinquien desprestigiant les botigues d’importants marques competint amb elles i traient la clientela. Dubto que els clients d’aquestes firmes tan prestigioses comprin als "manters": més aviat acostuma a comprar un públic de classe mitja baixa, que ni tan sols es para a mirar els aparadors de "Prada" i "Tous".
Em sentia molt impotent davant d’aquest fet, i no dic que estigui bé falsificar, però estic farta de veure pels mercats articles amb firmes d’imitació. És clar, les parades dels mercats com paguen els seus impostos fan la vista grossa. El "manter" no en paga cap i, generalment, la gent que s'hi dedica, té pocs medis econòmics.
Vaig voler saber què en farien del gènere confiscat i em van dir que estaria retingut a comissaria fins que portessin la factura de compra i paguessin la multa pertinent. Vaja... que si la pagaven els hi tornaven els articles i els podien tornar a vendre. Això sí que no ho entenia! Si pagues la multa pots vendre els articles un altre cop encara que siguin falsificats?
Després de tanta paraulada, vaig demanar al suposats policies d’aspecte sospitós que s’identifiquessin (estic en el meu dret) doncs en cap moment ho van fer. Sense immutar-se, em van ensenyar la placa i van marxar. Vivim en un món tan corromput que ja no sé què pensar....

diumenge, 1 de febrer del 2009

"LA BOMBOLLA" (ESTAFA O UNA MANERA D'ENRIQUIR-SE)

M’agradaria fer una crida d'atenció referent a l’estafa piramidal anomenada “la bombolla” que s’està estenent molt ràpid en molts llocs d’Espanya i concretament a la comarca de la Garrotxa , el Pla de l’Estany i el Gironés.
Aquesta estafa consisteix en que 8 socis hauran d’aportar 10.000 euros cadascun. Un total de 80.000 euros rebrà la persona del mig de la bombolla però, perquè això succeeixi, s’haurà d’anar penetrant en el cercle, dividit en 4 capes. Evidentment, els diners només es podran recuperar o superar reclutant més socis que, hauran de donar la mateixa quantitat. Aquests, a la vegada, només podran recuperar els seus diners fent que altres persones s’apuntin al sistema.
Aquest frau es ven com una alternativa al capitalisme que no es frenarà mai i enriquirà a tots. Evidentment, i ho sé de bona tinta, que si enganxes la bombolla al principi pot ser una bona oportunitat, però una molt dolenta inversió si et fiques al final. L’afany d’augmentar els teus diners sense importar-te que altres persones puguin perdre els seus no es gens legal. Per tant, crec que es més honest no entrar
i evitar que enganyin a altre gent.