QUE PASSA AMB ELS "MANTERS"?

Sabíeu que els barris de Barcelona preferits pels "manters" són : El port Olímpic, el Portal de l’Àngel, la Plaça Catalunya, les Rambles, la Barceloneta i el Passeig de Gràcia? Doncs sí, i precisament en aquest últim és on vaig tenir un desagradable percaç.
El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també on es troben els comerços i negocis de les firmes més prestigioses i importants d’arreu del món. Precisament per això, els "manters" no dubten en exhibir els seus articles, evidentment falsificats, amb marques com "Tous", "Prada", "Dolce&Gabbana", "Chanel", "Armani" entre d'altres, a preus assequibles. La veritat, és un bon reclam per un públic que, lluny de poder-se comprar un autèntica bossa de mà "Prada", per pocs diners en pot lluir una i gairebé de la mateixa qualitat. Personalment, no m’agrada portar coses de marca i molt menys d’imitació, però entenc que hi hagi gent que li agradi.
Em vaig acostar als dos "manters" subsaharians (sempre m’han atret els mercadillos i la venda ambulant encara que sigui només per tafanejar) que venien bosses falsificades de "Tous" i "Prada" i, de sobte, vàries senyores es van interessar per la mercaderia. Els nois neguitosos perquè en qualsevol moment podia arribar la policia i retirar tot el gènere, intentaven negociar, amb totes, el preu de les bosses de mà.
Desgraciadament, molts immigrants en situació irregular són contractats per botiguers -de vegades compatriotes seus o xinesos- perquè venguin els seus productes al carrer a canvi de legalitzar la seva situació i oferir-los un contracte de treball. A tot això sumem que la venda ambulant és l’únic medi que tenen per poder viure.
Tot d’un plegat, tres homes d’aspecte dubtós i sense identificar es van apropar als "manters" i els hi van confiscar tot el gènere. Mentre un d’ells ens acusava dient que contra la venda ambulant s’apel·la també a la consciència del consumidor -doncs està cometent una infracció lleu penalitzada fins a 500 euros- un altre va desaparèixer amb tota la mercaderia. Vaja, que totes ens vam quedar de "pasta de xurro". Per un pèl no ens porten a comissaria, doncs badar davant de la parada semblava també un delicte.
Els subsaharians van desaparèixer i, de cop, un noi magrebí es va enfrontar amb el suposat policia dient-li que era indignant la manera com havien tractat als "manters". El "policia" li respongué que delinquien desprestigiant les botigues d’importants marques competint amb elles i traient la clientela. Dubto que els clients d’aquestes firmes tan prestigioses comprin als "manters": més aviat acostuma a comprar un públic de classe mitja baixa, que ni tan sols es para a mirar els aparadors de "Prada" i "Tous".
Em sentia molt impotent davant d’aquest fet, i no dic que estigui bé falsificar, però estic farta de veure pels mercats articles amb firmes d’imitació. És clar, les parades dels mercats com paguen els seus impostos fan la vista grossa. El "manter" no en paga cap i, generalment, la gent que s'hi dedica, té pocs medis econòmics.
Vaig voler saber què en farien del gènere confiscat i em van dir que estaria retingut a comissaria fins que portessin la factura de compra i paguessin la multa pertinent. Vaja... que si la pagaven els hi tornaven els articles i els podien tornar a vendre. Això sí que no ho entenia! Si pagues la multa pots vendre els articles un altre cop encara que siguin falsificats?
Després de tanta paraulada, vaig demanar al suposats policies d’aspecte sospitós que s’identifiquessin (estic en el meu dret) doncs en cap moment ho van fer. Sense immutar-se, em van ensenyar la placa i van marxar. Vivim en un món tan corromput que ja no sé què pensar....