dimecres, 27 de maig del 2009

TURISME DE LA MORT DOLÇA O VIATGE SENSE RETORN

   Edifici clínica "Dignitas"

Temps enrere, em comentava un familiar meu resident a Suïssa que, per ell, una mort digna era que pugessis decidir com i quan morir. Han passat bastants anys des de que  li varen diagnosticar un càncer de pròstata però desprès d’un eficaç tractament, hores d’ara pot gaudir d’una bona qualitat de vida tot i que cada any s’ha de fer els controls pertinents.

Bé, dic tot això perquè, ell, sovint em parlava d’una clínica de Suïssa anomenada "Dignitas" especialitzada en el “suïcidi assistit”. El meu oncle, sempre deia que si mai arribés en una fase terminal, voldria decidir com i quan hauria de morir i no haver d’esperar la seva mort indignament en una habitació d’un hospital a base de morfina o ser una càrrega pels seus familiars.

La Clínica "Dignitas" es troba a Schwerzenbach, a pocs quilometres de Zurich i va ser fundada l’any 1988 per Ludwig Minelli (que per fortuna, per ell, no ha hagut d’utilitzar, fins a la data, el seu invent)

Dignitas, fins ara, ha ajudat a morir a unes 900 persones. Els requisits que demanen son majoria d’edat, demostrar que es pateix una malaltia incurable (física o mental), dolors insuportables o una discapacitat greu.

Moltes persones de diferents nacionalitats, atretes per la fama de Suïssa de ser un lloc en el que els estrangers poden posar fi a les seves vides sense que els molestin, venen a aquesta ciutat industrial tots els anys per ajeure’s en un llit d’un dels molts apartaments que disposa Dignitas i ingerir una dosis letal de “Pentobarbital de sodi” que desprès de transcorre cinc minuts els deixarà ben adormits i una hora desprès moriran. Quan hi ha mancança d’aquest barbitúric fan servir el gas de heli provocant una mort molt menys digne. El gas d’heli produeix una agonia de quasi una hora en que l’asfixia i convulsions s’apropien del desgraciat moribund. I em pregunto:  En el cas de l’heli on és la mort digna? 

Per un altre banda, el que ara pretén aquesta clínica és ampliar el negoci amb persones que no pateixen dolors, ni cap malaltia terminal. Dic negoci perquè cobra als seus pacients uns 4000 euros per la preparació al suïcidi assistit i 7000 euros en cas de fer-se càrrec de les obligacions familiars. Que passa? Que només la gent solvent te dret a una mort digna?

Poder elegir com i quan morir en casos terminals és un pas endavant. És important un bon equip de professionals que t’ajudin i assessorin en l’acompanyament a la mort. Un bon suport és definitiu quan decideixes donar aquest pas. Però on acaba l’ajuda i comença el negoci?

Dignitas és una organització sense ànim de lucre però tot i així degut al seu elevat cost no tothom es pot permetre fer “turisme de suïcides”.  

El Sr. Ludwig desprès de lluitar a favor de l’eutanàsia, ara vol defendre la mort de persones sanes dient: “Considero com meravellosa l’opció del suïcidi que les persones a diferencia dels animals tenim a la nostre disposició. És una possibilitat d’escapar d’una situació que no podem canviar”. Particularment, en aquests casos se’m fa difícil comprendre el “suïcidi assistit”. 

En el cas dels malalts terminals és diferent. Hi ha gent que no vol pati, que prefereix morir i que els doctors l’ajudin. El problema es que el qui escull el suïcidi i qui t’assisteix a ell es considerat un criminal. Penso que els éssers humans tenim dret a elegir morir sense patiment i no a viure com un objecte inanimat. La mort segueix sent un tabú, però afortunadament, les persones son cada cop més independents i no deixen que la religió reguli la seva vida.

A Suïssa hi ha cinc organitzacions de suïcidi assisstit però només "Dignitas" és l’únic grup que ofereix els seus serveis a ciutadans no residents a Suïssa.

A Suïssa, el “suïcidi assistit” i l’eutanàsia passiva són legals però l’eutanàsia activa és il·legal. Però quina diferència hi ha entre cada una d’elles? El “suïcidi assistit” és quan el metge prové al pacient amb els medis per acabar amb la seva vida però el metge no li administra. “L’eutanàsia passiva” és la retirada del tractament mèdic amb la intenció de causar la mort. “L’eutanàsia activa directa” és la sobredosis de calmants i somnífers per causar la mort i “l’eutanàsia activa indirecta és l’ingrés de pal·liatius al pacient, que pot provocar la mort.

El deixar o ajudar a morir a un ser estimat és un acte d’amor o un acte de covardia?

Creus en el dret a decidir la teva mort suposant no tinguessis cap malaltia terminal?

I en el cas de que tinguessis una malaltia terminal?

                                                               
                                                                     Pentobarbital de sodi

dijous, 21 de maig del 2009

PRESENTACIÓ BLOG

Juntament amb el blocaire Ginkgo he creat un blog de rellotges del món. Volem donar-vos a conèixer tota mena de rellotges que ens puguem trobar als espais públics (carrers, estacions, mercats, escoles...).
Per fer créixer aquest blog necessitem la vostra col·laboració: Envieu-nos fotografies de rellotges, i si pot ser del  lloc on pertanyen.

L'adreça del blog és: 
 

I si voleu fer aportacions les podeu enviar a :

dissabte, 9 de maig del 2009

FINS QUAN?


Es parla que un percentatge alt de nens maltractats es convertiran en botxins. Està demostrat que el 90% dels agressors no són malalts mentals. Hi ha indicadors importants que et fan pensar que un home pugui ser un maltractador: Les drogues i el alcohol poden ser un detonant (però no la rel del problema), el que maltracta als animals, cultures masclistes, baixa autoestima....

Per desgràcia, la violència de gènere o domèstica és part del nostre quotidià i no hauria de ser així.

Un cas molt recent de violència contra la dona que m’ha causat un fort impacte es el de Connie Culp, mare de dos fills, que va rebre un tret a la cara pel seu marit Thomas Culp a Hopedale (Ohio) l’any 2004. Desprès de la discussió, ell va intentar suïcidar-se però no ho va aconseguir. Va sobreviure amb ferides lleus i està complint una condemna de 7 anys a la presó.

Desprès de més de 30 operacions fallides, a Connie se li va fer el trasplantament de cara més ampli realitzat fins a la data i aquest passat dimarts (5 de maig) va voler mostrar el resultat del treball.

La Sra. Connie te 46 anys i va patir una innovadora operació de 22 hores a la Clínica de Cleveland (Ohio) el passat mes de desembre del 2008 per restaurar un rostre que havia estat destrossat per una ment desequilibrada.

Connie no podia respirar sense ajut, ni menjar aliments sòlids, ni olorar i tampoc somriure. Un equip de vuit cirurgians han trasplantat el 80% de la cara, incloent un nas, les galtes, les parpelles inferiors, el maxil·lar superior, el paladar i alguns ossos presos d’una donant que romandrà en l’anonimat. La part superior de les parpelles, el front, la barbeta i el llavi superior segueixen sent els seus propis.

Connie es va mantenir en secret fins dimarts que va aparèixer en una roda de premsa a l’hospital de Cleveland fent un pas endavant per mostrar els resultats de l’operació i dient : Suposo que sóc la persona que heu vingut a veure però no us centreu en mi si no que és més important que us centreu en la família de la donant i vull donar les gràcies a ells i a l’equip de cirurgians que han fet possible que tingui el rostre d’aquesta persona. També va demanar respecte pels que tenen rostres desfigurats i que d’una manera o altre pateixen les burles i incomprensió de la gent. Ella ho ha estat patint en la seva pròpia pell i sap el que se sent.

De moment la seva expressió és quelcom estàtica però pot parlar, menjar i olorar.

Com la vida d’un ésser humà pot canviar de immediat a conseqüència d’un rampell d’ira d’un desaprensiu.

A més, no puc entendre a on està la justícia. Condemnen al seu marit a 7 anys de presó (només li falten 2 per sortir) però a Connie li han destrossat tota una vida encara que gràcies a la ciència pot tornar , entre cometes, a refer-la. Tot així, li espera moltes revisions per vigilar la seva evolució, rehabilitacions, fisioteràpies i en un futur sotmetre’s a moltes més operacions.

NO HI HA DRET!

QUE PÀSSA EN AQUESTA SOCIETAT “TAN AVANÇADA”?

EN AQUESTA SOCIETAT QUE ALS NOSTRES FILLS SE’LS IMPOSA “EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA” I TANMATEIX AVUI S’ESDEVENEN AQUESTS CRIMS SEXISTES?




Us deixo un curtmetratge de violència de gènere anomenat"Levantate y Anda" del director Fran Martín Moreno i protagonitzat per alumnes de l'escola Septima Ars. Un treball molt ben realitzat i fet amb molta sensibilitat.


VIURE SOTMÉS ÉS MORIR EN VIDA, NO SEGUEIXIS DE GENOLLS

He fet un recull de pel·lícules de violència domèstica bastant interessants:

- "La escurridiza o como esquivar el amor" (Violència psicològica) de Abdel Kechiche FRANÇA 2005

- "Te doy mis ojos" (Violència psicològica) de Íciar Bollaín ESPANYA 2003

- "El Bola" (Violència domèstica cap als fills) de Achero Mañas ESPANYA 2000

- "Next door" (Violència domèstica) de Päl Sletaune NORUEGA 2005

- "Solo mia" (Violència domèstica) de Javier Balaguer ESPANYA 2001

- "Hector" (Violència domèstica) de Grácia Querejeta ESPANYA 2004

- "La Maltita" (Violència domèstica a la dona) de Miguel Santos VENEZUELA 2007

- "Durmiendo con el enemigo" (Violència psicològica) de Joseph Ruben E.E.U.U. 1991)

- "Celos" de Vicente Aranda ESPANYA 1999

- "Si las paredes hablasen" de Nancy Savoca i Cher E.E.U.U. 1996

- "Solas" (Violència de gènere) de Benito ZAmbrano ESPANYA 1999

- "Cicatrices" (Violència domèstica i psicològica) de Paco del Toro MEXIC 2005

- "Tina Turner: What's love got to do with it " de Brian Gibson E.E.U.U. 1993

dimarts, 5 de maig del 2009

QUE ATREVIDA ÉS LA IGNORÀNCIA


Estic segura de que en algun moment de la vostre existència heu estat víctimes de gent que ho pateix. És més, en el dia, dia, a la feina, en el vostre cercle d’amistats resultarà fàcil identificar a algun individu clarament influenciat amb aquest síndrome.

No sabeu de que us parlo, eh?

La nostre espècie, orgullosa de la seva pertinència a la categoria de “homo sapiens”, ignoren que molts dels seus integrants s’aproximen més a un altre espècie anomenada “homo arrogantis”.
No em direu que no coneixeu individus que es pensen que són la “bomba” en tots els conceptes? 
Coneixeu algun inepte conscient de la seva ineptitud?
Coneixeu persones amb una forma de comportament molt comú i irritant d’estupidesa barrejada amb ignorància?
He fet un repàs mental i en uns segons me’n recordat d’uns quants.

Bé, jo no sabia que això tenia un nom i a més que estava demostrat per científics. Es diu: EFECTE DUNNING-KRUGER
Aquest efecte és un fenomen psicològic que va sorgir l’any 1999 a mans dels psicòlegs Dunning i Kruger i que segur molts de nosaltres, alguna que altre vegada, l’haurem vist en funcionament. 
El fenomen es basa en que els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats i a no reconèixer les veritables habilitats dels altres.
Els psicòlegs Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus.
Els resultats de l’experiment van ser reveladors:
Els estudiants més brillants van estimar que estaven per sota
Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana
Els estudiants molt dolents es van mostrar convençuts d’estar entre els millors. Quan més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses bé.
Les persones més ineptes tendeixen a creure que ho saben tot, mentre que els més aptes tendeixen a comprendre el que ignoren cada cop que aprenen quelcom nou.
No heu llegit, a vegades, articles d’algú amb molts coneixements en el que expressava un munt de dubtes en el que viuen sumits les persones que s’embarquen en l’aventura del coneixement?
L’ignorant sol ser més orgullós, no perquè sàpiga molt, si no perquè no sap el molt que ignora; mentre que la persona que de veritat adquireix coneixements, acostuma a ser humil, perquè cada cop s’adona de la seva infinita ignorància.
A rel d’aquests experiments puc deduir que a quant més cultura, saviesa  i intel·ligència es te, més humilitat, senzillesa i modèstia s’aprecia. I això no te res a veure l’autoestima amb la vanitat, ni la seguretat amb ser cregut, ni la prudència amb la temeritat. És diferent l’alta autoestima (narcisisme) amb una bona autoestima.
Aquest fenomen psicològic m’ha fet aprofundir més sobre el tema i puc constatar per pròpia experiència, que  l'ignorant supleix aquesta carència amb maldat que, potser, és un mecanisme de defensa.  
He fet un recull de frases per pensar basades en  l'ignorància i que avalen tot el que he dit (Si en sabeu més feu-me-les arribar).:
L’estupidesa és infinitament més interessant que la intel·ligència. Aquesta te límits i l’estupidesa no.   Claude Chabrol
Repeteix moltes vegades una bajanada i acabaràs creient en ella.  Edgar Allan Poe
Quan un boig o un imbècil es convenç de quelcom, no es dona per convençut ell sol, si no que al mateix temps creu que estan convençuts tots els demés mortals.   José Ortega i Gasset

Aquells que et fan creure en absurds poden fer-te fer atrocitats.
Voltaire

Qui de veritat sap de que parla, no troba raons per aixecar la veu.
 Leonardo Da Vinci

El sabi no diu mai tot el que pensa; però sempre pensa tot el que diu.
Aristóteles

La veritable ignorància no és l’absència de coneixements, si no el fet de rebutjar a adquirir-los.
Karl Popper 

Jo  només se que no sé res.   Socràtes
 El neci creu saber-ho tot i és el savi el que és conscient de la limitació del seu coneixement.  Confucio
Hi ha dos coses infinites: L’univers i l’estupidesa humana, i de l’únic que tinc dubtes raonables és de que el infinit sigui l’univers .  Albert Einsten
La ignorància engendra més confiança que el coneixement.  Charles Darwin (El que em recorda a una frase que ens deien a l’escola “Que atrevida és  la ignoráncia”).