Estic segura de que en algun moment de la vostre existència heu estat víctimes de gent que ho pateix. És més, en el dia, dia, a la feina, en el vostre cercle d’amistats resultarà fàcil identificar a algun individu clarament influenciat amb aquest síndrome.
No sabeu de que us parlo, eh?
La nostre espècie, orgullosa de la seva pertinència a la categoria de “homo sapiens”, ignoren que molts dels seus integrants s’aproximen més a un altre espècie anomenada “homo arrogantis”.
No em direu que no coneixeu individus que es pensen que són la “bomba” en tots els conceptes?
Coneixeu algun inepte conscient de la seva ineptitud?
Coneixeu persones amb una forma de comportament molt comú i irritant d’estupidesa barrejada amb ignorància?
He fet un repàs mental i en uns segons me’n recordat d’uns quants.
Bé, jo no sabia que això tenia un nom i a més que estava demostrat per científics. Es diu: EFECTE DUNNING-KRUGER
Aquest efecte és un fenomen psicològic que va sorgir l’any 1999 a mans dels psicòlegs Dunning i Kruger i que segur molts de nosaltres, alguna que altre vegada, l’haurem vist en funcionament.
El fenomen es basa en que els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats i a no reconèixer les veritables habilitats dels altres.
Els psicòlegs Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus.
Els resultats de l’experiment van ser reveladors:
Els estudiants més brillants van estimar que estaven per sota
Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana
Els estudiants molt dolents es van mostrar convençuts d’estar entre els millors. Quan més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses bé.
Les persones més ineptes tendeixen a creure que ho saben tot, mentre que els més aptes tendeixen a comprendre el que ignoren cada cop que aprenen quelcom nou.
No heu llegit, a vegades, articles d’algú amb molts coneixements en el que expressava un munt de dubtes en el que viuen sumits les persones que s’embarquen en l’aventura del coneixement?
L’ignorant sol ser més orgullós, no perquè sàpiga molt, si no perquè no sap el molt que ignora; mentre que la persona que de veritat adquireix coneixements, acostuma a ser humil, perquè cada cop s’adona de la seva infinita ignorància.
A rel d’aquests experiments puc deduir que a quant més cultura, saviesa i intel·ligència es te, més humilitat, senzillesa i modèstia s’aprecia. I això no te res a veure l’autoestima amb la vanitat, ni la seguretat amb ser cregut, ni la prudència amb la temeritat. És diferent l’alta autoestima (narcisisme) amb una bona autoestima.
Aquest fenomen psicològic m’ha fet aprofundir més sobre el tema i puc constatar per pròpia experiència, que l'ignorant supleix aquesta carència amb maldat que, potser, és un mecanisme de defensa.
He fet un recull de frases per pensar basades en l'ignorància i que avalen tot el que he dit (Si en sabeu més feu-me-les arribar).:
L’estupidesa és infinitament més interessant que la intel·ligència. Aquesta te límits i l’estupidesa no. Claude Chabrol
Repeteix moltes vegades una bajanada i acabaràs creient en ella. Edgar Allan Poe
Quan un boig o un imbècil es convenç de quelcom, no es dona per convençut ell sol, si no que al mateix temps creu que estan convençuts tots els demés mortals. José Ortega i Gasset
Aquells que et fan creure en absurds poden fer-te fer atrocitats.
Voltaire
Qui de veritat sap de que parla, no troba raons per aixecar la veu.
Leonardo Da Vinci
El sabi no diu mai tot el que pensa; però sempre pensa tot el que diu.
Aristóteles
La veritable ignorància no és l’absència de coneixements, si no el fet de rebutjar a adquirir-los.
Karl Popper
Jo només se que no sé res. Socràtes
El neci creu saber-ho tot i és el savi el que és conscient de la limitació del seu coneixement. Confucio
Hi ha dos coses infinites: L’univers i l’estupidesa humana, i de l’únic que tinc dubtes raonables és de que el infinit sigui l’univers . Albert Einsten
La ignorància engendra més confiança que el coneixement. Charles Darwin (El que em recorda a una frase que ens deien a l’escola “Que atrevida és la ignoráncia”).
15 comentaris:
Precisament ahir el Sr. Aznar López va dir que si ell encara governés el seu pais no hauria entrat en crisi.
Intentant trobar una explicació racional al comportament dels nostres dirigents polítics i resulta que ja te un nom!
Jo em crec un ignorant. Si em cregués altra cosa seria un imbécil. Ignorant en el sentit de no saber i això no ho considero un pecat.
Ara, ser un ignorat i no reconeixer-ho... entra en tot el que desarrotlles.
Tu ves fent encara que sigui menys del que jo voldria.Bona nit.Anton
Totalment d'acord amb el què dius. Jo també conec algunes persones ineptes que de ben segur mai s'han parat a pensar sobre la seva condició.
Sóc dels que creu que aprenem durant tota la vida, fins al dia que ens morim.
Desconfia del que diu que ho sap tot!!!
Crec que la persona ignorant pot demostrar maldat o arrogància, segons sigui el seu caràcter.
Ostres noia! Ahir vaig penjar un post, que sembla una mica associat aquest.
Que curiós que ni tu ni jo, expliquem fets que ens han inspirat a parlar de l'estupidesa.
...Em fa pensar positivament.
M'agrada molt el teu.
Gràcies Agnès. A mi també em va sobtar el teu post que anava bastant relacionat amb el meu. Tu el vas fer el dia 4 però encara no l'havia llegit
Saps, m'agrada la frase de Leonardo da Vinci, trobo que té molta raó. Salut!
A mi m'agrada la de Aristóteles i Leonardo da Vinci
Sip estic rodejada de ineptes, de fet tot el mon ho es meins jo jajajaja. ;) Muas ja me tens com asidua al blog uaaa ajja no saps que has fet uaaa jajaja
No soporto la gent que revoca tot el que un altre diu , imposant el seu criteri encara que ell mateix no s'el cregui
ami m'ha agradat el comentari de l'ignorant que no sap el molt que ignora. pero tots fan reflexionar.
El més savi és el que sap i reconeix que és ignorant.Anton.
-------------
Estùpit o imbècil el que té l'arrogància de creures ssvi. Anton
Molt bones les frases! Me les apunto
Un post genial, un post per emmarcar, quantes persones l'haurien de tenir al davant, a veure si s'adonen d'una vegada de què va tot plegat...i potser llavors seríem una mica al bon camí.
Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir quelcom fet amb intel.ligència!
Aquest text és molt cert.
Jo crec que la importància del coneixement no és arribar a saber algo sino el camí que has triat per arribar-hi.
Es a dir, qui és capaç de mantenir sempre el cap aprenent sempre trobarà solucions per tot o almenys estarà més a prop de trobar-les que qui es queda amb un coneixement creient que no necessita saber més.
El món que ens envolta està ple de petits detalls que valen la pena conèixer.
Publica un comentari a l'entrada