DE LA SALUT A LES ROQUES ENCANTADES

Us deixo un altre ruta interessant que parteix del Santuari de la Salut i ens porta a les “Roques encantades”, a prop de la Devesa. Es tracta d’un bosc màgic, un paratge silenciós i fresc on els faigs i grans blocs de roques esdevingudes del mar han après a viure en harmonia des de fa milers d’anys. Segons la llegenda, un dimoni habitava en aquest indret i quan estava de mala lluna, s’entretenia fent rodolar alguna de les roques pendent avall per veure com espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallarols.

                                            

A FALGARS PEL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

El camí Ral de Vic a Olot va ser durant els dos primers mil·lenis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França. Per aquest camí, va transcórrer la vida social i econòmica, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i vençuts d'un grapat de guerres.

Font de les Marrades

Al fons, la font de les Marrades

Entrem a la part més espectacular del camí. En un tram d'uns 3,6 km la Generalitat va invertí casi mig milió d'euros en obres d'aplanament del terreny, rehabilitació del empedrat, neteja i reconstrucció de talussos, instal·lació de panells informatius, etc...

Monòlit amb l'escut de la ciutat de Vic. Segle XVIII

LA MINA DELS BANDOLERS:

Cavitat entre roques d'uns 50 metres de llarg i uns 2 d'ample, a prop del camí Ral i coberta de vegetació. Diu la llegenda, que segles enrere, en ella s'amagaven una quadrilla de bandolers que assaltaven als viatgers. Una pastora de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un d'ells, era qui els subministrava la informació. Al final, els agutzils reials la van detenir, la van interrogar i van aconseguir apressar a alguns dels bandolers. Aquests, foren penjats d'una biga de roure del menjador de l'Hostal del Grau. Des de llavors, a la biga de l'hostal se li diu "biga dels penjats".

EL GRAU D'OLOT

En el Grau d'Olot, el camí perd ràpidament desnivell -en total uns 400 m.- al principi per les Marrades del Grau, construcció civil del segle XVIII que possibilitava el pas d'animals de ferradura.

L'Hostal del Grau, antigament donava servei als traginers i a altres gents que feien camí

L'Hostalot -890 m.- antic hostal al peu del camí Ral.

Torrent de la Faja, a dalt de Falgars

Sant Pere de Falgars

El poble d'Hostalets de Bas vist des de Falgars

El poble de Sant Esteve d'en Bas vist des de Falgars

Hostalets de Bas -Font de la Clapera-

Falgars vist des d'Hostalets de Bas

...i fi de trajecte.

"LA NIT DE SANT JOAN" DESPRÉS DE TRENTA ANYS

Aquest cap de setmana he anat a veure “La nit de San Joan” interpretada per Dagoll Dagom a l’auditori de San Cugat. Un espectacle amb casi trenta anys d’antiguitat, una màgica història de dues hores i quart de duració que ens transporta a una revetlla catalana dels anys 60.
A l’any 1981, Dagoll Dagom va sorprendre al món teatral amb aquest musical que protagonitzava el cantant Jaume Sisa. Anys després, en Carles Alberola ha estat l’encarregat de revisar aquest mateix espectacle i sembla ser que en essència no ha canviat gens.
La posta en escena dels actors va ser bona a pesar de presenciar l’obra des de l’amfiteatre i malauradament no poder distingir bé les expressions dels protagonistes.
El guió, al meu parer, una mica desordenat en la primera part però en la segona millora bastant i acaba deixant l’ànim conformat dels que en un principi estaven decepcionats . En la primera part, l’argument de la nena Rita (Laia Piró) de perquè no la deixen anar de revetlla em va semblar bastant pesat i nyonyo i l’escena dels marcians se salva pel vestuari, tot i que no dubto que als assistents més menuts de la sala els hi devia de fascinar.
El números musicals que més em van satisfer van ser el de la revetlla “ye ye” i la del “Gran Jordiet”. El ritmes eren bons i els actors cantaven i  es movien molt bé. Els millors actors en Jordi Llordella fent de noi i progre (entre altres), la Noelia Pérez en el seu paper de follet i l’Annabel Totusaus fent de senyoreta González.
Potser, aquesta “Nit de San Joan” sembla destinada als més petits però si teniu encara un esperit infantil no us la perdeu.

DE L’AMOR A L’ ODI...UN SOL PAS

La barreja d’amor i rebuig pot causar gran confusió i dolor. Per una banda, és possible que les persones segueixin estimant-se, encara que l’amor tingui tints d’egoisme i dependència. Per un altre costat, el ressentiment generat a causa de la sensació de pèrdua de llibertat produeix malestar, aversió i fins i tot odi cap a l’altre. 
De l’atracció s’arriba a l’enamorament i de l’enamorament s’arriba a l’amor i d’aquest hi ha un pas a l’odi.
La persona estimada es converteix en la persona odiada a causa d’una baixa tolerància a la  frustració. Es posa a algú en un pedestal – a vegades sense que l’altre ho mereixi- i llavors es decideix rebutjar-lo. Es descobreix que l’enamorat no compta amb totes les qualitats projectades i això pot causar un gran desengany. Les expectatives no complertes porten a una animadversió degut a la decepció que generen, de manera que el que abans s’acceptava sense major esforç ara és denegat inflexiblement.

Els sentiments van canviant d’acord amb el nostre estat d’ànim, humor i amb el dia a dia.
A vegades, sentim que el nostre temps ha estat perdut per haver-lo invertit en un altre, que no mereix tants pensaments per part nostre, tant dolor i tantes llàgrimes, però de sobte ens venen molts records, paraules boniques, moments d’alegria, moments tendres que hem viscut amb aquesta persona.
Així doncs, arribem a la conclusió de que tot en aquesta vida és temporal i passa per quelcom, tal com estimem, odiem.

Per últim, una frase que m’agrada molt:
L’amor i l’odi no són cecs, si no que estan cegats pel foc que porten dins
Friedrich Nietzsche

Heu arribat mai a odiar a una persona que heu estimat molt?