RECORDANT.....

Després de transcórrer 30 anys i de sobte, tenir davant teu l’escola on has passat una bona part de la teva infantesa, us puc assegurar que desperta moltes emocions. És una barreja de sentiments bons i dolents a la vegada, records bonics que no podré oblidar mai i d’altres no tan bonics que, per un altre banda, et fan créixer i reflexionar.
El bus em va portar fins a la Plaça Bonanova de Barcelona i des d'allà vaig anar a peu fins al Passeig de Sant Gervasi, que és on es troba el Col·legi Jesús i Maria.
Des de l’entrada semblava que res havia canviat. Allà s’alçava imponent el majestuós edifici d’estil neogótic, construït l’any 1892 per Enric Sagnier.
La Congregació de Religioses de Jesús i Maria va ser fundada a Lyon (França) l'octubre de l’any 1818 per Sor Claudina Thevenet i encara recordo, que un cop a l’any es celebrava el dia de la Família, que tenia com a objecte recaptar fons per la Congregació. S’instal·laven paradetes on podies contribuir comprant el llibre de Sor Claudina, medalles, estampes, etc..
Pujo la gran escalinata que em porta fins a l’entrada principal, toco el timbre i la porta automàtica se m’obre. Sense pensar-m’ho dos cops i amb un nus al coll, entro decidida pensant que passaré desapercebuda però una veu femenina em crida l’atenció. Explico a la conserge que sóc una antiga alumna de l’escola però ella no sucumbeix als meus arguments.
Tan sols puc fotografiar el vestíbul i pel que veig tampoc res ha canviat.
A la sortida del col·legi veig, a mà esquerra una entrada, que accedeix als jardins de la mateixa i com era d’esperar un porter que vigila, però el meu desig és tan gran que provo d’entrar i, aquí sí, la sort m’acompanya.
M’enfilo camí amunt fins al pati principal i quina és la meva decepció en veure que una bona part dels jardins i caminets de darrera de l’escola havien desaparegut. L’encant de tot aquell paratge natural s’havia transformat en un polisportiu. Una immensa tristor em va envair i vaig començar a recórrer el que quedava dels jardins, mentre un munt de records em venien a la ment. Vaig intercanviar unes quantes paraules amb el porter i, la següent sorpresa fou quan va explicar-me el nou projecte d’escola i com d’aquí uns pocs anys l’antic edifici deixaria de funcionar com a col·legi.