dimecres, 22 de juliol del 2009

SUN GAZING O COM ALIMENTAR-SE AMB EL SOL



Fa uns dies, vaig anar al Parc Nacional d’Aigüestortes juntament amb la meva família i una amiga. Vam fer l’estada a un camping del mateix parc natural i l’endemà quan ens vam llevar per iniciar la ruta als estanys, em van sorprendre dos coses (a part del paradisíac entorn) : l’actitud i les paraules de la meva amiga. Tot somrient, em va dir que anava a saludar i mirar al sol durant una estona, descalça amb contacte amb la Mare Terra. A mi, també m’agrada veure els primers raigs de sol del matí però no amb la mateixa finalitat que em va explicar. Feia uns tres mesos que estava practicant el Sun Gazing i li estava escaient de meravella, el seu cos s’anava desintoxicant perquè cada cop tenia menys necessitat de menjar, se sentia més àgil i començava a tenir una millora a nivell mental. El que em deia em va causar impacte i vaig voler buscar informació sobre aquesta pràctica tan poc expandida i gens coneguda per molts.

El Sun Gazing és una practica molt antiga expandida arrel del món que consisteix en mirar al Sol d’una determinada manera. S’ha de fer les primeres hores del matí i les últimes del vespre. Es comença el primer dia mirant 10 segons i s’anirà afegint cada dia 10 segons més. Es farà descalç, de peu, sobre la terra, sense trepitjar ciment, pedra, herba del camp o jardí (l’herba absorbeix l’energia solar) . Es relaxen els muscles facials, els ulls, el cos i has de procurar desfer-te de la tensió i l’estrès. Ha d’haver una actitud d’entrega a l’energia del sol i convèncer-te de que aquesta pràctica t’ajudarà.

Si fem això durant 3 mesos seguits, es a dir si arribem a mirar al Sol durant 15 minuts, aconseguirem beneficis físics importants. La llum del Sol és com un làser beneficiós per la vista. A poc a poc els nostres defectes visuals s’aniran corregint.

Si seguim amb aquesta pràctica durant 6 mesos, es a dir mirant el Sol fins els 30 minuts experimentarem una important millora a nivell mental. Les pors i els pensaments negatius poc a poc desapareixeran. La majoria de les nostres dolences físiques s’originen degut als nostres pensaments. La llum del Sol fa que l’activitat mental es tranquil·litzi i comencem a pensar conscientment, inofensivament i amb claredat.

Si seguim fins els 9 mesos aconseguirem estar mirant al Sol durant 45 minuts seguits. Això és el màxim recomanable. Amb 45 minuts experimentarem millores espirituals. Millores en la nostre meditació i poc a poc i sense forçar arribarem a experimentar la manca de desig de menjar.

Si durant aquest procés el dia està ennuvolat, mirarem al Sol, el proper dia que en faci i ho farem allà on havíem deixat el compte.

Desprès dels 9 mesos, baixarem a 15 minuts diaris durant 1 any per arribar a aconseguir convertir-nos en un”Chip Solar”. Amb això aconseguirem menjar menys i reduir les respiracions per minut. Al consumir menys calories el cos millora en salut i es viu més temps.

Aquesta pràctica es realitza només durant un període de 270 dies, de forma regular o irregular. Un cop el cos s’ha convertit en un chip solar, llavors no es necessari seguir amb el Sun Gazing. No és una pràctica que es tingui que realitzar tota la vida. Si és fa durant 270 dies (111 hores) ja haurem completat la pràctica.

El Sun Gazing s’ha començat a difondre de la mà del mestre hindú Hira Ratan Manek que a l’any 1962 va començar a investigar sobre el tema i a l'any 1992 va començar a experimentar en si mateix sota estricta supervisió médica (es veu que els metges l’han estudiat en varies ocasions per períodes de 130, 211 i 411 dies i els seus informes mèdics estan en la seva web: www.solarhealing.com)

Hira ha estat 411 dies sense menjar, només a base d’aigua i sol. Ha dedicat la seva vida a ensenyar com el nostre cos pot aconseguir energia a través de altres fonts diferents del menjar. Ell assegura que qui ho practica els sentiments negatius disminueixen, les malalties cròniques i l’obsessió pel menjar desapareixen. Actualment, rarament ingereix menjà però, per no ferir els sentiments religiosos, quan visita algun temple només pren ofrenes que es diuen “prasad”.

Hira, viatja per tot el món (no fa gaire va venir a la Garrotxa). No cobra pels seus cursos i xerrades. Li pagues el bitllet i li assegures l’allotjament i ve a comunicar la seva saviesa. Ah! I no t’has de preocupar per les seves dietes, ja que no menja...

Per qui vulgui economitzar i seguir una dieta d’aprimament , depurativa i a la mateixa vegada energètica que millor que apuntar-se a aquesta pràctica mil·lenària. Que no tenim temps de fer Sun Gazing? Doncs, practiquem menys el TV Gazing i el PC Gazing...

Particularment, no dubto d’alguns dels beneficis que et pot aportar el Sun Gazing però no sóc simpatitzant de les pràctiques extremistes.

I vosaltres, que en penseu?



El mestre Hira Ratan Manek


14 comentaris:

Clidice ha dit...

Dona! així, a lo bèstia, com que no fa gaire gràcia, que tots els masses piquen. M'agrada la natura i el sol, hi visc en comunió (aquesta paraula no m'agrada) però no hi ha res que no faci l'exercici regular, una dieta equilibrada i tenir unes bones relacions socials :) i un blog, és clar! ^^

yraya ha dit...

Es muy interesante todo esto, pero quién puede estar sin comer en todo el día? y te digo que no soy una gran comedora, pero cuando no lo hago, la tensión me baja que es un primor, también es que soy menuda y de poco peso 47-48 kg.
Miraré información sobre esto, sobre todo por la curiosidad del tema.

_MeiA_ ha dit...

Doncs ho desconeixia completament! Jo no crec pas que pugués deixar de menjar! uffff!! amb el què m'agrada el nostre pa amb tomàquet i embotits de la meva terra! jejejee

I pel què fa a Aigüestortes, és una fantàstica excursió. Jo vaig fer algun GR d'allà, i algun geocaching i em va encantar. És el paradís! També ens vam quedar a un càmping d'Espot.

gerardeli ha dit...

Reconec que em regeixo molt pel criteri científic: i no em crec que prendre el sol durant uns segons -tot i que sigui en les condicions establertes- sigui equivalent -energèticament parlant- a menjar d'una manera equilibrada.
Per molt que ens agradi la idea no som plantes i no fem fotosíntesi. Qui sap si amb l'evolució i el canvi climàtic algun dia ho aconseguim...

GAIA ha dit...

La vida té molts plaers i un dels més delectables és compartir una taula tot gaudint del menjar acompanyat d’una bona conversa. L’acte solemne de menjar fa casi impossible una discussió doncs aporta una dosis de tranquil·litat i relaxació. El vincle o amistat que es pot crear al voltant d’una taula pot ser molt gran ja que son moments per sincerar-nos i compartir sensacions i experiències.
El Sun Gazing potser ens pot aportar tranquil·litat i relaxació però manca d’alguns beneficis a dalt esmentats.

mossèn ha dit...

al final haurem d'anar a l'oculista !!! ... salut

GAIA ha dit...

Segons Hira amb aquesta pràctica, els defectes visuals es van corregint. Mira, t'estalvies les ulleres...

La lectora corrent ha dit...

Jo de tu, no ho faria; ni mirar el Sol directament, ni estar-me de menjar. Mirar el Sol directament pot causar una lesió a la retina.

A més, les persones no som organismes fotosintètics --encara; ves a saber en el futur, amb l'enginyeria genètica.... Per tant, no podem obtenir energia del Sol. És possible que el Sol faci augmentar la secreció de la melatonina del cos. També ajuda a la síntesi de la vitamina D. I fa que ens sentim millor, però això no és "energia" en el sentit de la termodinàmica.

Per altra banda, si aquest senyor diu que el Sol li aporta nutrients és que aquest senyor no sap què és un nutrient; o és un mentider. Fins i tot les plantes (i molts microbis), que SÍ que obtenen energia del Sol, necessiten nutrients. Prova a deixar una planta al Sol, sense terra o una solució amb nutrients i veuràs què li passa.

MIA ha dit...

hola,aquest post em recorda alguna persona, o no ?? està bé creure en alguna cosa i de vegades funciona i tot.

GAIA ha dit...

Lectora corrent: No tinc intenció de fer cap de les dues coses. Estic totalment d'acord amb tu però com s'entén que aquest senyor ha fet aquesta pràctica sota supervisió mèdica i te el seu historial mèdic penjat a internet?

Mia: Calent, calent (je je)

Minnie ha dit...

Gaia,

per fi he pogut entrar al teu bloc!Tan fàcil com entrar utilitzant el mozilla perquè amb l'explorer impossible!
Interessant el post!No sé això de viure sense menjar se'm fa difícil de creure i per a mi impossible de practicar.

GAIA ha dit...

Minnie: Miraré de canviar el navegador però és estrany...

Thera ha dit...

Hola Gaia!!! Per fi has pogut sol.lucionar el problema!!! Enhorabona, així tots podem entrar utilitzem el navegador que utilitzem!!!!!!!

Interessant l'article, però prudència amb el sol!!!!! Molta prudència, no ens surti el 'tret per la culata'... Ara, si hi ha seguiment mèdic no m'hi poso.

Alexandre Moreno ha dit...

Gaia:

A veure, m'encantaria no ser tant i tant escèptic, i creure més. Però simplement, he de dir, que no, que no m'ho crec. Algu que es passi 400 dies sense menjar, simplement morirà, i si té informes mèdics dient que ho ha fet, son falsos, simplement.

No vol dir això, que no sigui bo mirar el sol, o prendre'l, com diuen per aquí estimula la melanina, i porta vitamina d1, i moltes altres coses que no som capaços de comprendre. Però alimentar, doncs bé, no alimenta, de la manera en què el ser humà enten alimentar-se (aconseguir energia per les seves cel·lules).

El contacte amb la natura, l'exercici, el sol, l'aire, la pluja, son curatius, sense necessitats de creure en res en concret.

Una abraçada.