Gelosia: És una emoció sentida per aquell que percep que altre persona dona a una tercera quelcom que ell vol per a si.
Celotipia: Gelosia compulsiva que poden arribar a causar problemes psicòtics o deliris. La persona no és reconeix com a malalt.
Partint d’aquestes definicions crec que ser gelós és una reacció normal presentada de forma ocasional, transitòria i amb intensitat limitada, que tenim les persones quan sentim que podem estar perdent l’afecte d’algú o l’atenció de la gent que estimem. Són part del desenvolupament del ésser humà tot i que està comprovat, que a major intensitat es donen en persones que se senten insegures o són immadures. A mesura de que aconseguim una major maduresa en la personalitat, la gelosia sol ser de menor intensitat.
També crec que ningú pot prescindir de la gelosia doncs és una emoció inherent dels humans, innegable en qualsevol relació afectiva. Dintre de certs límits pot constituir una mostra de preocupació, d’interès a la parella i ser un reflexa de l’amor experimentat, una manera de exercitar la passió però, per altres, delata una inclinació malaltissa que genera culpes
Una persona pot ser mínimament gelosa i això no suposar-li més que una “menjada d’olla” fins adonar-se de que no té motius reals per patir gelosia.
La cosa es complica quan un comença a obsessionar-se fins el punt de patir i ofegar a l’altre. Quan la gelosia es converteix en una malaltia, arriba la “celotipia”, que és la gelosia compulsiva, malaltissa i paranoica. Aquesta és molt perillosa perquè poden existir casos de maltractament, homicidi i suïcidi. Es transformen en incontrolables per qui els pateix i poden incórrer en accions com reprotxar, colpejar, insultar, coartar la llibertat de moviment de l’altre, investigar, culpar, avergonyir i fer saber a la seva parella que ho sap tot sobre la suposada infidelitat, producte dels seus pensaments malaltissos sense cap argument lògic o prova de realitat que ho demostri; però que creu que són completament reals. El gelós amb aquesta actitud pretén que l’altra faci el que ell vol .
Tal com l’amor, la gelosia ha estat font de inspiració en la música, la literatura, el teatre o al cine. Són sentiments universals però, al contrari, de l’amor que quan el sentim ens agrada baladrejar-lo als quatre vents, no són molts els que reconeixen obertament que són gelosos.
I vosaltres....?
Has estat víctimes de la celotipia o la gelosia?
Et consideres mínimament gelós o pel contrari ets noble i ben mirat?
Creus que ser gelós amb moderació reflexa l'amor, preocupació i l'interès per la parella?
Creus que ser gelós amb moderació reflexa l'amor, preocupació i l'interès per la parella?
32 comentaris:
Jo sí que tinc un puntet de gelosia... Diga'm inmadura, insegura... però ho reconec, ben segur que no arriba a celotipia!
Un bon post i molt documentat.
Com que tinc molta confiança amb la gent que m'envolta no tinc motius per se gelós, apart de que no he viscut mai amb persones que tinguin aquest problema.
un gran problema per qui ho pateix i la seva parella.
No em considero una persona excessivament gelosa: més aviat tendeixo a ser-ho poc. Això vol dir que confio plenament en la meva parella?
Amb el que no estic d'acord és en que la gelosia sigui una mesura de l'amor experimentat. Crec que es pot estimar molt sense ser gelós, ja que aquest sentiment -el de la gelosia- no l'experimentem d'una manera voluntària: o s'és o no.
De tota manera si en una parella apareix la gelosia, aquesta pot ser reconduïda en forma de "joc"; aquí rau l'habilitat de cadascú per transformar allò incòmode en quelcom d'emocionant...
No puc ser gelosa perquè qui està amb mi és perquè ho vol així i viceversa, això tampoc vol dir que només vulgui estar amb mi, ni que sempre hagi d'estar amb mi :) en tot cas, moltes vegades les pitjors gelosies no són les amoroses. Quan persones malaltes, amb tendència a la paranoia, pensen que els pertanys, poden arribar a ser molt molestes ... o perilloses.
A mesura que va passant el temps me n'adono que la gelosia és un xarrampió de joventut.
No em considero gelosa, potser mai n'he tingut motius, però no m'hi sento. Potser soc massa confiada, pero crec que si tot està dins de una normalitat, doncs tampoc es dolent, El problema es per qui això no el deixa viure i tampoc a la seva parella
Glòria: Una mica no és dolent i a vegades també agrada
Garbi24: Pots tenir confiança i ser a la vegada gelós. Una cosa no treu l'altre
Gerardeli:No he dit que fos una mesura si no un reflexa de l'amor experimentat. Quan l'estimació per l'altre és tan gran, tenir gelosia en una situació concreta és innat de la naturalesa humana.
Clídice: Evidentment existeixen altres gelosies que poden ser més molestes que la gelosia amorosa "controlada"
Martell de Reus: Ens anem fent grans, eh? A certa edat, et mostres més estable, més segur de tu mateix i et valores més.
Azu: El ésser humà, a vegades, tendeix a manifestar cert sentiment de pertinença i angoixa davant la possibilitat de l'abandó cap a les persones que estimem.
En aquest cas, mesura i reflex no seria equivalent? Jo així ho entenc. Pel que dius interpreto que com més estimes algú més intensa és la gelosia que sents, no?
De tota manera veus "expertes" diuen que un amor de veritat no ha de ser possessiu.....ja que si no parlem de dependència emocional. Difícil, no?
Voy a tener que dejar de leerte: tus entradas siempre me hacen tener que pararme y repensar.
Yo casi diría, brevemente, que la relación entre celos y amor no la veo nada clara. Es más, creo que habría que ver qué es lo que entendemos por "amor".En todo caso, creo que los celos no son algo exclusivo del "amor".
Salut.
Fa anys que no tinc cap sentiment de gelosia. No sé si és que he madurat o és que ja passe de tot.
Ho dic seriosament, potser passar de segons que (i de segons qui) em fa millor persona. Per pur semenfotisme.
Jo també tinc el meu punt de gelosía, la qual em fa passar males jugades, mals de caps i enraviades... sort que només em surt de tant en tant... jajajajj
No m'agrada la gelosia, no m'agrada gens. I crec que massa sovint una gelosia malaltissa pot ser font de violència.
Completament d´acord amb la definició de celotipia.
Fa uns 6 messos que ho vaig deixar amb una noia que patia celotipia. Va començar a pensar que no l´estimava i que estava enganyan-la amb una altra noia cuan no estava amb ella. Va arribar un punt que em culpava per tot el que li pasaba , tenia que estar cada dia amb ella , fer tot el que ella volia ...
La gelosia tan sols desgasta les parelles i provoca una desconfiança entre els dos.
GAIA, una altra vegada un post excel·lent, per pensar a quin tipus de persona pertanys.... tinc un punt geloset, però, es converteix en dolent quan descobreixo que les "meves idees" són certes, detalls que em fan descobrir que tinc un "sixè" sentit per descobrir que m'enreden.... i com diu la dita: si m'enganyes un cop, la culpa és teva, si m'enganyes dos, és meva.... A l'igual que la Clídice, si algú està amb mi hauria de ser per que vol, com a l'inrevés, només faltaria.... però si apareixen núvols al cap i a la relació, alguna cosa s'enfonsa al cor.... Un petó reina, felicitats pel que ens has escrit :)
Què ho fa que en tot moment parli del gelós en masculí i de l'altra part de la parella en femení? Exemple:
"El gelós amb aquesta actitud pretén que l’altra faci el que ell vol." I així tot el post.
Personalment sóc zero gelós. I discuteixi'm tant com vulgui que això no pot ser si vol. Per altra banda m'he trobat al llarg de la meva insignificant vida moltes més noies geloses que no pas nois. I si vostè tingués accés a dades del nombre de contractes d'investigador privat per seguir a la parella veuria que entre el 80 i el 90% dels casos són dones, i que només en un 35% dels casos hi ha raons per "desconfiar".
Salutacions.
Educathor: No me digas eso, Diooos!
Una chispita de celos tampoco és tan malo, no? Los mios son muy controlables....vaya que casi ni se notan, je je
Josep: Un home dur, eh? Potser passes perquè realment no t'importa qui o que tens al teu voltant
Meia: Així com els meus que són molt esporàdics
Thera: Estar amb una persona que pateixi celotipia ha de ser dur. No viu ni deixa viure
Maggot: Està bé de que t'adonessis de que no et convenia. Encara que sigui dur més val tallar la relació abans de que la cosa vagi a més.
Cris: Gràcies, les teves paraules m'afalaguen! Realment quan comences a dubtar de la teva parella, a controlar-la, etc... malament rai. Hi ha quelcom que no funciona
Dr. Muerte: Ho he fet instintivament. Suposo perquè és donen més casos de violència domèstica per part d'ells a causa de la gelosia. Això no treu de que també hi ha molts casos de gelosia femenina i que maltracten psicològicament a les seves parelles.
Que potser vostè té accés a aquestes dades? No tindrà pas una agencia de detectius? No me asusteeee!
Deixi'm dubtar que tants casos de violència de gènere siguin deguts a la gelosia i no pas a un "n'estic fins els collons d'aquesta vida de merda, et mato i sóc tant inutil que jo no m'acabo de matar" ;)
Hola Gaia! No et trobava als meus anexats! No se què ha passat,...i quasi em perdo aquest post! Imperdonable!
Referent a les preguntes que fas del tema: A mi el que m'ha posat nerviosa algun cop, és la manca d'informació, del que on ha estat, amb qui...
Dur? Més aviat indiferent.
Potser la indiferència és una gran fortalesa pel cor.
Agnès: La manca de informació a mi també en crispa els nervis. Puc entendre que si no preguntes no s'expliqui perquè, a vegades, no cal especificar amb pels i senyals on has estat les 24 hores del dia.
Josep: Et fas el dur i el passota però crec que no ho deus ser tan quan et prens la molèstia a comentar-me.
Et dono la raó però, que en alguns casos ser indiferent sigui una gran fortalesa pel cor
Cuando era más joven era celosa, quizás la inseguridad me hacia sentir así (creo yo), ahora no siento celos o eso creo.
Pienso que los celos no tienen porque ir unidos al amor, yo creo que más bien va unido al pensamiento de posesión, de agarrarse a la persona.
Los celos los comparo con la timidez, cuando eres más joven las dos cosas las sientes de una manera incontrolable y a medida que vas madurando, se controlan.
Muy buen tema para debate.
Un saludo
Crec que la gelosia és una questió de la própia inseguretat.
Yraya i srta. Tiquismiquis: Amb l'edat vas madurant està clar
Per quan un altre post srta. E.F.M.?
Dr. Muerte: Jo no sóc de les que escric post un dia si i l'altre també. Això ho deixo per vostè que veig que no para. Em sembla que jo no disposo de tant de temps com vos i el poc que tinc també m'agrada visitar i comentar altres blogs (com ara el seu)
Salut
Hola, jo sóc ex-gelosa. Que vol dir això? doncs que he aprés a tenir prou personalitat per no tenir por de que em prenguin el que és meu. Sí m'ho prenen, és que no era per mi. En tots els aspectes; feina, amor, amistat...
Si , he procurat deixar de saber d´ella pero ella encara em va buscant. M´envia missatges al facebook es posa al portal del pis on visc a liarse amb un noi ...
Fa pena.
Noa: Estic d'acord amb tu de que si et "prenen" l'amor de la teva parella és que en realitat no et convenia.
Maggot: Quin suplici, no? Crec que mostrar-li indiferència és el millor que pots fer, doncs si tu li montes el numeret l'estaràs provocant constantment encara més. Al final és cansarà si no hi ha resposta per part teva. (Això t'ho dic però tampoc ser si l'ignores o t'enfades quan fa el fa)
Salut
Si , abans m´enfadava però ara ja em fa pena. No sap com fer-se notar i ser el centre d´atenciò ...
Si, probablement per la qual cosa es
Anònim: ;)
Publica un comentari a l'entrada