Sovint, després de conversar un parell de minuts (a vegades no calen ni dos segons) amb algú que acabo de conèixer arribo a la conclusió de que aquesta persona té quelcom que no m’agrada sense saber el motiu.
La meva percepció, a vegades, ha estat equivocada perquè persones que de bones a primera m’han caigut malament després han arribat a ser grans amigues.
Em fixo, sobretot, en el llenguatge no verbal és a dir, els gestos, postures, mirades, expressió i aparença. Això fa que una persona acabi caient-me malament o bé en un primer contacte.
La informació no verbal d’una persona em diu moltes coses: la manera de vestir, si es apocada, convencional, tímida, sosa, extravertida, simpàtica, el seu olor corporal.... Tot això m’aporta més que la part verbal.
Penso que, la gent que cau malament, a més de causar una mala impressió acostuma a ser poc hàbil socialment. Per exemple cau malament les persones que de bones a primeres comencen a explicar la seva vida privada o els seus problemes, les que tafanegen o critiquen a terceres persones, les que parlen de sí mateixes, les que són excessivament simpàtiques i apegaloses, les que fan moltes bromes pesades, les indiscretes, les que parlen tota l’estona sense deixar fer-ho als demés, les que pretenen tenir sempre la raó, les que és creuen superiors a la resta, les persones que són en tot negatives, les intolerants.... però per sort aquests defectes es poden intentar corregir.
Per un altre banda, hi ha les persones que d’entrada cauen sempre bé. Hi ha gent que té un encant natural, intrínsec, que fa que els que estan al seu voltant se sentin a gust perquè són alegres, simpàtiques, positives, educades, tolerants i saben escoltar.
Penso que les persones atractives tenen ja una part important guanyada perquè la primera impressió que causen acostuma a ser bona, encara que després ens adonem de que és una estúpida. Que caigui millor, d’entrada, una persona atractiva és un instint bàsic. Està provat que un nounat riurà i es passarà més estona observant una cara bonica amb una expressió amable que una cara que no li resulti agradable.
Quins factors són importants per vosaltres perquè una persona us caigui bé d’entrada?
Us preocupa caure bé o malament a els altres?
dissabte, 31 de juliol del 2010
LA PREOCUPACIÓ DE CAURE BÉ O MALAMENT
Etiquetes de comentaris:
COMPORTAMENT HUMÀ,
PENSAMENTS,
PSICOLOGIA,
REFLEXIONS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
A mi así de entrada no me preocupa si caigo bien o caigo mal, también depende del sitio y si esas personas son para pasar un rato o has de estar al lado de ellas, como por ejemplo en un trabajo.
Sobre todo me caen muy mal las personas que se creen superiores, las detesto, las que intentas acercarte a ellas y son ariscas, las negativas, las que lo ven todo como un pozo profundo y la gente que cree que su verdad es absoluta.
Me gusta la gente sencilla, las que se dejan conocer poco a poco y las que no te hacen la pelota por ninguna razón.
AHÍ QUEDA ESO
Jo sempre vull caure malament, menys imbècils que em tocaran els collons. És més, clavant la mirada aconsegueixo incomodar de tal manera que la conversa i/o reunió dura màxim 6 minuts.
Hola, penso que normalment és mutu. Les persones que t'entren per l'ull, també els hi entres a elles, qüestió de química o vet a saber de què!
Un bona reflexió la teva, Gaia.
NO sé e l que és peò tinc un sisé sentit amb les persones que no m'equivoco gaire quant les conec, tot i que moltes vegades m'han dit maniatic al final m'han de donar la raó.
Tu a mi em caus malament. Serà perquè ets idiota acabada.
Com diu un meu amic no hi ha una segona oportunitat per causar una bona primera impressió. Sí que és cert a vegades que alguna primera impressió no ens agrada i amb el temps li donem la volta.Totalment d'acord amb el tema de la comunicació no verbal, és molt reveladora.
A mi m'agraden especialment les mirades,
una abraçada
Jo d'entrada no caic bé, sóc seriosa, vaig una mica amb peus de plom abans de donar confiances.
Però el fet que m'ho acabin dient, deu ser bona senyal, penso.
A mí, em caus molt bé, del primer post que et vaig llegir, o potser ja va ser al llegir el perfil.,ara no m'enrecordo.
Em temo que el caure bé no és precisament un dels meus actius.
Jo em baso molt en la primera impressió, en quant conec alguna persona. Mirades, gestos, manera de parlar, de seure...
La primera impressió "no verbal" és important.
És curiós com persones que d'entrada poden no caure't bé, poden acabar sent amigues teves, quan les coneixes més a fons; en canvi el cas contrari -tinc la sensació- no es dóna tant.
A mi, reconec, que m'agrada caure bé a la gent tot i que sempre em puc trobar amb algú que em resulti indiferent.
Jo sempre he pensat que deben tenir un setè sentit o una mena d'antena que ens posa alerta davant d'algú nou i alguna cosa fa que aquesta et resulti agradable o sentis aversió al primer moment. Jo en faig molt de cas d'aquesta primera impressió, no em sol donar mai sensacions enganyoses. Salut i fins aviat!!
Pel que fa a mi tan se me'n dona caure bé o malament, no és el meu problema, és el de l'altre...
Yo creo que por el simple hecho de ser español ya caigo bien a todo el mundo.
Los españoles tenemos un encanto natural que ya quisieran en el extranjero.
Nuestra fiesta nacional, nuestra comida y nuestro flamenco no sólo inundan por doquier nuestra geografía nacional sino que son conocidos allende nuestra patria.
Por eso y por muchas razones más proclamo ¡Viva España y la madre que nos parió ¡
A mi em costa molt poc saber qui em caurà bé o malament, de vegades només notar un petó de presentació massa fred, o un somriure forçat i gens franc és més que suficient. De vegades algú que fa pudor, o va suat o fet un ganyà també pot servir per ja no molestar-me massa en fer que em caigui bé, simplement intento contacte breu :) I no em preocupa massa, el normal, caure bé o malament, no es pot agradar a tothom, no? Gaia, un petó gran, que feia molt que no venia, masses vacances!
Crec que massa preocupació per caure bé demostra inseguretat.
Penso que casi tothom vol donar una bona impressió als demés. No obstant una extrema preocupació per caure bé no deixa de ser una forma d'amagar la nostre pròpia inseguretat quan no obtenim l'unànime aprovació i el reconeixement del nostre entorn.
A mi tant se'm dona caure bé o malament a gent que em resulten indiferents. Reconec que m'agrada caure bé a la gent amb qui treballo i miro d'adaptar-me a qualsevol àmbit de treball. De totes maneres, no tinc una necessitat extrema de que sigui així perquè penso que això només em provocaria un deterioro de la meva pau interior.
Gràcies pels vostres comentaris.
Normalment tinc filing amb les altres persones, però de vegades no s'acava de connectar , suposo que no tenim afinitat.
abraçada reina.
Jo em sento molt identificada amb en Garbi, no m'equivoco gaire.
I els meus familiars/amics ja tremolen quan em senten dir:
- Aquesta tiu/a amaga algu...
;)
I em quedo sempre amb la primera impressió que tinc.
Mia: És impossible caure bé a tothom.
Meia: Han estat poques però ha hagut vegades que la meva percepció ha estat equivocada.
No es pot caure bé a tot el mon, per aixo no em preocupa gaire, soc jo mateixa, així penso que tinc mitja feina feta, sempre me ha fet molta mandra se simpática, fer el paper....
Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada