D’EUSKADI A IPARRALDE

La meva destinació era el País Basc francès -Iparralde- però els primers quatre dies la meva estada va ser a Guipúscoa fent una curta visita a Zarautz que té una de  les platges més llargues del Cantàbric i San Sebastià que em va agradar molt, tot i que plovia a bots i barrals i no vaig poder pujar al Mont Igueldo. Perdre’t pels carrerons del Barri antic proper a la Bahia de la Concha i assaborir els “montaditos” que t’ofereixen la infinitat de bars que et trobes a cada pas, és un delit.
De  Biscaia vaig visitar Ondàrroa, els paratges d’insomni  de les platges dunars  de Laga i Laida, les més boniques de Biscaia, Gernika, el Bosc pintat d’Oma de Kortézubi obra del pintor i escultor Agustín Ibarrola. Es veu que aquest artista va començar a pintar els troncs de més de 500 pins l’any 1983 i va acabar l’obra l’any 1991. El bosc és curiós de veure’l però, pel meu gust,  sense gaires pretensions.
Vaig visitar també Getxo i el seu pont Biscaia que l’uneix amb Portugalete. Realitzar el viatge amb el transbordador del pont estalvia a la gent un trajecte per carretera d’uns 20 km. Getxo és molt bonic però em va sorprendre la poca quantitat de turistes que havia en ple més d’agost. Bilbao i el seu museu Guggenheim on vaig poder gaudir de les magnifiques obres de Anish Kapoor, Robert Rauschenberg i Rousseau.
Vaig prosseguir el viatge cap a la regió d’Aquitània, visitant primer una part de la costa basca francesa San Jean de Luz i Biarritz. Dos ciutats precioses que em van enamorar. Posteriorment vaig anar cap al territori interior, a La Rhune, on un tren de cremallera et porta fins al cim i et regala unes de les més belles vistes que et pots imaginar. Les grutes d’estalagmites i estalactites de Sare també son dignes de veure. Uns dels més bonics pobles de França,  Ainhoa, Espelette i St. Jean Pied de Port que conserva el seu sabor medieval barrejat amb el cosmopolitisme modern del turisme. Una zona que em va semblar espectacular va ser el port de muntanya Col d’Iraty fins a Larrau. A prop d’aquest poble pots accedir al pont de passarel·la de Holzarte, un pont de fusta sospès a 150 metres del riu  i, seguint el camí cap a Iraty a les impressionants gorges de Kakuetta en el terme de Saint Engrace. Un recorregut de tres hores esclatant de bellesa salvatge.
Un altre poble pintoresc és Cambó les Bains amb les seves espectaculars i gens assequibles termes. No vaig gaudir d’elles però si dels fabulosos jardins que envolten el centre termal. A Bidarray vaig tenir l’oportunitat de fer rafting al riu Nive. Una mica de fortes emocions sempre va bé.
A la tornada, moguda per la curiositat vaig fer una parada a Lourdes, la segona ciutat més visitada de França –la primera és París-. Realment, em va causar impacte la fe de tants peregrins que venen arreu del món.