Fa uns dies, vaig comprar un recarregador de piles, Silvan - marca mira’m i no te fixis- a una botiga d’electrodomèstics; després, vaig anar a un basar xinès per comprar un estri de cuina i just a l’entrada, vaig veure el mateix recarregador, que havia adquirit uns moments abans, cinc euros més barat. Jo havia pagat deu euros i això em va indignar bastant, perquè era exactament el mateix producte - marca i grossària -.
Aquest estiu, visitant país vaig ensopegar amb una forta ruixada i va ser quan vaig entrar a una de les botiguetes de records del barri antic de San Sebastià per comprar-me un barret de pluja. Al cap d’una estona, passant per davant d’un basar xinès, quina va ser la meva sorpresa veure exposats a l’entrada barrets exactament iguals que el meu a un euro i mig. Tres euros i mig més barat!
Aquí ens estem perdent senyors! Com pot ser que els comerciants d’aquí tinguin els mateixos productes que els basars xinesos a preus desorbitants? Si volen competir amb ells hauran de respectar, almenys, la qualitat dels seus productes i no donar gat per llebre.
Molts botiguers es queixen de que les tendes orientals tenen molt èxit i els hi treuen clientela i el quid és que tenen de tot, a bon preu i són esclaus de la feina.
Els comerciants diuen que poden competir en servei, atenció i qualitat, però no amb els seus preus. Això no ho tinc tan clar perquè tot i que alguns dels productes dels basars xinesos són d’ínfima qualitat, he pogut comprovar
- com he explicat abans - que d’altres són completament iguals.
Una altre de les claus de l’èxit i difícil de competir és l’horari dels supermercats orientals. La majoria obren els dies festius i, a diari, alguns romandran oberts fins les 22:30 hores incomplint els horaris comercials imposats per la llei; però per la gent és un bon recurs per fer les compres de última hora. - La llei permet només la llibertat d’horaris a les tendes d’alimentació amb una superfície inferior a 120 metres quadrats, sempre i quan no superin el màxim de dotze hores diàries -.
Que en penseu dels basars i supermercats xinesos?
Sou clients habituals d’aquests comerços?
20 comentaris:
Doncs jo sí que vaig de tant en tant, i saps què em surt molt bé? Els rams de flors artificials pel cementiri, tinc uns quants per posar-hi malauradament... I noia, en temps de crisi, s'ha de mirar, i tant!
Una bona reflexió, Gaia.
No puc opinar amb tota certesa però es veu que aquests comerços reben ajudes de la generalitat en forma de no pagar imposts els primers anys i no compleixen la llei de les 40 hores setmanals entre altres, però jo que vols que et digui si trobo alguna cosa que es barat i em va be hi compro, la crisi es la crisi
Prop de casa en tinc un i l'altre dia vaig comprar una capsa plegable per portar-la al cotxe i estalviar-me de comprar bosses quan vaig al LIDL.
Jo tinc una contradicció: aquí no compro gairebé mai als múltiples basars xinesos que hi ha per tot arreu, en canvi faig compres per internet directament a Hong Kong o Taiwan de petits articles d'electrònica: bateries, piles, petits aparells i de moment n'estic relativament satisfet.
Jo hi vaig tot sovint, sobretot per les"tonteries" com paper de regal, objectes de papereria, i fins i tot xancletes o motxilles i/o maletes, sempre m'ha sortit tot de conya, menys una vegada amb uns mitjons, que m'els vaig posar sense rentar (tenia un emergència i una butllofa al peu) i em van picar els turmells quasi bé 15 dies, hi ha coses que mai més :) Bon article Gaia, com sempre!
Petons!!
Mira que se tiene que ser cutre de narices para comprar flores de plástico para los seres queridos del cementerio, y encima de los chinos.
Tot i que algun cop he comprat alguna cosa en un "xinu", no és el tipus de botiga que trio com a primera opció.
Estic d'acord amb el que diu la Cris: són útils per trobar coses de "poca importància", o el recurs sobat per fer el regal de "l'amic invisible" que s'organitza per Nadal a les empreses.
No per res,...però el parasol que més m'està durant és dels xinus, i és que estava cansada de pagar per bo i que no em duressin una marinadeta.
La última llanterna també és d'allí, és de lets, i m'està anant prou bé.
A vegades compro xorradetes pels meus nebots, com enganxetes, potets per fer bombolles, o plàstics escobidoo, no saps els braçalets que hem dut aquest estiu!
Ostres! M'has fet adonar que si que hi vaig bastant...
Doncs, ja em sap greu, però jo portaré la contraria. No hi vaig mai a comprar als xinus. De fet sóc de comprar poques "tonteries", no em defineixo com a una bona compradora de no gaire res, ara el poc que compro exigeixo qualitat i seguretat, i la veritat jo els productes d'aquest tipus de comerços crec que tenen molt que desitjar... No em refio massa del gènere que gasten la veritat i massa sovint comprar barat de vegades és dues vegades més car... Si volem ser estalviadors, crec que hi ha altres opcions...
Jo hi vaig, no sovint, pero sobretot trobo que es poden trobar cosetes (de qualitat) variable que , per altra part, no sabria on més comprar-les aqui (a Tortosa).
L'ultima cosa que vaig comprar: el dia abans de la mani "estatut" a Barcelona havia comprat una senyera a la botiga "de tota la vida" a Tortosa per 16€, i de cami cap a casa vaig vore que els xinesos les venien (no tan bén cosides) per 2€!! Aixi que vaig comprar 2 més i aixi tota la familia va poder portar una!
je je, volia dir "de qualitat varible".
Jo també hi vaig sovint, hi trobes de tot a molt bon preu, i com dius tu, trobes els mateixos productes a botigues conegudes i el doble/triple de preu.
S'ha de mirar tot.
Pues yo si que voy a comprar a los chinos, pero no todo lo que veo, compro lo que normalmente está más caro en las tiendas de aquí, es cuestión de economía, además si te fijas en las etiquetas de casi todo en otras tiendas, ropa, menaje, ferretería, casi todo viene de allí, así que porqué no?
En un tiempo se pensaron que a los chinos por dos "perras" se les podía comprar toda clase de mercancías, pero los chinos son listos y le han dado la vuelta a la "tortilla", además pienso que en el mundo tiene que haber de todo y para todos.
A lo mejor es que yo me he vivido en un sitio donde hindues y canarios hemos convivido siempre en armonía con nuestros respectivos negocios.
Hi vaig anar un temps a comprar pinta ungles però no per pintar ungles sinó pedres que recollia de cala Joncols. Hi anava , és clar, perquè eren molt barats.
Ara no tinc costum anar-hi però realment també m'emprenyaria molt trobar-me com el teu cas. I si n'hi ha tants és perquè funcionen suposo.
salut !
Hi vaig anar un temps a comprar pinta ungles però no per pintar ungles sinó pedres que recollia de cala Joncols. Hi anava , és clar, perquè eren molt barats.
Ara no tinc costum anar-hi però realment també m'emprenyaria molt trobar-me com el teu cas. I si n'hi ha tants és perquè funcionen suposo.
salut !
Cal anar en compte què es compra a aquestes botigues. Alguns productes són mmolt i molt dolents. Diria que la majoria.
Sobre el tema dels horaris comercials, si hi ha una llei que imposa uns horaris, s'hauria de respectar. I la culpa és de la gent que hi compra fora d'aquests horaris. Si ningú ho fes, es veurien obligats a comprar. És competència deslleial i suposa una pèrdua de drets, ja que s'amplia la jornada laboral a unes persones prou esclaves d'un negoci.
No nego que la qualitat dels productes dels comerços xinesos té molt a desitjar però en n'hi ha que són els mateixos que d'altres botigues. Referent als horaris comercials estic d'acord que s'hagi de respectar la llei que els imposa però també és veritat que la gent que va comprar als supermercats xinesos és precisament la que no disposa d'hores fora de la feina. Depèn d'on visquis no tens al teu abast un eroski, consum... i acabes comprant a la botiga que trobes oberta que generalment solen ser xineses.
vaja! no se m'actualitza el teu blog ara al blogroll :( faig tard, però bé, no compro als xinesos, no per anti-"xinisme" ni res, senzillament perquè no sóc de comprar xorreiteds, perquè em queden lluny de casa i perquè aquells espais tan atapeïts m'angoixen d'allò més :)
Clidice: A mi també m'angoixen aquests espais tan atapeïts i una altre cosa que no m'agrada és la olor de plàstic tan característica d'aquests basars que se sent al entrar. He comprat alguna vegada estris de cuina o de neteja. Un altre dels motius perquè de tant en tant hi vaig és per trobar quelcom per fer manualitats com ara pedres, petxines, espelmes... per la meva feina.
No sé com va això dels horaris i els dies que poden obrir... però a la costa tant els supermercats grans (caprabo, carrefour, lidl...) com les botigues petites obren a deshora i fins i tot els diumenges...
Publica un comentari a l'entrada