CONSTEL·LACIONS FAMILIARS -RESTABLIR EL FLUIR ENTRE LES PERSONES-

No fa gaire vaig ser convidada com observadora en unes sessions de constel·lacions familiars. Tot i que era una mica reticent al tema, sentia curiositat perquè els últims anys n’havia sentit parlar i no precisament malament. El fet d’assistir com acompanyant et dona l’oportunitat de veure el procediment de la teràpia i de sortir a representar si la persona constel·lada t’escull i tu acceptes.

Per qui no sàpiga en que consisteixen les constel·lacions, diré que és un tipus de teràpia que es fa per aclarir desordres a la vida d’algú però s’ha de tenir clar que en una primera sessió no se soluciona el problema, si no que en aquesta comença el procés que posteriorment dependrà de cadascú. El client que es constel·la escull a varis individus del grup per representar a les persones significatives de la seva prole i també a si mateix, i aquests es van col·locant i movent instintivament, reflexa del que és la seva família. A continuació, el facil·litador o constel·lador, qui guia la sessió, continua recol·locant perquè les emocions vagin sorgint, seguint una normativa. Llavors, es pronuncien una sèrie de frases rituals, molt precises i marcades per el facil·litador.
Segons les constel·lacions, els problemes que tenim, tenen les seves arrels en els nostres avantpassats familiars (encara que no els haguem conegut). Es a dir, existeixen deutes, embolics, morts... en el passat que sorgeixen en el present i són el reflexa dels nostres problemes.
Estic convençuda d’aquesta teoria però em van semblar esotèriques algunes de les sessions com la d’una persona que argumentava que no entenia els seus canvis bruscos de pes  sense motiu aparent i, curiosament, l’origen del problema residia en varis avortaments a la família. També em va sorprendre com els individus que sortien a escena sentien les emocions, pors i desitjos dels familiars que representaven i la seva implicació en els problemes aliens acceptant íntegrament la responsabilitat que els corresponia.

Com no vaig sortir a representar, no puc expressar en primera persona el que se sent  però  varis dels assistents que van tenir l’oportunitat de fer-ho, em van comentar que els moviments surten sols, t’oblides de qui ets i et centres en el paper que et pertoca. Fent la teva pròpia constel·lació, d'observador o representant, d'una manera o altra, tothom es beneficia de la teràpia.

Quelcom té que funciona, almenys algunes de les persones que n’he parlat diuen que els ha estat útil.

Coneixíeu les constel·lacions familiars?
Heu assistit mai a alguna sessió?
Que en penseu d’aquestes teràpies sistemàtiques?