Passejant per la Ronda Sant Antoni de Barcelona, el carrer on vaig viure durant 24 anys fins que vaig decidir d’anar a viure a la Garrotxa, em vaig adonar de que certes coses s’havien permutat: els veïns, els comerços, la plaça del pes de la palla, els edificis... però el que no havia canviat ni canviarà mai és, la seva personalitat pròpia i tan diferent dels altres barris que formen l’Eixample.Els pensaments em van transportar a la infància i adolescència i mentre m’endinsava pels carrerons de davant de la Ronda recordava els suculents menjars del restaurant l’Habana, els ous de pagès que és venien a Ca la Pepita del carrer Lleó, la bodega del “Gallego”del carrer Ferlandina i el sabater del carrer de la Lluna; botigues i botiguetes que, en l’actualitat, algunes segueixen en ple rendiment ..... però el que més recordo amb estima és la parada de la cacauera Mila de la Ronda amb el seu exquisit aroma de les crispetes recent fetes amb oli d’oliva que eren un bon reclam per els transeünts; i el Mercat de Sant Antoni, el mercat més antic de la ciutat doncs va ser inaugurat el setembre de l’any 1882 desprès de 10 anys de construcció. Aquest edifici de tan gran valor arquitectònic i històric es composa de tres espais: l’interior on es venen aliments, l’exterior on es pot comprar tota classe d’objectes no comestibles i els diumenges, que canvia el seu rol i es celebra un espectacle sorprenent convertint-se en una fira d’intercanvi , compra i venda de llibres, còmics, pel·lícules, objectes de col·lecció, música, cromos, monedes, segelles....... amb una arrelada tradició per tractar-se d’una oferta única per tota la ciutat.
Els diumenges pel matí, solia anar amb el meu pare a menjar tapes de cloïsses i ostres al Bar Amigó del carrer Comte d’Urgell i desprès anàvem al Mercat de St. Antoni a bescanviar cromos i mirar llibres. El mercat, també era un lloc per esplaiar-se, conèixer gent o retrobar-se amb vells coneguts. Avui en dia, aquesta fira dominical segueix sent un lloc per gaudir intercanviant, regatejant, comprant, venent o simplement tafanejant o badant.
2 comentaris:
Llegint el que escrius del barri i del mercat de Sant Antoni sembla que m'hi trobi caminant pels seus carrerons... Magnífica la descripció i les fotografies. Sembla quasi impossible que petits negocis com el de la venedora de cacauets encara funcionin.
És fantàstic pensar que els petits tenen un lloc en aquest món.
Gràcies pel regal del teu escrit!!!
Ara es veu que reformaran el mercat de Sant Antoni. Les obres duraran uns quatre anys; això obligarà a tancar la Ronda de Sant Antoni i a reubicar les parades en unes carpes provisionals.
Esperem que la reforma li torni l'esplendor passat!!!
Publica un comentari a l'entrada