dilluns, 6 d’abril del 2009

A QUÈ LI TENIM TANTA POR?

L'homofòbia i la transfòbia són termes psiquiàtrics. La primera descriu l'odi i el rebuig a gays, lesbianes i bisexuals i la segona als transsexuals. Aquestes dos fòbies tenen un efecte directe, moltes vegades devastador, sobre la vida de les persones homosexuals i transsexuals. Aquesta última està catalogada com a malaltia mental sota el nom de “disfòria de gènere” i no les hem de confondre. Però, tot i així, qui som nosaltres per limitar els drets d’uns i d’altres?
En l’antiguitat (entre els grecs, romans, xinesos i egipcis: bàsicament les cultures més avançades) l’homosexualitat era només una manifestació més de la sexualitat de l'ésser humà. A l’era moderna es va modificar aquesta situació, castigant-la, censurant-la i prohibint la seva expressió. Avui en dia, en alguns països del món aquesta inclinació sexual segueix sent penada per la llei, fins i tot castigada amb la pena de mort.
El 31 de març d'aquest any, va esclatar una notícia anacrònica on la Confederació espanyola COLEGAS de lesbianes ,gays, bisexuals i transsexuals havia denunciat davant la Fiscalia General de l’estat a Glòria Maria Tomás y Garrido, professora de Bioética , per fer una conferència homòfoba en la Universitat d'Alacant on afirmava que l’homosexualitat és una malaltia i recomanava als gays anteposar la dignitat a la llibertat. La mestra és va referir als homosexuals com a pervertits sexuals i va manifestar que aquesta desviació es va eliminar de la llista de malalties mentals per "motius polítics". COLEGAS ha demanat per a Glòria un tractament psicològic urgent doncs, la consideren una malalta d’intolerància i homofòbia.
No és la primera vegada que en l’àmbit docent es refereix a l’homosexualitat en aquests termes. Fa dos anys, el viceministre polonès d’educació va anunciar que els que reconeguessin la seva homosexualitat no podrien exercir de mestres en les escoles poloneses. Desprès de les irades respostes de nombrosos polítics, el viceministre va assenyalar que només perdrien la seva feina si propagaven la seva homosexualitat. Fa tres anys, un professor de religió va declarar als seus alumnes que les pràctiques homosexuals podien provocar càncer anal. El professor va dimitir del seu càrrec desprès de que s’informés a la Direcció del Centre. I el que m’ha sorprès més és que hi ha centres concertats catòlics que elegeixen llibres que eviten el tema de l’homosexualitat.
A aquestes altures del segle XXI és inaudit que encara s’escoltin aquests tipus de notícies i discursos en instituts i universitats i no puguin acollir-se a la llibertat d’expressió. Això, atempta greument contra la dignitat humana i pot potenciar comportaments homofòbics que poden animar a la violència. A conseqüència d’això, molts homosexuals es passen la vida amagats tement que la homofòbia destrueixi les seves relacions familiars, el seu amor propi o fins i tot les seves mateixes vides.
A aquest pas, amb aquests retrocessos a que ens someten, l’únic que ens falta és que ressusciti “Fanco”. Si us plau senyors, deixem en pau les discriminacions, les classes socials i tinguem en compte els valors de cada persona, independentment de la condició sexual. El que han d’ensenyar és respectar a la gent. Penso també, que aquests models educatius crean individus amb mancances molt greus i un baix nivell de coneixements a tots els nivells. Això sí, però, seran uns bons catòlics i possibles votants del PP!
Per un altre banda, a Zurich (Suissa), acaba de guanyar l’elecció d’alcaldessa Corine Mauch, una dona lesbiana que va donar, abans, a conèixer que vivia amb la seva amiga en concubinat (exemple d'un dels estats més desenvolupats del món).
Avui en dia, la societat avança, progressa i les societats lliures i justes han de reconèixer els drets individuals i donar la possibilitat de viure a cadascú amb llibertat i respecte però, notícies com aquesta fan que pensar.

A continuació, la conferència de la docent en el paranimf de la universitat d'Alacant:



L'educació és una de les millors armes contra el temor i l'odi!



La ignorància és la "mare" de totes les hemofòbies!

El valor de tota la vida humana ha de ser respectada, així farem un món millor per a tots!

12 comentaris:

rebaixes ha dit...

Hi han ignoràncies consentides i volgudes i fins hipòcretes... N'hi han que la sabata que porten es per trepitjar, no per caminar.Anton.

Agnès Setrill. ha dit...

Tu ho has dit, el que fa la ignorància... Gràcies a que hi ha gent al poder que gaudeixen d'aquest anti-DO, tot ho alenteixen.

gerardeli ha dit...

Vivim en un món eminentment masclista, tot i que les dones esteu retallant distàncies i, cada cop més, us situeu en llocs de poder i decisió.
Malgrat tot encara imperen valors com "mascle", "dominant", "violència", "uniformitat", etc. Tots ells contraposats a "diversitat", "diferència", "igualtat"...
El fet de que "maricón" sigui emprat com a insult diu molt de la nostra societat i de nosaltres mateixos com a individus.
Hem d'educar, però des d'el punt de vista de la diversitat i de la tolerància.

Thera ha dit...

Ostres, jo aqui li tinc por és a la 'conferencianta'...XD D'on l'hauran treta????

Garbí24 ha dit...

L'afany de la gent a ficarse en els problemes dels altres fa que tots els problemes creixin . La primera ministre islandesa tambè es lesbiana i no passa res . Que deixin que la gent faci el que li agrada i sigui amb qui sigui sempre sexe ...

MIA ha dit...

aquest tema sempre ha estat polemica, encara que hem evolucionat una mica queda molt per endavant.Jo crec que tothom pot fer el que vulgui, tots som lliures. petons guapa. mia

yraya ha dit...

De verdad que me he quedado "flipando en colores", de dónde han sacada a esa señora?
Colgaré en vídeo en mi blog, ha de ser visto y cuantos más mejor, que vean lo que pulula por ahí.
Un saludo

zel ha dit...

Abans d'escoltar a la "mestra", que no es mereix aquest honor, vull donar-te les gràcies per aquest post, molts haurien de llegir-lo, el nostre món és marginador...

Mirall ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
una altra cucafera ha dit...

ei!!! pero si tenim la sol-uciò a tot plegat!! nomès cal que no donem mai les claus de casa als fills perquè no puguin estar sols sense els pares..(que fort)

Carmen Galiana ha dit...

Hola! Que tothom faci el que vulgui per això és el seu propi cos i així ho senten qui som els demes per dir-lis el que està bé o malament?.

Es molt fàcil parlar dels altres, en lloc de buscar valors.

GAIA ha dit...

Hola Carmen!
Gràcies per dir la teva.
Jo també penso que el important és buscar els valors de les persones independentment quina sigui la seva inclinació sexual.