SETMANA SANTA PASSADA PER AIGÜA (RIUS, CASCADES, BALNEARI, MAR I PLUJA)

Desprès d’unes gaudides, però passades per aigua, vacances de Setmana Santa i amb el cor replet d’energia, força i oxigen deixo sortir de mi una mica de l’acumulat en aquests dies i us mostro un pessic dels llocs que he visitat. Sempre intento combinar mar i muntanya i en aquest cas el que més m’ha agradat de la meva ruta “Tarraco-valenciana” ha estat el parc natural de “Els Ports”, un paratge impressionant amb un entorn de muntanyes dolomítiques situat entre les províncies de Tarragona, Terol i Castelló. “Els Ports” et conviden a perdre’t per camins que et porten fins al cim de muntanyes destacades per la seva alçada i forma com el mont Caro, el Negrell, les Roques d’en Benet...
Recorrent els Ports vaig arribar a la encantadora ciutat medieval de Morella que s’assenta espectacularment a la vessant d’una muntanya.
I com que tinc curiositat i aquesta em venç vaig voler visitar el “megacomplexe” hoteler “Marina d’Or” o “Marina d’Horror” per a molts, d’Orpesa.
Aquesta obra de ficció que més que “Ciudad de Vacaciones” és una aberració ecològica i estètica, s’assimila més a un projecte americà que mediterrani. Sempre he pensat que si volem lluir el millor dels nostres pobles, cal conservar-lo i planificar un ús raonable. Doncs bé, com sempre m’havia picat la curiositat d’aquest “complex turístic” i per opinar i criticar primer s’ha de veure us faré cinc cèntims del que em va semblar:
El mobiliari urbà aspira a ser una fantasia de Gaudí (Ai, si aixequés el cap) i els jardins , això si, reuneixen una exòtica vegetació molt ben cuidada però, a molts pocs metres de distància entre la tanca i la quietud del litoral.
Les nits de caps de setmana, festius i mesos de vacances el carrer principal de “Marina d’Or” s’adorna amb llums de Feria d’Abril, donant-li un aspecte de “romeria” si no fos perquè les carrosses amb cavalls son substituïdes per un trenet turístic.
Caminant pels carrers i jardins de Marina d’Or, me’n vaig adonar de la quantitat de construccions fetes de cartró-pedra i vaig tenir la sensació d’estar passejant per Las Vegas pel seu estil tan falç i grandiloqüent, però amb la diferència de que amb poca estona ho tens tot més que vist a no ser, que decideixis anar al balneari a gaudir de les propietats de les aigües marines que és , potser, al meu parer l’únic que val la pena.
A la tornada, vaig anar a Amposta i Deltebre, dos municipis del Delta que no em canso de visitar.
Aquí us deixo un tastet dels llocs que he visitat: