L'AUTOEROTISME FEMENÍ, UN TABÚ QUE ENCARA PERDURA?

Recordo que a l’adolescència els nois no tenien masses problemes d’índole moral a l’hora de comentar les “seves proeses manuals” davant d’un grup d’amics. Les noies ho tenien més difícil (i encara ara) doncs la sexualitat femenina casi mai ha estat ben acceptada. A Espanya, desprès de 40 anys de franquisme on  l’església dirigia la moral dels ciutadans, les dones foren éssers “asexuats”.
Els nois no se sentien pecadors  d’aquestes freqüents impulsos sexuals i, com veien que el qui més i el qui menys s’alleugerava i era una falta voluntària  compartida, causava menys culpabilitat.
Parlar de “masturbació” encara ara és un repta per elles doncs, en alguns àmbits, segueix sent una paraula tabú. Durant segles, els impulsos sexuals de les dones han estat renegats al silenci i a la soledat. No en parlaven amb cap dels dos gèneres perquè la censura de la “masturbació” no només ha estat part dels sectors de la salut, si no també de la religió. L’any 1976 el Vaticà, va declarar la masturbació com un acte greument desordenat i antinatural i és per això que moltes persones (la majoria dones) la practicaven sota sentiments d’ansietat i culpa.

Les adolescents d’avui en dia, encara segueixen sense haver-se lliurat per complet de la moral restrictiva que van viure les seves mares (i no parlem de les àvies), al menys en el referent a la “masturbació”. Mentre ells viuen l’autoerotisme amb total naturalitat per elles la “masturbació” segueix sent una pràctica clandestina que freqüentment sol generar sentiments de vergonya o culpa.

La millor fórmula perquè les adolescents visquin una sexualitat satisfactòria és generar entre les noies una actitud d’acceptació davant la masturbació perquè puguin viure-la sense complexes, al igual que els nois.

Els tallers de sexualitat, xerrades, campanyes... intenten que es porti a terme aquests objectius. Així doncs, perquè el passat mes de novembre,  els mitjans de comunicació van  muntar una revolta davant la Campanya  “el placer está en tus manos”  posada en marxa pel Consell de la Joventut i el Institut de la Dona de la Junta d’Extremadura el mes d’octubre? 
La iniciativa, dirigida a adolescents d’entre 14 i 17 anys, inclou entre els seus continguts l’autoexploració sexual, el descobriment del plaer, els falses mites  i falsedats que circulen en les colles de nois i noies joves, etc.,  quelcom necessari per portar una vida sexual sana.
Els atacs que ha rebut aquesta campanya per part  de la premsa, ràdio, periodistes i gent vària (de la societat conservadora, la majoria de sexe masculí i dones reprimides ) han estat (al meu parer) desproporcionats . Han ridiculitzat la campanya dient que ells van aprendre sols i que estan malgastant els diners. Però, que passa? Potser és que aquesta gent se sent incomoda i té por davant la sexualitat femenina?

Finalment, m’agradaria dir que totes les dones som diferents unes de les altres, en el que respecta a les apetències sexuals; per tant, practicar el “autoerotisme” responent a dites necessitats, és considerat tan correcte com també no fer-ho i és que en el sexe com en altres aspectes de la vida, les persones no deuen de fer res que en realitat no desitgin.
 Per un altre banda, conèixer el mateix cos d’un, com són les seves reaccions i la classe de vivències eròtiques que necessita per estimular-se és una de les grans avantatges per una trobada sexual amb la parella.

Creus que són necessàries iniciatives com aquesta?
Penseu que encara existeix un tabú entre les dones a l’hora de parlar de la masturbació?
Creus que les dones realitzen menys la masturbació que els homes o pel contrari la practiquen per igual, però els hi costa més verbalitzar que gaudeixen de tal opció sexual?