QUE ATREVIDA ÉS LA IGNORÀNCIA

Estic segura de que en algun moment de la vostre existència heu estat víctimes de gent que ho pateix. És més, en el dia, dia, a la feina, en el vostre cercle d’amistats resultarà fàcil identificar a algun individu clarament influenciat amb aquest síndrome.

No sabeu de que us parlo, eh?

La nostre espècie, orgullosa de la seva pertinència a la categoria de “homo sapiens”, ignoren que molts dels seus integrants s’aproximen més a un altre espècie anomenada “homo arrogantis”.

No em direu que no coneixeu individus que es pensen que són la “bomba” en tots els conceptes? 

Coneixeu algun inepte conscient de la seva ineptitud?

Coneixeu persones amb una forma de comportament molt comú i irritant d’estupidesa barrejada amb ignorància?

He fet un repàs mental i en uns segons me’n recordat d’uns quants.

Bé, jo no sabia que això tenia un nom i a més que estava demostrat per científics. Es diu: EFECTE DUNNING-KRUGER

Aquest efecte és un fenomen psicològic que va sorgir l’any 1999 a mans dels psicòlegs Dunning i Kruger i que segur molts de nosaltres, alguna que altre vegada, l’haurem vist en funcionament. 

El fenomen es basa en que els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats i a no reconèixer les veritables habilitats dels altres.

Els psicòlegs Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus.

Els resultats de l’experiment van ser reveladors:

Els estudiants més brillants van estimar que estaven per sota

Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana

Els estudiants molt dolents es van mostrar convençuts d’estar entre els millors. Quan més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses bé.

Les persones més ineptes tendeixen a creure que ho saben tot, mentre que els més aptes tendeixen a comprendre el que ignoren cada cop que aprenen quelcom nou.

No heu llegit, a vegades, articles d’algú amb molts coneixements en el que expressava un munt de dubtes en el que viuen sumits les persones que s’embarquen en l’aventura del coneixement?

L’ignorant sol ser més orgullós, no perquè sàpiga molt, si no perquè no sap el molt que ignora; mentre que la persona que de veritat adquireix coneixements, acostuma a ser humil, perquè cada cop s’adona de la seva infinita ignorància.

A rel d’aquests experiments puc deduir que a quant més cultura, saviesa  i intel·ligència es te, més humilitat, senzillesa i modèstia s’aprecia. I això no te res a veure l’autoestima amb la vanitat, ni la seguretat amb ser cregut, ni la prudència amb la temeritat. És diferent l’alta autoestima (narcisisme) amb una bona autoestima.

Aquest fenomen psicològic m’ha fet aprofundir més sobre el tema i puc constatar per pròpia experiència, que  l'ignorant supleix aquesta carència amb maldat que, potser, és un mecanisme de defensa.  

He fet un recull de frases per pensar basades en  l'ignorància i que avalen tot el que he dit (Si en sabeu més feu-me-les arribar).:

L’estupidesa és infinitament més interessant que la intel·ligència. Aquesta te límits i l’estupidesa no.   Claude Chabrol

Repeteix moltes vegades una bajanada i acabaràs creient en ella.  Edgar Allan Poe

Quan un boig o un imbècil es convenç de quelcom, no es dona per convençut ell sol, si no que al mateix temps creu que estan convençuts tots els demés mortals.   José Ortega i Gasset

Aquells que et fan creure en absurds poden fer-te fer atrocitats.

Voltaire

Qui de veritat sap de que parla, no troba raons per aixecar la veu.

 Leonardo Da Vinci

El sabi no diu mai tot el que pensa; però sempre pensa tot el que diu.

Aristóteles

La veritable ignorància no és l’absència de coneixements, si no el fet de rebutjar a adquirir-los.

Karl Popper 

Jo  només se que no sé res.   Socràtes

 El neci creu saber-ho tot i és el savi el que és conscient de la limitació del seu coneixement.  Confucio

Hi ha dos coses infinites: L’univers i l’estupidesa humana, i de l’únic que tinc dubtes raonables és de que el infinit sigui l’univers .  Albert Einsten

La ignorància engendra més confiança que el coneixement.  Charles Darwin (El que em recorda a una frase que ens deien a l’escola “Que atrevida és  la ignoráncia”).

DIGA’M COM BLOGUEGES I ET DIRÉ COM ETS... (O NO)

El mes passat vaig fer un post preguntant com us agradava un blog i, insistint sobre el tema, m’agradaria fer-vos dos preguntes que em volten pel cap: Per què “bloguejem”? i amb quina finalitat?

He pogut comprovar que cada blog que llegeixo te una personalitat diferent i fa dies que estic reflexionant sobre aquesta. Molts de nosaltres fem servir el blog per transmetre informació sobre qualsevol tema. Altres parlem de sexe, política, economia…

Alguns el fem servir com a mitjà d’expressió. M’he Adonat de que el tema més comú per a molts “blocaires” és el de “queixar-se”. L’enuig, la frustració, la denuncia i la crítica és per molts una manera terapèutica de desfogar-se. Però la queixa, evidentment, no és l’únic que un blog permet expressar ja que per a molts és un medi on poden parlar del seu talent i ensenyar les seves obres (ja sigui fotos, poemes, pintures, contes…)

Establir llaços socials és el que molts “bloggers” esperen o busquen a l’hora de crear un blog. Suposo que molts usuaris l’utilitzen com un medi per conèixer gent.
No us passa que quan visiteu blogs que us agraden acabeu, per dir-ho d’alguna manera, afeccionant-vos amb els autors? I que a través del que escriuen, son persones que us agradaria conèixer més?
Per un altre banda, hi ha gent que no l’interessa les xarxes socials i només escriuen per expressar-se i desfogar-se. No els interessa tenir seguidors ni comentaris.

Hi ha un perfil de “blogger” que, personalment, m’agrada bastant que és el que fa servir el blog com un diari personal íntim on li agrada parlar d’ell i explicar les seves vivències i projectes de vida de cada dia. Aquests blogs són els que em fan formar una imatge més propera del “blocaire” (potser, a vegades, errònia) i, descobrir més quant a la seva personalitat.

Realment hi ha persones amb criteri i capacitat per fer blogs llegidors i interessants, que t’informen, t’orienten, t’entretenen, t’emocionen, que et fan pensar, que et permeten opinar....

Ja ha passat mig any des de que un amic em va iniciar en el món dels blogs i com que sóc persistent, segueixo aquí bloguejant, intentant escriure almenys per a mi mateixa, per posar en ordre (o desordre) els meus pensaments i perquè aquests no quedin en un no res, per criticar, reflexionar, informar, per aprendre coses noves de temes que m’interessen, perquè m’afalaga que hagi gent que li agradi el que escric, que em segueixi i em comenti, perquè és una bona via d’escapament de la tensió i els nervis..., perquè és molt millor entreteniment que veure la tele i perquè descobreixes gent que t’agradaria conèixer (i que segurament no coneixeràs mai).

…I tu perquè “blogueges” ?

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

SETMANA SANTA PASSADA PER AIGÜA (RIUS, CASCADES, BALNEARI, MAR I PLUJA)

Desprès d’unes gaudides, però passades per aigua, vacances de Setmana Santa i amb el cor replet d’energia, força i oxigen deixo sortir de mi una mica de l’acumulat en aquests dies i us mostro un pessic dels llocs que he visitat. Sempre intento combinar mar i muntanya i en aquest cas el que més m’ha agradat de la meva ruta “Tarraco-valenciana” ha estat el parc natural de “Els Ports”, un paratge impressionant amb un entorn de muntanyes dolomítiques situat entre les províncies de Tarragona, Terol i Castelló. “Els Ports” et conviden a perdre’t per camins que et porten fins al cim de muntanyes destacades per la seva alçada i forma com el mont Caro, el Negrell, les Roques d’en Benet...
Recorrent els Ports vaig arribar a la encantadora ciutat medieval de Morella que s’assenta espectacularment a la vessant d’una muntanya.
I com que tinc curiositat i aquesta em venç vaig voler visitar el “megacomplexe” hoteler “Marina d’Or” o “Marina d’Horror” per a molts, d’Orpesa.
Aquesta obra de ficció que més que “Ciudad de Vacaciones” és una aberració ecològica i estètica, s’assimila més a un projecte americà que mediterrani. Sempre he pensat que si volem lluir el millor dels nostres pobles, cal conservar-lo i planificar un ús raonable. Doncs bé, com sempre m’havia picat la curiositat d’aquest “complex turístic” i per opinar i criticar primer s’ha de veure us faré cinc cèntims del que em va semblar:
El mobiliari urbà aspira a ser una fantasia de Gaudí (Ai, si aixequés el cap) i els jardins , això si, reuneixen una exòtica vegetació molt ben cuidada però, a molts pocs metres de distància entre la tanca i la quietud del litoral.
Les nits de caps de setmana, festius i mesos de vacances el carrer principal de “Marina d’Or” s’adorna amb llums de Feria d’Abril, donant-li un aspecte de “romeria” si no fos perquè les carrosses amb cavalls son substituïdes per un trenet turístic.
Caminant pels carrers i jardins de Marina d’Or, me’n vaig adonar de la quantitat de construccions fetes de cartró-pedra i vaig tenir la sensació d’estar passejant per Las Vegas pel seu estil tan falç i grandiloqüent, però amb la diferència de que amb poca estona ho tens tot més que vist a no ser, que decideixis anar al balneari a gaudir de les propietats de les aigües marines que és , potser, al meu parer l’únic que val la pena.
A la tornada, vaig anar a Amposta i Deltebre, dos municipis del Delta que no em canso de visitar.
Aquí us deixo un tastet dels llocs que he visitat:

A QUÈ LI TENIM TANTA POR?

L'homofòbia i la transfòbia són termes psiquiàtrics. La primera descriu l'odi i el rebuig a gays, lesbianes i bisexuals i la segona als transsexuals. Aquestes dos fòbies tenen un efecte directe, moltes vegades devastador, sobre la vida de les persones homosexuals i transsexuals. Aquesta última està catalogada com a malaltia mental sota el nom de “disfòria de gènere” i no les hem de confondre. Però, tot i així, qui som nosaltres per limitar els drets d’uns i d’altres?
En l’antiguitat (entre els grecs, romans, xinesos i egipcis: bàsicament les cultures més avançades) l’homosexualitat era només una manifestació més de la sexualitat de l'ésser humà. A l’era moderna es va modificar aquesta situació, castigant-la, censurant-la i prohibint la seva expressió. Avui en dia, en alguns països del món aquesta inclinació sexual segueix sent penada per la llei, fins i tot castigada amb la pena de mort.
El 31 de març d'aquest any, va esclatar una notícia anacrònica on la Confederació espanyola COLEGAS de lesbianes ,gays, bisexuals i transsexuals havia denunciat davant la Fiscalia General de l’estat a Glòria Maria Tomás y Garrido, professora de Bioética , per fer una conferència homòfoba en la Universitat d'Alacant on afirmava que l’homosexualitat és una malaltia i recomanava als gays anteposar la dignitat a la llibertat. La mestra és va referir als homosexuals com a pervertits sexuals i va manifestar que aquesta desviació es va eliminar de la llista de malalties mentals per "motius polítics". COLEGAS ha demanat per a Glòria un tractament psicològic urgent doncs, la consideren una malalta d’intolerància i homofòbia.
No és la primera vegada que en l’àmbit docent es refereix a l’homosexualitat en aquests termes. Fa dos anys, el viceministre polonès d’educació va anunciar que els que reconeguessin la seva homosexualitat no podrien exercir de mestres en les escoles poloneses. Desprès de les irades respostes de nombrosos polítics, el viceministre va assenyalar que només perdrien la seva feina si propagaven la seva homosexualitat. Fa tres anys, un professor de religió va declarar als seus alumnes que les pràctiques homosexuals podien provocar càncer anal. El professor va dimitir del seu càrrec desprès de que s’informés a la Direcció del Centre. I el que m’ha sorprès més és que hi ha centres concertats catòlics que elegeixen llibres que eviten el tema de l’homosexualitat.
A aquestes altures del segle XXI és inaudit que encara s’escoltin aquests tipus de notícies i discursos en instituts i universitats i no puguin acollir-se a la llibertat d’expressió. Això, atempta greument contra la dignitat humana i pot potenciar comportaments homofòbics que poden animar a la violència. A conseqüència d’això, molts homosexuals es passen la vida amagats tement que la homofòbia destrueixi les seves relacions familiars, el seu amor propi o fins i tot les seves mateixes vides.
A aquest pas, amb aquests retrocessos a que ens someten, l’únic que ens falta és que ressusciti “Fanco”. Si us plau senyors, deixem en pau les discriminacions, les classes socials i tinguem en compte els valors de cada persona, independentment de la condició sexual. El que han d’ensenyar és respectar a la gent. Penso també, que aquests models educatius crean individus amb mancances molt greus i un baix nivell de coneixements a tots els nivells. Això sí, però, seran uns bons catòlics i possibles votants del PP!
Per un altre banda, a Zurich (Suissa), acaba de guanyar l’elecció d’alcaldessa Corine Mauch, una dona lesbiana que va donar, abans, a conèixer que vivia amb la seva amiga en concubinat (exemple d'un dels estats més desenvolupats del món).
Avui en dia, la societat avança, progressa i les societats lliures i justes han de reconèixer els drets individuals i donar la possibilitat de viure a cadascú amb llibertat i respecte però, notícies com aquesta fan que pensar.

A continuació, la conferència de la docent en el paranimf de la universitat d'Alacant:



L'educació és una de les millors armes contra el temor i l'odi!



La ignorància és la "mare" de totes les hemofòbies!

El valor de tota la vida humana ha de ser respectada, així farem un món millor per a tots!