Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! La seva herència està per tot arreu. Creences com entrar a la núvia en braços a la nova llar, casar-se en certes dades o tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna encara perduren en els nostres dies.La superstició és la creença en una mena de força oculta i superior a la persona que pot afavorir-la o castigar-la en funció de les accions que realitzi i així doncs, pot influir en nosaltres i modificar la nostre conducta.
El professor de Psicologia Bruce Hood, va dur a terme un experiment per a mostrar que els esforços per combatre les creences "irracionals" són inutiles, ja que segons ell el cervell humà tendeix a funcionar de forma supersticiosa. Per a demostrar la seva teoria, Hood va preguntar a varis participants si estaven disposats a provar-se una jaqueta blava a canvi d’una gratificació de 10 lliures esterlines. Molts voluntaris van aixecar la ma però quan va dir que la jaqueta pertanyia a Fred West, un assassí en serie la majoria es va tirar en rera. (En realitat la jaqueta no havia pertangut a Fred West).
Personalment, no em considero una supersticiosa compulsiva però recordo que d’adolescent, a vegades, m’agradava portar algun amulet que em dones sort. No es pot dir que influís de manera important en ma vida però si l’amulet havia estat regalat per algú proper a mi , em gratificava d’una manera especial. Tot i així, la superstició positiva més estesa de totes és la de “tocar fusta” i aquesta encara la practico! Me’n faig present, també, com una parenta meva tenia per costum posar una cinta vermella per alguns racons de la casa, el cotxe o en objectes personals per fer fugir els mals espirits.
Pateixes de “Trezidavomartiofòbia o “Triskaidekafòbia”? Et casaries un dimarts 13? Aniries a viure al pis 13 ? Ambdós paraules és defineixen com por irracional als dimarts 13 o simplement al número 13, de la mateixa manera en els països anglosaxons és més popular la “Paraskevidekatriafòbia” o por als divendres 13. La por a aquest dígit sembla venir del fet que a la taula de “l’Últim sopar” tretze persones es van asseure i una va morir.
Alguns edificis, hospitals i avions ometen el nº13 així com també en les competicions del món del motor no s’assigna a cap participant aquest número per evitar l’angoixa dels “Triskaidekafóbics”
Compraries un nº de loteria acabat en 666? Acceptaries l’habitació 666 d’un hotel? A la Bíblia és el número de "la marca de la Bèstia" relacionat amb Satanàs. Els “hexakosioihexekontahexafòbics” o “Triplehexafòbics” eviten qualsevol cosa relacionada amb aquest número. (Tenen c_ _ _ _ _ s les parauletes! Qui se les va inventar dubto que patis alguna d'elles!)
Creus que tindràs 7 anys de mala sort si trenques un mirall?
Passaries per sota d’una escala?
Penses que el dia t’anirà malament si se’t creua un gat negre?
Trepitjaries primer amb el peu esquerre abans de llevar-te?
Obriries un paraigües dins de casa?
Deixaries les tisores obertes?
Si ets dona, evitaries fer maionesa si estiguessis menstruant?
Evites tallar-te les ungles els dies que porten “erre”?
Menges 12 raïms al ritme de les campanades del rellotge i portes roba interior vermella per atraure la bona sort l’any que comença?
Ets dels que poses diners dins una bota o penjats a la porta d’entrada per a la prosperitat econòmica?
Hi ha infinitats de supersticions i aquí us deixo unes quantes doncs la llista seria interminable.
Ets supersticiós? Si ho ets en què i perquè?
Creus que les supersticions amagan falta de confiança en un mateix, o falta de confiança en Déu, pels que són creients?
12 comentaris:
Molt bon article Gaia!!! Enhorabona.
Jo no em considero supersticiós, potser perquè no crec en forces paranormals o màgiques?
Sí que és veritat que de vegades, entre amics, faig això de tocar fusta, o algun any he menjat 12 raïms per cap d'any; però en el meu interior sé que no obtindré cap dels beneficis que auguren aquests gestos.
Jo tampoc sóc gens supersticiosa. Però tinc una mania en comú a la superstició respecte a les tisores, i és que em molesta molt veure-les obertes, sempre que en veig unes les tanco.
Un cop al mostrador d'una botiga se'm van quedar mirant perquè inconcientment mentre esperava, vaig anar al marbre a tanvar-les. Quan me'n vaig adonar del que havia fet, vaig haver de donar explicacions morta de vergonya.
Normalment no faig aquestes coses.
No sabria dir si és tracta d'una superstició o no. Però quan tinc en perspectiva una cosa que em ve molt de gust fer, procuro no pensar-hi gaire, ja que si m'hi encaparro al final acostuma a sortir malament o simplement a no sortir.
Torno a ser aquí, i és que acabo d'entrar a casa, amb el paraigües encara humit, i el primer que he fet és obrir-lo perquè s'eixugués avans de desar-lo., només comentar-ho ja que he pensat amb tu.
Per cert, i tu? Ho ets de supersticiosa?
Una cosa son les supersticions i l'altre la por a la llei de "Murfi"
Agnés: Com he escrit en el post l'única que faig per inèrcia és la de "tocar fusta"
Anna: Dels adagis o llei de Murphy en parlarem un altre dia. Tema força interessant també!
Gaudeixo llegint i a demés recordar coses que se m'han oblidat o no he arribat a colegir, Jo no soc ni supersticiós ni zelós o gelós.
Clar que qui ho té al cap, feina per a esborrar-ho, no crec que hi hagi alguna jaculatòria que hi vagi bé. He gaudit de veritat. Anton.
no soc supersticiosa, però de vegades quan et trobes gent i et van dient ara un ara l'altre " un gat negre! no passis per sota l'escala! avui és divendres i 13 ! hi ha moments que t'ho ferien creure o no? és més tot el que sents cada moment que el que penses en realitat, m'he embolicat una mica. petonets de mia.
Jo no crec que la gent supersticiosa sigui per falta de confiança. Està molt arrelat en nosaltres creure en fets màgics o fantàstics -i la religió té part de culpa- que expliquin o justifiquin allò que passa. Sigui bo o dolent.
Els que no ho som, de supersticiosos, potser és perquè creiem que les coses poden passar per atzar o per alguna causa concreta.¿?
Una bona manera de veure una part 'màgica' en la nostra vida, això sense obsessionar-se. Jo no em considero una persona supersticiosa, però, sovint 'toco fusta' :)
Jo no ho sóc gens, em sembla, però tampoc ho puc ser, vaig ciure uns quants anys en una casa que tenia el nº 13 i em va anar igual que a la següent, va passa de tot, bo i dolent. El meu fill petit va néixer un dimarts i 13 i ... no crec que les seves coses vinguin d'això...Passo per sota les escales, m'agrada molt el sis...ja veus, res.
Publica un comentari a l'entrada