"LA BOMBOLLA" (ESTAFA O UNA MANERA D'ENRIQUIR-SE)

M’agradaria fer una crida d'atenció referent a l’estafa piramidal anomenada “la bombolla” que s’està estenent molt ràpid en molts llocs d’Espanya i concretament a la comarca de la Garrotxa , el Pla de l’Estany i el Gironés.
Aquesta estafa consisteix en que 8 socis hauran d’aportar 10.000 euros cadascun. Un total de 80.000 euros rebrà la persona del mig de la bombolla però, perquè això succeeixi, s’haurà d’anar penetrant en el cercle, dividit en 4 capes. Evidentment, els diners només es podran recuperar o superar reclutant més socis que, hauran de donar la mateixa quantitat. Aquests, a la vegada, només podran recuperar els seus diners fent que altres persones s’apuntin al sistema.
Aquest frau es ven com una alternativa al capitalisme que no es frenarà mai i enriquirà a tots. Evidentment, i ho sé de bona tinta, que si enganxes la bombolla al principi pot ser una bona oportunitat, però una molt dolenta inversió si et fiques al final. L’afany d’augmentar els teus diners sense importar-te que altres persones puguin perdre els seus no es gens legal. Per tant, crec que es més honest no entrar
i evitar que enganyin a altre gent.

GRAFFITIS DEL CARRER FERLANDINA DE BARCELONA

Un altra mostra de l'art urbà del carrer Ferlandina de Barcelona però, en aquest cas, per els amants dels graffitis:

Verdaderes obres d'art!

MANERAS DE MATAR

El carrer de Ferlandina de Barcelona, està ple d’art urbà i en una de les meves visites a la ciutat no em vaig poder estar de fotografiar aquest text del poeta i dramaturg alemany més influent del segle XX: Bertolt Brecht. Que millor que compartir-lo amb tots vosaltres.

HAY MUCHAS MANERAS DE MATAR:

PUEDEN CLAVARTE UN CUCHILLO EN EL VIENTRE,

QUITARTE EL PAN,

NO CURARTE UNA ENFERMEDAD,

METERTE EN UNA MALA VIVIENDA,

TORTURARTE HASTA LA MUERTE POR MEDIO DEL TRABAJO,

LLEVARTE A LA GUERRA, ETC...

SÓLO POCAS DE ESTAS COSAS ESTÁN PROHIBIDAS EN NUESTRA CIUDAD.

Quina raó tenia!

UN RECORREGUT PEL PASSAT: EL BARRI DE LA RONDA

Passejant per la Ronda Sant Antoni de Barcelona, el carrer on vaig viure durant 24 anys fins que vaig decidir d’anar a viure a la Garrotxa, em vaig adonar de que certes coses s’havien permutat: els veïns, els comerços, la plaça del pes de la palla, els edificis... però el que no havia canviat ni canviarà mai és, la seva personalitat pròpia i tan diferent dels altres barris que formen l’Eixample.
Els pensaments em van transportar a la infància i adolescència i mentre m’endinsava pels carrerons de davant de la Ronda recordava els suculents menjars del restaurant l’Habana, els ous de pagès que és venien a Ca la Pepita del carrer Lleó, la bodega del “Gallego”del carrer Ferlandina i el sabater del carrer de la Lluna; botigues i botiguetes que, en l’actualitat, algunes segueixen en ple rendiment ..... però el que més recordo amb estima és la parada de la cacauera Mila de la Ronda amb el seu exquisit aroma de les crispetes recent fetes amb oli d’oliva que eren un bon reclam per els transeünts; i el Mercat de Sant Antoni, el mercat més antic de la ciutat doncs va ser inaugurat el setembre de l’any 1882 desprès de 10 anys de construcció. Aquest edifici de tan gran valor arquitectònic i històric es composa de tres espais: l’interior on es venen aliments, l’exterior on es pot comprar tota classe d’objectes no comestibles i els diumenges, que canvia el seu rol i es celebra un espectacle sorprenent convertint-se en una fira d’intercanvi , compra i venda de llibres, còmics, pel·lícules, objectes de col·lecció, música, cromos, monedes, segelles....... amb una arrelada tradició per tractar-se d’una oferta única per tota la ciutat.
Els diumenges pel matí, solia anar amb el meu pare a menjar tapes de cloïsses i ostres al Bar Amigó del carrer Comte d’Urgell i desprès anàvem al Mercat de St. Antoni a bescanviar cromos i mirar llibres. El mercat, també era un lloc per esplaiar-se, conèixer gent o retrobar-se amb vells coneguts. Avui en dia, aquesta fira dominical segueix sent un lloc per gaudir intercanviant, regatejant, comprant, venent o simplement tafanejant o badant.

EL BAR L'HABANA, EL SABATER I LA CACAUERA MILA

LA RONDA I EL MERCAT DE ST. ANTONI

EL MERCAT EXTERIOR, L'INTERIOR I EL MERCAT DOMINICAL

REBAIXES SI...REBAIXES NO...

Aquest cap de setmana començaven les esperades rebaixes i tots els comerços estaven abarrotats de gent buscant la ganga del segle. Era una bogeria: cues i més cues en els emprovadors i a les caixes per pagar, roba desendreçada, empentes, baralles, crits..... Més d’un moment vaig voler desistir del meu intent de cercar l’esmentada ganga i mentre m’ho pensava vaig poder comprovar que algunes botigues que anuncien rebaixes de fins un 70% son ofertes fraudulentes, doncs només un petit percentatge de productes tenen aquest descompte.
Una altre cosa que em fa sentir enganyada son aquests descomptes del 50% i 70% en alguns comerços, doncs si encara guanyen diners vol dir que etiqueten amb preus més cars abans de les rebaixes perquè així puguin fer aquests descomptes que serien més o menys el preu normal en qualsevol època de l’any.
I el que es repeteix any darrera any es que, en molts establiments, aprofiten l’època de rebaixes per treure roba vella de la temporada passada i guarden la nova per vendre-la més tard o simplement et diuen que no està rebaixada perquè és de “nova col·lecció”.
I no en parlem dels descomptes de les peces de roba en diferents colors, es a dir que depèn del color de la peça està rebaixat o no.
Està bé aprofitar-se de les rebaixes però amb seny i mirant minuciosament el que comprem.